Avui s'ha sabut que la Intersindical-CSC ha ajornat la convocatòria de vaga general del al 21 de febrer, enlloc del proper dijous 8 que era la data original.
Millor si així s'aconsegueix una major participació. El fet serà que la paròdia judicial ja haurà començat i ja haurem vist els primers nyaps i violacions de drets als presos polítics. Tot plegat segurament contribuirà a escalfar els ànims al personal i fer que el seguiment sigui important.
En tot cas, una "vaga general" d'un dia, en realitat, només és una protesta. Les vagues, en el sentit, diguem, "clàssic" del terme, són una altre cosa. Una vaga es fa perquè hi ha un conflicte, aleshores els treballadors fan vaga amb la intenció de resoldre el conflicte favorablement als seus interessos. Això vol dir, primer de tot, que la vaga es fa per guanyar-la. Com a conseqüència, la vaga és, per tant, indefinida. Ha de ser indefinida perquè si no l'empresari en té prou amb aguantar un dia per seguir fent la seva i, si vol, prendre represàlies sobre els vaguistes a partir de l'endemà mateix de la vaga.
Una vaga es fa, doncs, per guanyar-la i, per tant ha de ser, forçosament, indefinida. Cal tenir ben present que el fet que sigui indefinida no garanteix que es guanyi. És dir, una vaga es pot guanyar o es pot perdre. El que està clar, però, és que l'única oportunitat de guanyar-la és duent-la fins a les seves últimes conseqüències. Guanyar-la vol dir que es resol el conflicte favorablement als treballadors i que no hi han represàlies.
Per això les "vagues" actuals d'un dia no són vagues en el mateix sentit que les vagues de fa cent anys.
També és veritat que la situació d'avui no és la de fa cent anys. En part, precisament, perquè fa cent anys les vagues eren com eren.
Amb tot, potser que ens aturem a rumiar si vist el context de reculada de drets i llibertats que s'està produint arreu del món, potser no caldria tornar a fer vagues "com les d'abans". La profecia de Huxley està fent-se realitat?
Avui fa cent anys d'una vaga que va permetre l'assoliment de drets que avui encara perduren. Avui fa cent anys de l'inici de la vaga de la Canadenca, de la que en són fruit la jornada laboral de 8 hores i la fi del treball infantil.
El documental "La gran aventura de la Canadenca", emès el 30 de novembre de 2011 al "Sense Ficció" de Televisió de Catalunya, ens porta la història de la Canadenca. Es pot recuperar del servei "3 a la carta".
Ens parla "sobre els inicis de La Canadenca i la transformació que va suposar per a Catalunya i especialment per als Pirineus" i, per tant, també de la vaga i del que va suposar.
Vet aquí el documental :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada