Ensopiment constitucional

Fa molt de temps que la tele, els diaris i ràdios els veig, llegeixo o escolto online. Només puntualment faig servir el, diguem-ne, mètode tradicional d'accés als mitjans.

El resultat és que he "perdut el contacte". No sabria dir quina és la sèrie de moda a la TV, o quina és la notícia política del dia, o de la setmana. O, més ben dit, quina és la notícia, "oficial", del dia.

Aquesta introducció ve de que acabo d'adonar-me que avui és 6 de desembre, o sigui, el dia de la Immaculada Constitució. Aquesta és la noticia, "oficial", del día.

I què? doncs res. Res. Ni fred, ni calor. Un diumenge de desembre més aviat lletjot a Barcelona. Més aviat ensopit i avorridot.

Resulta que avui hi havia una mani de "constitucionalistes", o del "bloc constitucional". Els "constitucionalistes" es queixaven que "cada cop som menys". Cada cop són menys, els pobres. La constitució ja no és el que era.

Vet aquí un assaig d'explicació: tots, tothom, fins i tot el "bloc constitucional", saben, sabem, que això de la constitució tal com està, no serveix.

Uns estem per fer una constitució nova per a un país nou, els altres estan per fer una constitució nova d'un país vell, i uns altres diuen que, al menys, cal fer una reforma constitucional.

Els que diuen que no cal tocar res són la minoria. Si hi ha un consens és que la constitució, tal com esta, ja no serveix.

Millor que li donin un final. No serà un final digne i honorable perquè ni va ser digne el seu orígen ni ha estat honorable el seu desenvolupament. I la resistència al canvi, a acabar, que està mostrant no la redimeix.

Es resisteix a acabar, i els reformistes pretenen allargar la vida de la constitució artificialment. És un fet que no són pocs els que treuen un profit de la constitució tal com està, i que en seguiran treient si se'n surten amb els seus plans reformistes. Si aconsegueixen repetir la jugada de la transició i deixar-se una constitució feta a mida.

A Catalunya, si les coses no es torcen o, més aviat, si es redrecen, estem en una altre partida: una nova constitució per a un nou país. Un procés constituent de base popular. Amb amplis consensos. Una carta magna inclusiva. La base per a institucions més democràtiques i que siguin resistents a l'assalt de la corrupció i estiguin preparades per a foragitar-la.

Això vull i, crec, en aquest punt estem: fer una nova constitució per a un nou país. Una Carta Magna per a la República Catalana. Vet aquí la cosa.

Avui és el dia de la vella constitució. Res a celebrar doncs. Però algunes coses a aprendre. No la menystinguem. Si més no, serveix d'exemple del que no s'ha de fer.