Pàgines

dilluns, 9 de novembre del 2015

Dutxa escocesa (i 2).

Dutxa escocesa al Parlament: Una de freda i una de calenta. Diuen que és molt tonificant.

A més de la resolució independentista, avui també s'encetava el debat d'investidura. Mas és el candidat de JxSí. Mas necessita dels vots de la CUP per ser President, però la CUP ja ha dit que no l'investirà. la CUP demana, i proposa, altres candidats.

Però, de moment, JxSí no es planteja cap altre candidat. De moment.

Jo crec que Mas no serà investit. I no em crec que es repeteixin les eleccions al març. No és que no m'ho cregui és que em sembla impossible. Si hi ha alguna forma de perdre, de malbaratar l'impuls i el moment adquirit en aquests darrers cinc anys seria, exacatment, ser incapaços de fer govern i anar a eleccions al març.

Estic segur que per alguns aquest és l'escenari ideal. I no parlo dels unionistes. No. Estic parlant de "nacionalistes" i "d'independentistes" que senten vertigen, que tenen por, que busquen la forma "honorable" de perdre i seguir en la seva zona de comfort.

Però jo, i crec que molts com jo, el que volem és guanyar. D'una vegada. Volem guanyar per moltes i molt bones raons. I ara ve la part més difícil: quan es lliurarà la batalla definitiva amb l'estat. Quan potser tocarà fer d'escuts humans al Parlament, quan caldrà defensar la República amb la paraula, amb el cor, amb les mans i amb el cos. Estem a punt d'arribar a aquesta situació. Vencerem, o no, però l'hora de la veritat arriba.

Cerc que  resolució del Parlament compta amb aquest compromís del poble per dur-la endavant. I dic el poble. Segur que també els parlamentaris que el representen.

Però avui, després de la resolució hem vist com els nostres representants, els uns i els altres, s'entesten a un enfrontament que, sincerament, crec que ens el podríem estalviar. Ens diuen que si no hi ha un determinat govern "el procés queda encallat".

És broma, no?

Ahir ho deia, només m'explico aquesta investidura fallida com un moviment tàctic que no soc capaç de copsar. No vull ni pensar que hi hagi algú que tingui ganes de perdre, a propòsit, i que aquesta sigui la forma de fer-ho.

En fi. Dutxa escocesa. Per una banda, la contundent resolució independentista. El món ja sap que això va de debò i que estem en la fase institucional. Per l'altre, una investidura que fracassarà. Gol en pròpia porta. Necessari a aquestes alçades? què hi ha darrera d'això? interessos ocults o incompetència? Hanlon, on ets?

No posar-se d'acord, un cop arribats a aquest punt, després d'anunciar al món l'inici del procés, seria el pitjor de tots els escenaris. Seria, ni més ni menys, que fer el ridícul. Com deia Tarradellas, és l'únic que no està permès en política.

En fi. Una mica de paciència i no dramatitzem. Encara no.