Pàgines

dissabte, 14 de novembre del 2015

Pau, Paix, Paris.




Odi. Un odi tan absolut que porta a l'auto-immolació.Com és possible?

També ens diuen que els autors dels atemptats han estat fills i nets de la immigració, de segona i tercera generació. Han estat, doncs, europeus que s'han regirat contra la societat de la que nominalment en son part integrant des de fa generacions. Aquest odi, doncs, ha nascut i crescut a Europa.

Se'ns diu també que aquests atemptats estan relacionats amb la guerra a Síria. Interessos geoestratègics poc coneguts també estan darrera del desastre.

Víctimes. Mort indiscriminada. Per què? Sense resposta. Però por, mort, dolor, i odi, que ara canvia de bàndol en una espiral maligna.

Ara és el moment de plorar les víctimes, de consolar als familiars i amics. També és el moment d'evitar que l'espiral giri un cop més.

Plora ara, París. Recorda que no estàs sola. T'estimem. Je t'aime. T'abracem. Je t'embrasse.

No busquis venjança, París. No t'emmetzinis amb el verí del seu odi. Sense odi, tu guanyes. Sense odi, farem que alguna cosa bona en surti de tot això.

Les víctimes de l'odi ens ho reclamen.

Pau, Paix, Paris.