Pàgines

dimecres, 15 d’agost del 2012

Pacte Fiscal, Oriol?

Ho ha dit la vicepresidenta Joana Ortega. També el Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya: el pacte fiscal és per seguir a Espanya, no per anar-se'n. Ja ho sabíem, però que facin l'aclariment és d'agrair.

L'aclariment és important. la posició del govern de la Generalitat i d'actors com l'UGT és, doncs, la d'intentar el penúltim encaix de Catalunya a l'estat. Això és el que volen Mas i els seus i aquest és el suport que reclamen del país. Aquest i no cap altre.

A la manifestació del proper 11 de setembre la gent tindrà un crit, un lema i un anhel. Independència. Llevat, potser, dels hooligans més fanàtics de CiU que cridaran "Pacte Fiscal!". El govern farà veure que només se sentien les veus dels seus hooligans, i dirà que la manifestació ha estat un clam pel pacte fiscal. Punt. Seguiran fent la seva. Perdent un temps preciós.

Preciós per a tots. En particular per als treballadors de les empreses públiques de la Generalitat que ja estan advertits, Joana Ortega, de nou, que venen més EROS. Em demano quants d'aquests treballadors estaran afiliats a la UGT.

En fi. Que l'aparell de poder que domina aquest país vulgui intentar, de nou, l'encaix amb Espanya no em sorprèn. És l'únic que saben fer. És el que volen fer i el que els demana el cos. No és cap sorpresa.

El que sí em sorprèn és que ERC encara no s'hagi desmarcat del pacte fiscal. Al meu entendre, s'està repetint el mateix error que amb l'estatutet. Error que, finalment, va ser corregit des de les assemblees locals del partit fent que es demanés el no a l'estatutet mutilat i humiliant que havia tornat de Madrid (amb retallades pactades entre Rodríguez Zapatero i Artur Mas, convé no oblidar-ho). M'explico: el suport al "Pacte Fiscal" es podia justificar, originalment, pel que aparentment portava implícit de marxar a la consecució de la hisenda pròpia i el concert econòmic. Aquest suport es va donar amb el ben entès que el rebuig de l'estat a la proposta de pacte fiscal implicaria una acció immediata: la creació d'una hisenda pròpia unilateralment, i una consulta al poble català sobre quina ha de ser la relació, o no relació, amb Espanya.

És obligació del govern de la Generalitat, per mandat del Parlament, fer tots els passos que calguin per tramitar aquesta proposta. Els partits que en van donar suport, lògicament, ho han de seguir fent mentre dura la tramitació; i mentre es mantinguin els termes en que es va acordar prestar aquest suport.

El pacte fiscal, de tenir èxit. Deixaria Catalunya en una situació similar a la del País Basc. No exactament igual, perquè el País Basc no té "quota de solidaritat". Sempre em crida l'atenció que es pretengui endolcir la paraula "impostos", amb "solidaritat". La "solidaritat" té una connotació de voluntarietat que els "impostos", d'imposar, no tenen enlloc. "Solidaritat" també té una altre connotació: la de "cosa indivisible", solidària, de parts que "es mouen a l'hora". És una connotació d'unió. O sigui "quota de solidaritat" és la "quota voluntària per la unió". Bé, de voluntària res. I de la unió aquesta, la veritat, tota la meva vida que estic maldant per desunir-me'n. En tot cas, aquest nou estatus, que no és la independència, semblaria millor (la quota de solidaritat fa pujar la mosca al nas) que el model actual. Però atenció, objectivament, donant suport al pacte fiscal, ERC estaria renunciant, si tingués èxit, a la Independència per una bona temporada.

Ara bé, aquest suport respon a un criteri tàctic. L'estat mai acceptarà el pacte fiscal (No. Mirin-t'ho com vulguin. No ho farà.) i, per tant, el següent pas serà la creació d'una hisenda pròpia unilateralment que permeti afrontar el procés de secessió i la constitució del nou estat. En un parell de jugades, doncs, acaba la partida. Una tàctica brillant. O no?

La qüestió és: les condicions que permetien donar suport segueixen sent les mateixes? Aparentment sí. Però hi ha un moviment de fons inesperat: CiU s'està desmarcant clarament de la reivindicació independentista. No fos cas que algú anés despistat. La intervenció d'Artur Mas quan va comparèixer per fer unes declaracions per la mort d'Ainaud de Lasarte van ser diàfanes: La reclamació ha de ser pel Pacte Fiscal; Del Pacte Fiscal avui mateix només s'espera un "compromís" que en algun moment s'obtindrà de l'estat; El "Pacte Fiscal" ara no li costarà diners a l'estat.

Oriol Junqueras diu que el suport d'ERC al Pacte Fiscal és el suport al "Concert econòmic" i a la Hisenda Pròpia. Que si no hi ha concert, no hi ha suport i CiU ja s'ho farà.

Doncs bé, Oriol, crec que està molt clar que, primer de tot: des d'Espanya, de concert econòmic i pacte fiscal, res de res. Segon: a Catalunya, el Pacte Fiscal ha anat rebaixant-se de "Concert Econòmic" a "compromís que algun dia serà". No és el que s'havia acordat. Per si fos poc, la maquinària s'està posant en marxa per rebaixar l'empenta que havia pres la convocatòria de manifestació de l'11 de setembre per l'ANC (Assemblea Nacional Catalana).

El soufflé, que diria Maragall, pretenen abaixar-lo des del mateix govern de la Generalitat, i pretenen fer-ho amb la bandera del "Pacte Fiscal", i ficant en això del "Pacte Fiscal" als partits que n'han donat suport. El "Pacte Fiscal" es farà servir per matar la reivindicació independentista, amb una tramitació que CiU tractarà d'eternitzar. No es pot permetre això sense denunciar-ho. Per simple supervivència del partit. Però, sobretot, per simple supervivència d'alguna forma d'autogovern per Catalunya.

Ja hi ha mal fet. Cada cop que el President, o la Vicepresidenta, o un secretari general d'UGT diu que el "Pacte Fiscal" és per seguir a Espanya, cent independentistes es demanen que fa ERC donant suport a això. Sobretot amb el que ja hem sentit dir des de Madrid. Sobretot, amb el que hem sentit dir a Barcelona. Sobretot quan sabem que volem la Independència. Jo també m'ho demano, Oriol.