El d'avui és un d'aquells dies que fan enrogir de ràbia i vergonya. Vergonya aliena. Vergonya pel país.
A mig matí, la gent anava molt esverada amb la notícia que Artur MAs no participaria en la manifestació independentista de l'11 de setembre. Cosa que, d'altra banda, era més que previsible. El que ja no ha estat tan previsible és quan s'ha sabut que la Generalitat de Catalunya S.A. anava a demanar el rescat pel valor de 5.000 milions d'euros.
També s'ha sabut que Artur Mas i Mariano Rajoy es reunirien el dia 20 de setembre per parlar del "Pacte Fiscal"
Però, ben mirat, que es demani el rescat, tenint en compte el perfil de la gent que forma el govern "dels millors" sí que era previsible. Un govern a sou de "la Caixa", del "Lobby Puente Aereo" i dels 400 de l'oasi català. Gent provinciana. De província espanyola, s'entén. Gent que se senten molt còmodes, que van pactar, de fet, un humiliant preàmbul de l'estatutet on la paraula nació es buida de contingut.
Un govern de tecnòcrates que no són, ni de lluny, els millors, i que no són, en cap cas, els patriotes que diuen ser. I no ho són perquè, com va quedar clar quan van pactar l'estatutet, ni tan sols es creuen que Catalunya sigui una nació.
No. No hi ha qualitat en els nostres polítics. Potser seran bons tècnics, però no tenen alçada de mires. No són patriotes. Com a molt defensen els seus clans. Els seus negocis i els seus interessos. El seu "país". La dreta no té pàtria. O, si és vol, la pàtria de la dreta són els diners. I els diners no tenen pàtria.
El pitjor de tot, és que el país els vota. Em resisteixo a acceptar-ho, però cada cop em convenço més que els polítics són un reflex del país. Terrible. Tenim, doncs,el que ens mereixem.
Quin dia més trist d'ignomínia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada