Soc fan incondicional del professor Santiago i el recomano arreu. Poso l'enllaç per a qui vulgui descarregar-se el vídeo,
http://ondemand.telemadrid.ondemand.flumotion.com/telemadrid/ondemand/circulo/circulo_16022010.flv
El discurs de Santiago Niño és el que ja li coneixem: el que està escrit al seu llibre "El crash del 2010". Ens diu que l'autèntica crisi s'encetarà a mitjans d'enguany, que l'atur s'enfilarà fins al 30% el 2012, que la crisi, recessió, no es podrà considerar acabada fins d'aquí a deu anys...
Molt interessants els "consells per a ciutadans corrents": no s'endeutin, tractin de cancel·lar deutes, comprin només allò que, en consciència, sigui necessari, analitzin quines són les seves expectatives, o tendències, professionals o laborals i prenguin una decisió en conseqüència.
Santiago Niño ens ve a dir que la festa ha acabat i que ara tocarà estrènyer-se el cinturó, ben bé un parell o tres (o quatre!) de forats més.
En tot cas, és el que diu el catedràtic d'estructura econòmica de l'IQS. Es pot fer cas o no. En tot cas val la pena escoltar-lo críticament (molts encerts, lamentablement per a tots, l'avalen).
I escoltant-lo críticament a mi m'ha plantejat un dubte: realment, quin és el deute de l'estat? quin és el deute mundial? he llegit a diferents llocs que el PIB financer mundial que correspon a derivats de borsa està en una relació de 10 a 1 amb el PIB "real" mundial corresponent a manufactures, serveis o matèries primeres. Això és una brutalitat que no he vist desmentida enlloc.
Santiago Niño diu que el deute total espanyol correspon al 270% del seu PIB Total (el dels EUA és de 430%!). El deute privat és del 120% del PIB. És bestial. És veritat? A quin deute s'està referint? ahir, a l'Expansión, posaven un article comparant el deute extern de Grècia i d'Espanya. El deute extern espanyol segons Expansión és del 55% del PIB. (suposo que més, després que avui s'hagin col·locat 12.500 milions més de deute públic). Però aquest deute només correspon al deute sobirà a llarg plaç.
Segons dades d'octubre de 2009 del Banc d'Espanya (pdf del BdE) el deute extern públic espanyol és del 170% del PIB, aproximadament 1,70 bilions d'euros. Deute extern és, com el seu nom indica, obligació de pagar a a un creditor "de fora".
Aquestes magnituds maregen. Tanmateix, 170% no és el mateix que 270%. D'on surt el 270%? Suposo que d'estudis internacionals: aquest article de setembre de 2009 ens parla d'una anàlisi d'Alliance Bernstein que parlava llavors d'un deute extern per a Espanya del 240% del PIB. En aquest cas se suma el deute públic i, sobretot, el privat. En aquest punt entren els números de Ricard Vergés que situa el deute de promotors bancs i caixes amb l'interbancari de Frankfurt en uns 350.000 milions d'Euros, és dir, un 35% aproximat del PIB.
Ara ja tenim sumant deute extern públic i privat, amb dades relativament recents i que es poden trobar sent una mica tossuts amb el Google, una suma del 205% del PIB. Ens anem acostant. Encara no arribo al 270% que diu Santiago Niño, però, en tot cas, per mi ja és suficient. El deute extern, segons dades públiques, és de més del 200% del PIB i em crec que creixent.
Resulta que altres països de la UE tenen nivells de deute similars, Parlo d'Alemanya i França, com es diu en l'anàlisi d'Alliance Bernstein, però ells no estan enmig del pet de la mare de totes les bombolles immobiliàries ni tenen l'atur de gairebé el 20% població.
Tindrà raó Santiago Niño? ahir segons el comunicat del LEAP, podria resultar, fins i tot, que sigui una mica optimista, el Laboratori Europeu d'Anticipació Política preveu l'esclat de la crisi per al segon trimestre d'enguany, una mica abans del que diu Santiago Niño. Si no fos perquè ens juguem el futur diria que s'admeten apostes.
No està la cosa com per fer bromes. La crisi econòmica serà un xoc. I els xocs són el moment predilecte per acabar amb drets socials i amb llibertats democràtiques. Amb la crisi ens juguem alguna cosa més que les nostres feines i guanyar-nos la vida. Ens hi juguem la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada