Ara ja tenim sumant deute extern públic i privat, amb dades relativament recents i que es poden trobar sent una mica tossuts amb el Google, una suma del 205% del PIB. Ens anem acostant. Encara no arribo al 270% que diu Santiago Niño, però, en tot cas, per mi ja és suficient. El deute extern, segons dades públiques, és de més del 200% del PIB i em crec que creixent.
Resulta que altres països de la UE tenen nivells de deute similars, Parlo d'Alemanya i França, com es diu en l'anàlisi d'Alliance Bernstein, però ells no estan enmig del pet de la mare de totes les bombolles immobiliàries ni tenen l'atur de gairebé el 20% població.
Tindrà raó Santiago Niño? ahir segons el comunicat del LEAP, podria resultar, fins i tot, que sigui una mica optimista, el Laboratori Europeu d'Anticipació Política preveu l'esclat de la crisi per al segon trimestre d'enguany, una mica abans del que diu Santiago Niño. Si no fos perquè ens juguem el futur diria que s'admeten apostes.
No està la cosa com per fer bromes. La crisi econòmica serà un xoc. I els xocs són el moment predilecte per acabar amb drets socials i amb llibertats democràtiques. Amb la crisi ens juguem alguna cosa més que les nostres feines i guanyar-nos la vida. Ens hi juguem la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada