Pàgines

dissabte, 6 de juny del 2009

Jornada de reflexió

Jornada de reflexió. Avui l'estat ens dóna el dia lliure per pensar. Un dia, no fos cas que la gent pensés tot sovint i acabés armant-se una de grossa.

La primera cosa seria decidir si anar, o no, a votar. Anem a votar? Per a què servirà? Potser hauria de saber primer: i què es vota? es renova la composició del Parlament Europeu. La única institució de la UE que es tria per votació popular. 785 diputats per a un parlament que no té capacitat de iniciativa legislativa, tot i que pot presentar esmenes i té dret a veto.

El que es tria és la composició d'aquest Parlament de pa sucat amb oli.

I es fa pel sistema habitual: els partits confeccionen unes llistes i els electors trien la llista que els sembla més bé.

Cada estat té assignada una quantitat de parlamentaris en funció de la seva població, però no pas de forma proporcional a la població. Costa menys vots obtenir l'acta de diputat a un estat petit o amb poca població que a un dels estats grans que, de totes formes, dominen l'euro-parlament.

Els diputats s'enquadren als diferents grups parlamentaris europeus, en la pràctica, però, més d'un cop han funcionat sobre una base "nacional".

El problema de la base "nacional" és que, en el cas de l'estat espanyol, la circumscripció és única. Per tant els partits independentistes, "sobiranistes" o regionalistes es veuen subrepresentats en comparació amb partits d'àmbit estatal de països petits. Per exemple, els Països Catalans tenen una població comparable a la de Portugal. Portugal envia 24 diputats a l'Euro- Parlament. L'estat Espanyol n'envia 54, una mica més del doble, però amb quatre cops més població. Els diputats corresponents als Països Catalans en cap cas sumen 24.

Tanmateix, quins serien aquests diputats? les llistes tancades del PPSOE no tenen en compte en cap cas la suposada plurinacionalitat de l'estat.

A les eleccions europees el Principat, el Pais Valencià, les Balears, estan subrepresentats. La circumscripció electoral única és una estratègia d'homogeneització i d'anul·lació de les identitats nacionals. La llei electoral que aplica serveix per a deixar sense veu ni vot a tots els ciutadans de l'estat que no se senten espanyols.

Al meu parer, les eleccions de demà estan profundament pervertides. S'anomena procés democràtic al que és una manipulació brutal per a deixar sense veu a milions d'electors.

Tot legal, per descomptat, com hauria pogut ser legal que Iniciativa Internacionalista no s'hagués pogut presentar. Legal de legalitat. Legalitat que no justícia. Legalitat contra democràcia. Legalitat contra ètica.

L'adhesió a la UE es va fer força després de la transició, sota la direcció d'un PSOE amb majoria absoluta. No calia, doncs, escoltar ningú ni tenir en compte aquestes incòmoditats de les dieferents identitats i llengües nacionls i es va tirar pel dret. La llei electoral castigava als partits d'àmbit subestatal. Moltes veus dins del PPSOE voldrien reformar la llei electoral que regula les eleccions al parlament de l'estat en el mateix sentit. Tard o d'hora ho faran. Algú ho dubta?

Sembla ser, però, que la UE vol guardar les formes i que s'està treballant en una reforma de la llei electoral per a evitar les circumscricpions electorals úniques en estat de més de 20 milions de ciutadans. La UE obligaria, doncs, a rectificar la vergonyosa i antidemocràtica llei espanyola.

En fi. Demà es vota. Els ciutadans votaran i el seu vot serà la seva veu.

Una veu tapada des de l'estat per una llei electoral perversa. Perversa per la circumscripció única combinada amb les llistes tancades. Unes eleccions vergonyants, pensades per a fer callar veus. D'això en diuen democràcia.

I d'Europa ens vindran coses com la directiva Bolkestein, el Pla Bolonya, la directiva de les 65h, o la directiva de la vergonya.

Directives que són de dretes i que han rebut el suport tant de les dretes oficials com de les "esquerres" majoritàries a l'Euro Parlament. Votar per aturar a la dreta? però si dreta són tots!

A votar, demà? i legitimar amb el meu vot aquest sistema corrupte en la seva essència? O deixar de votar, tot adonant-me que l'abstenció no deslegitima el sistema?

Se'm fa difícil, de debò.

La perversió del sistema, però, permet una cosa: si voto a un partit minoritari, és molt probable els vots vagin directament a la tria d'un diputat perfectament identificable.

Votaré? Només demano que si vaig a votar, no tingui després que recordar amb vergonya aquest dia. No demano que es puguin fer miracles. Un diputat a Brussel·les té la força que té i no més. Els grups petits com l'ALE arriben fins on poden.

Jornada de reflexió. I la reflexió és que aquest món no és el que jo vull. I que el sistema s'autoprotegeix. En aquestes eleccions, per definició un moment de renovació, en canvi resulta que es perverteixen per a ser una perpetuació d'un sistema que nega la meva identitat nacional per una banda, i que m'està retallant drets socials per l'altra.

No és aquesta Europa, no és aquest món, no és aquest país, els que jo vull. El fet, terrible, és que aquesta Europa és, manta vegades, l'enemic.

Un altre món és possible.