esquerres i abstenció

Una reflexió sobre el retrocés de l'"esquerra" al Parlament Europeu, aprofitant una intervenció en aquest fil del Racó Català.

L'"esquerra" ha reculat? Personalment, crec que l'esquerra de veritat està recuperant lentament posicions, tanmateix, cal dir que sí, l'"esquerra" oficial recula.

Perquè recula? no crec que hi hagi una única explicació i no intentaré trobar-les. El que sí que crec que és important és anomenar les coses pel seu nom: L'"esquerra" oficial és indistingible de la dreta. Tot és dreta. La diferència és de matís, entre neoconservadors, neoliberals o socialliberals. Però tot és dreta.

L'esquerra pròpiament dita, deambula entre una socialdemocràcia (per entendre'ns, en el cas català serien partits parlamentaris situats a l'esquerra del PSOE, ocasionalment, doncs, IC i Esquerra) en retirada, i les dotzenes (centenars?) de diferents partits, grups i famílies extraparlamentàries de socialistes, comunistes, anarquistes, i moviments alternatius i antisistema de tota mena.

D'esquerra n'hi ha, i molta. Però o bé no és capaç d'entrar al sistema, o bé quan entra al sistema acaba perdent el seu propi sentit.

A la vegada, crec que cada cop és més evident per a l'esquerra de veritat que si juga amb les regles del sistema està condemnada a perdre sempre. Certament, és absurd acceptar les regles del sistema que vols canviar.

La qüestió és qui és més fort. Evidentment, la descompensació de forces entre el sistema i els que volen canviar el sistema és brutal: el sistema disposa de mitjans, propaganda, educació, repressió... i ofereix una forma de vida amb comoditats, luxes i satisfaccions personals. Fins i tot ofereix una determinada protecció social per evitar l'exclusió del sistema.

El preu que s'ha pagat, es paga i caldrà pagar per tot això és alt. Tanmateix, els que vivim en aquest sistema o no ho veiem, o no ho volem veure, o bé ho veiem però ja ens està bé.

Les esquerres, les de veritat, les que volen canviar el sistema, tanmateix, no es posen d'acord en com canviar el món. És cert que l'esquerra avui no té un missatge únic, però és que no hi ha una única esquerra sinó moltes. I molts missatges diferents en objectius i utopia (on utopia no es fa servir en cap sentit pejoratiu, ans al contrari, com idea engrescadora).

Tornant a com han anat les coses en aquestes eleccions, el que sí em fa l'efecte és que la propaganda oficial, de l' "esquerra" i de la dreta, cada cop més, va dirigida a ments infantilitzades.

Però la meva reflexió és que els partits en saben molt de fer campanyes. Si la seva conclusió és que les campanyes han de tenir un nivell baix serà perquè ho han analitzat i això és el que funciona.

I funciona! demanem-nos, més aviat, com pot ser que, en el cas català, el partit amb més vots a fet servir la idea "que ve la dreta". Idea, per cert, repetida de les eleccions generals, i amb un pacte PP-PSOE a Euskadi impossible d'amagar. I el segon partit més votat, una campanya amb el lema "Ara +". Efectivament, aquests missatges miserables han funcionat.

L'abstenció apareix llavors com una opció intel·ligent. Els partits, dretes o "esquerres", estan fent bona l'abstenció.

Cansa sentir, un cop més, en boca de comentaristes polítics, allò dels que van donar la seva vida per a que avui es pogués votar. No. Fals. Els que van morir, en la seva major part, no volien morir. Els que van morir per la causa, molts menys, van fer-ho pensant en la democràcia i la llibertat, no en aquest sistema on una casta de plutòcrates a les cúpules de partits, empreses i bancs monopolitzen el poder.

Tothom és amo del seu vot i del seu no-vot. Per això, igual com l'anàlisi dels vots s'ha de fer amb molt de respecte i reconeixent les grolleres simplificacions necessàries per a donar una explicació resumida, amb l'abstenció també cal ser curosos.

Reconeixent això, però, no puc deixar de veure una revolta en l'abstenció del 63%. "Han renunciat a exercit un dret, però també el deure cívic!". I jo penso, renunciar al deure: una deserció. I això és dolent? si el 63% dels doldats en guerra desertessin, hi haurien guerres?

El que fa por de l'abstenció no és tant el fet que "deslegitima" els resultats. Això, als polítics, els és igual. Que només anessin a votar ells i la família, la participació ja els valdria, No. El que preocupa, o els hauria de preocupar, i a mi em fa pensar, de l'abstenció, és que és una deserció. Un deixar de creure. Un negar l'autoritat.

I si es trenca la seva autoritat només els quedarà la força, i l'exerciran, sens dubte. Però, en aquest cas, costarà més o menys, acabaran perdent.

Un altre món és possible.