cap a una reforma laboral?

Fa cosa de, posem 50 anys, un noi podia entrar a treballar d'aprenent amb 14 anys. Amb el pas del temps progressava dins el món laboral i podia triar entre estabilitzar-se en una posició amb un sou que li permetia viure, casar-se, comprar-se el pis, el cotxe i, fins i tot, una torreta a la platja. Si era ambiciós, podia escalar (això ja era més difícil) a posicions directives.

Avui, en canvi, no tinc les dades exactes però per aquí van, tenim que: dels menors de 35 anys la meitat estan a l'atur i de l'altre meitat la majoria en contractes precaris, temporals i amb sous que, com a màxim, arriben als 1.000 euros.

A més, tenim un col·lectiu entre, per posar uns límits, els 35 i els 55 anys (parlo per la meva percepció que crec que es pot contrastar amb dades estadístiques) que té bons sous (pels volts dels 2000 euros, per dir una xifra) i, sobretot, que està monopolitzant les que anomenaríem "feines estables de qualitat".

Com el sistema ha passat del primer escenari al segon és la història que hem viscut el darrer mig segle. Segurament la tendència sempre hi ha estat, però segurament també el procés s'ha accelerat amb el canvi de model de producció industrial a model de serveis i amb la introducció massiva de les tecnologies de la informació. En darrera instància, però, el que motiva aquests canvis és la cerca de l'increment de la productivitat; obtenir més guanys amb menys cost. O si es vol, la causa última és, amb una paraula: el benefici.

Encara que si deixo l'anàlisi en aquest punt llavors no tinc en compte que, de fet, la majoria de la societat ha acceptat aquest canvi sense protestar. Ans al contrari, es podria dir que, de fet, l'ha acceptat amb entusiasme. Els darrers temps s'ha viscut en mig de l'orgia de l'hiper-consum... mentre augmentava el nombre de joves a l'atur o en contractes temporals i precaris.

Torno al col·lectiu dels 35 als 55: no és invulnerable a la crisi, a l'atur i als EROs, però certament, està molt blindat. En definitiva, són els autèntics amos del sistema. Però, malgrat això, el seu volum s'està reduint i es retalla per les franges d'edat superior i inferior.

Segurament l'efecte més important de la crisi serà reduir el seu volum demogràfic fins a un nivell de massa crítica que permeti mantenir el sistema capitalista de producció i consum en funcionament. Crec que la "refundació" del capitalisme consistirà en això. Tanmateix, només m'ho sembla a mi o ja no se'n parla de la "refundació del capitalisme" als mitjans?

Sembla que la dimensió d'aquesta nova massa crítica haurà de ser sensiblement menor a l'actual. Com aconseguir-ho? doncs, probablement, amb una reforma laboral que abarateixi el cost de l'acomiadament.

En aquest esquema es destrueixen llocs de treball, i els llocs de treball restants s'obren a la competència intergeneracional. Amb la reforma laboral es trencaria el tap que suposa la generació dels "madurs" per a la generació dels "joves". Però, és clar, en realitat no guanya ningú, excepte el capital que tindrà a disposició un mercat de treball on triar i remenar sense contemplacions, fixant-ne els salaris que més li convinguin.

"Que més li convinguin". Arribats a aquest punt, la temptació serà abaratir els salaris, però amb això, de retruc, es reduirà la capacitat de consum, el volum de la recaptació d'impostos i, en conseqüència, la protecció social. En un món on hi hauran molts més aturats que no pas tenim avui. Decreixement per força. No planificat. Exclusió.

En fi, veig la lògica. Però no veig l'ètica, com tampoc veig l'ètica del model actual.

La premissa fonamental és "mantenir el sistema capitalista de producció i consum en funcionament". I jo començaria per discutir això. Tanmateix, els poders fàctics van en aquesta direcció, així que hem d'esperar que aquest serà el camí que s'emprendrà tard o d'hora.

Una altre cosa és que s'aconsegueixi completar el full de ruta capitalista. Per mi el model porta plom a l'ala i li arribarà el moment del seu final o d'un canvi de profunditat. Però aquesta és una altre pel·lícula.

Un altre món és possible.