He acabat de llegir "L'esperit del llop" de Jiang Rong, pseudònim de Lu Jiamim, guanyador del Man Asian Literary Prize de 2007.
Es tracta d'una novel·la de caràcter semi-biogràfic: un estudiant de beijing conviu amb els pastors nòmades de l'estepa. Fascinat pel tòtem del llop, roba un llobató per a cuidar-lo. La història de la relació entre l'estudiant i el petit llop permet descriure la vida dels pastors nòmades de l'estepa de la Mongòlia Interior xinesa.
Explica també el delicat, complex i cruel equilibri que es manté entre tots els éssers vius de l'estepa. Equilibri que és guerra en ocasions, però també simbiosi perfecta. Un cicle harmoniós de vida i mort.
Argumenta com aquest equilibri va forjar la cultura mongola; Finalment, denuncia amb impotència, com aquesta forma de vida desapareix per la revolució cultural.
Els llops, que l'autor situa com els forjadors principals de la cultura mongola, són foragitats de l'estepa i la seva marxa produeix un daltabaix que desertitza l'estepa i l'esperit dels que l'habiten.
"L'esperit del llop". El tòtem del llop. El llop com a mestre i exemple. Com a model de força iastúcia, guarnit pels seus adoradors amb l'ètica d'un guerrer noble que mata per alimentar i protegir a la seva bandada. El llop com enemic poderós, com guerriller profundament coneixedor del terreny, i insuperable en la utilització dels avantatges tàctics del camp de batalla. El llop irreductible. Valent fins a la mort.
El llop vençut, però, per la tecnologia, per la cobdícia i per la ignorància. La supèrbia porta a trencar un ecosistema i a transformar-lo en un desert. La tecnologia no és capaç de mantenir l'estepa verda. La supèrbia esborra la cultura milenària dels pastors nòmades i el seu tòtem.
Els joves de la nova Mongòlia Interior (no confondre amb l'estat independent de Mongòlia, els seus veïns i germans del nord) fan servir motos en lloc de cavalls i armes de foc enlloc de les tradicionals. Frisen per tenir un cotxe i guanyar diners. Veuen la TV. Volen fer negocis. La seva terra és erma i l'estepa, per ells, ja no és ni un record. Un món nou. Un món oblidat. No hi han llops a la Mongòlia Interior.
Un al·legat ecologista. Un petit tractat de botànica, zoologia i antropologia de l'estepa. Una crítica política.
Un llibre que reverencia al tòtem del llop.
"L'esperit del LLop"
de Jiang Rong
Traducció de Xavier Solé i Núria Parés.
Ed. La Magrana - RBA Libros, S.A.
http://www.rballibres.com
Es tracta d'una novel·la de caràcter semi-biogràfic: un estudiant de beijing conviu amb els pastors nòmades de l'estepa. Fascinat pel tòtem del llop, roba un llobató per a cuidar-lo. La història de la relació entre l'estudiant i el petit llop permet descriure la vida dels pastors nòmades de l'estepa de la Mongòlia Interior xinesa.
Explica també el delicat, complex i cruel equilibri que es manté entre tots els éssers vius de l'estepa. Equilibri que és guerra en ocasions, però també simbiosi perfecta. Un cicle harmoniós de vida i mort.
Argumenta com aquest equilibri va forjar la cultura mongola; Finalment, denuncia amb impotència, com aquesta forma de vida desapareix per la revolució cultural.
Els llops, que l'autor situa com els forjadors principals de la cultura mongola, són foragitats de l'estepa i la seva marxa produeix un daltabaix que desertitza l'estepa i l'esperit dels que l'habiten.
"L'esperit del llop". El tòtem del llop. El llop com a mestre i exemple. Com a model de força iastúcia, guarnit pels seus adoradors amb l'ètica d'un guerrer noble que mata per alimentar i protegir a la seva bandada. El llop com enemic poderós, com guerriller profundament coneixedor del terreny, i insuperable en la utilització dels avantatges tàctics del camp de batalla. El llop irreductible. Valent fins a la mort.
El llop vençut, però, per la tecnologia, per la cobdícia i per la ignorància. La supèrbia porta a trencar un ecosistema i a transformar-lo en un desert. La tecnologia no és capaç de mantenir l'estepa verda. La supèrbia esborra la cultura milenària dels pastors nòmades i el seu tòtem.
Els joves de la nova Mongòlia Interior (no confondre amb l'estat independent de Mongòlia, els seus veïns i germans del nord) fan servir motos en lloc de cavalls i armes de foc enlloc de les tradicionals. Frisen per tenir un cotxe i guanyar diners. Veuen la TV. Volen fer negocis. La seva terra és erma i l'estepa, per ells, ja no és ni un record. Un món nou. Un món oblidat. No hi han llops a la Mongòlia Interior.
Un al·legat ecologista. Un petit tractat de botànica, zoologia i antropologia de l'estepa. Una crítica política.
Un llibre que reverencia al tòtem del llop.
"L'esperit del LLop"
de Jiang Rong
Traducció de Xavier Solé i Núria Parés.
Ed. La Magrana - RBA Libros, S.A.
http://www.rballibres.com
1 comentari:
Un llibre increible, de veritat.
Publica un comentari a l'entrada