Aquesta no és una traducció oficial en cap cas.
Comunicat públic GEAB N°35
GEAB N°35 està disponible! Crisi sistèmica global : Juny de 2009 - Quan el món surt definitivament del marc de referència dels darrers seixanta anys.
El surrealisme financer que ha presidit les evolucions borsàries i els indicadors financers i comentaris polítics d'aquests dos últims mesos és el cant del cigne del marc de referència en el que el món viu des de 1945.
Al gener de 2007, en el GEAB N°11, el LEAP/E2020 ve descriure la frontissa 2006/2007 com caracteritzada per una «boira estadística» típica de l'entrada en recessió i concebuda per a fer dubtar els passatgers que el Titanic estava realment ensorrant-se (1), el nostre equip considera avui que la fi de la primavera de 2009 marca la sortida definitiva del marc de referencia utilitzat des de fa seixanta anys pels actors econòmics, financers i polítics mundials per a efectuar les seves preses de decisions, i en particular de la versió simplificada del marc de referència, utilitzada massivament des de la caiguda del bloc comunista el 1989 (el marc de referencia va ser llavors purament americano-cèntric). Més enllà de tot aspecte teòric, això significa concretament que els indicadors que cadascun té el costum d'utilitzar per a les seves decisions d'inversió, de rendibilitat, de localització, de col·laboració, etc... són obsolets, i que cal d'ara endavant buscar en una altra banda els indicis pertinents si es vol evitar prendre decisions desastroses.
Aquest fenomen d'obsolescència s'ha accentuat fortament des de fa alguns mesos sota la pressió de dues tendències :
. d'una part, les temptatives desesperades de salvament del sistema financer mundial, i en particular dels sistemes americà i britànic, que tenen de facto els instruments de navegació trencats a conseqüència de les manipulacions en tot gènere efectuades per les mateixes institucions financeres i pels Estats i bancs centrals concernits. Entre aquests indicadors embogits i embogidors, les borses i els mercats de valors són el millor exemple. Ho tractarem més àmpliament en les recomanacions d'aquest GEAB N°35. Els dos gràfics de més avall il·lustren magistralment com aquests esforços desesperats no han impedit un important trastorn de la classificació dels grans bancs mundials (és essencialment des de 2007 que s'ha esdevingut la fi del domini històric americano-britànic d'aquesta classificació)
. d'altra banda, les quantitats astronòmiques de liquiditats injectades en un any en el sistema financer mundial, i en particular en el sistema financer americà, han conduït el conjunt dels actors financers i polítiques a una pèrdua total de contacte amb la realitat. De fet, en aquest estadi, semblen tots afectats per la síndrome de l'embriaguesa de les profunditats - que produeix en qui la pateix la impossibilitat d'orientar-se quan es troba en les profunditats marines i el condueix a ensorrar-se més profundament creient que està pujant a la superfície. L'embriaguesa de les profunditats financeres té visiblement els mateixos efectes que el seu homòleg aquàtic.
Indicadors destruïts o pervertits, pèrdua del sentit de l'orientació dels dirigents financers i polítics, heus aquí els dos factors-claus que acceleren la sortida del sistema internacional fora del marc de referència d'aquests últims decennis.
Les vint institucions financeres mundials les més importants per capitalització borsària el 1999 (en milers de milions de dòlars) - Font : Financial Times, 05/2009
Les vint institucions financeres mundials les més importants per capitalització borsària el 2009 (en milers de milions de dòlars) - Font : Financial Times, 05/2009
Es tracta, és clar, d'una de les característiques de tota crisi sistèmica. Es pot, d'altra banda, comprovar fàcilment que el sistema internacional al qual estem acostumats veu multiplicar-se els esdeveniments o les tendències que es surten de marcs de referència històrics, provant fins a quin punt és aquesta crisi d'una naturalesa sense equivalent en la història moderna. I l'únic mitjà de mesurar l'amplitud dels moviments en curs és considerar diversos segles d'història. Limitant-se a les estadístiques sobre alguns decennis, no es perceben, de fet, més que els detalls d'aquesta crisi sistèmica global ; no es té la visió general.
LEAP/E2020 citarà aquí per a l'exemple tres cas que ensenya que vivim una època de ruptura com no en sobrevé fins a una vegada cada dos o tres segles :
1. El 2009, el tipus d'interès del Banc d'Anglaterra ha arribat al seu nivell més baix des de la creació d'aquesta venerable institució (0,5%), és dir, des de 1694 (315 anys).
Evolució del principal tipus d'interès del Banc d'Anglaterra des de la seva creació el 1694 - Font : Banc d'Anglaterra, 05/2009
2. El 2008, la Caisse des Dépôts et Consignations, braç financer de l'estat francès des de 1816 sota tots els règims (reialesa, imperi, república ...), ha conegut la seva primera pèrdua anual (en 193 anys) (2).
3. L'Abril de 2009, la Xina s'ha convertit en el primer soci comercial del Brasil, una posició la qual des de fa segles anticipa fidelment les ruptures majors de lideratge mundial. En efecte, des que, fa dos-cents anys, el Regne Unit havia posat fi a tres segles d'hegemonia portuguesa, és només la segona vegada que un país accedeixi a aquesta posició. Els Estats Units, havien suplantat al Regne Unit al començament dels anys 1930 com a primer soci del Brasil (3).
No tornarem aquí sobre la multiplicació de tendències pròpies dels Estats Units que se surten igualment dels marcs de referència nacionals d'aquests cent últims anys (més enllà, el país no té verdaderament cap marc de referència utilitzable per a les comparacions pertinents) : pèrdua de valor del Dòlar, dèficits públics, deute públic acumulat, dèficits comercials acumulat, esfondrament del mercat immobiliari, pèrdues dels establiments financers... (4)
Però és clar, al país al cor de la crisi sistèmica global, els exemples d'aquesta naturalesa són legions i àmpliament comentats en els números del GEAB des de 2006. És, de fet, la multiplicació del nombre de països i de zones afectades que és simptomàtica d'aquest trencament del referencial global: si només hi hagués un sol país concernit, o un sol sector afectat, no es tractaria més que d'un període fora de norma per al país o el sector considerat; però avui, són nombrosos països, el cor del sistema internacional, i una multitud de sectors econòmics i financers els que estan afectats de manera simultània, per aquesta «virolla històrica».
Evolució dels mercats borsaris, corregida de la inflació, en el transcurs de les quatre últimes grans crisis econòmiques (en gris : 1929, en vermell : 1973, en verd : 2000, i en blau : crisi actual) - Font : Dshort/Commerzbank, 17/04/2009
Així, per concloure sobre aquesta perspectiva històrica, ens limitarem a subratllar que aquesta sortida de referencials històrics és gràficament visible sota la forma d'una corba que, simplement, es surt del marc que ha permès de representar durant segles l'evolució del fenomen o del valor concernit. I la tendència a la sortida d'aquests marcs de referència tradicionals s'accelera, tocant a un nombre de sectors i de països cada vegada més important. Aquest fenomen reforça automàticament la pèrdua de significació dels indicadors utilitzats quotidianament o mensualment per les borses, els governs o els instituts d'estadística, i accelera la presa de consciència generalitzada del fet que els «indicadors usuals» ja no permeten comprendre, ni tan sols representar, l'evolució actual del món. El planeta abordarà, doncs, l'estiu 2009 sense cap marc de referència fiable disponible.
És clar, cadascun és lliure de pensar que la variació mensual d'alguns punts, en més o en menys, en aquest o aquell indicador econòmic o financer àmpliament afectat per les intervencions múltiples dels poders públics i dels bancs, és molt més portadora de sentit i d'informació sobre l'evolució de la crisi actual, que aquesta sortida de marcs de referència històrics. I també que tothom és lliure de creure que els que no havien previst ni la crisi ni la seva intensitat estan avui en condicions de conèixer-ne de forma precisa la seva data d'acabament.
El nostre equip aconsella a aquests últims anar a veure (o tornar a veure) la pel·lícula Matrix i reflexionar sobre les conseqüències de la manipulació de sensors i indicadors d'un medi ambient sobre l'anàlisi d'aquest medi ambient. Els serà útil ja que, seguint el símil de Matrix (5), com nosaltres el detallarem en el GEAB N°36, especial estiu 2009, els propers mesos es podran titular «Crisis Reloaded» (6).
En aquest GEAB N°35, formulem d'altra banda els nostres consells en relació a indicadors que, en aquest període de transició entre dos referencials, poden subministrar informacions pertinents sobre l'evolució la crisi i el medi ambient econòmic i financer.
Els dos altres grans temes d'aquest número de GEAB del mes de maig de 2009 són, d'una part, el fracàs programat dels dos principals plans d'estimulació econòmica, és a dir els plans americà i xinès ; i, d'altra banda, el recurs del Regne Unit al FMI d'aquí la fi de l'estiu 2009.
Finalment, en matèria de recomanacions, el nostre equip anticipa en aquest GEAB N°35 l'evolució dels principals mercats immobiliaris mundials, així com la del mercat dels bons del tresor.
-----------
Notes:
(1) el Nostre equip deia en aquell temps, "com en tot canvi de fase, el pas pel punt zero és caracteritza pel que es pot anomenar «boira estadística», que veu els indicadors apuntar en direccions oposades i a les mesures donar resultats contradictoris, amb marges d'error superiors o iguals a les mateixes mesures. Per al planeta en el 2007, el naufragi que preocuparà a tothom serà el dels Estats Units, que LEAP/E2020 ha decidit anomenar la «Molt Gran Depressió», d'una part perquè el nom «Gran Depressió» ja és fa servir per a referir-se a la crisi de 1929 i als anys que la van seguir; i, d'altra banda, perquè per als nostres investigadors, la naturalesa i l'amplitud del que passarà és, del tot, d'una altra magnitud". Font : GEAB N°11, 15/01/2007
(2) Font: France24, 16/04/2009
(3) Font: TheLatinAmericanist, 06/05/2009
(4) Els dirigents polítics i els experts continuen intentant comparar la crisi actual a la crisi de 1929 com si fos un referencial infranquejable. Tanmateix, als Estats Units sobretot, les tendències en curs han superat en nombrosos sectors les evolucions que van caracteritzar la «Gran Depressió». Per una altra banda, LEAP/E2020 va recordar, en el GEAB N°31, que calia buscar referències en la gran crisi mundial de 1873-1896, o sigui, més d'un segle abans.
(5) En la sèrie de les pel·lícules Matrix, els éssers humans viuen en un medi ambient del qual la seva percepció és manipulada informàticament. S'imaginen viure una vida benestant mentre que viuen en una misèria negra, però tota les seves percepcions (vista, oïda, olfacte, tocar, gust) són manipulades.
(6) Símil amb el títol del segon episodi de la sèrie Matrix (Matrix Reloaded), literalment, doncs, «Crisi recarregada».
Divendres, 15 de maig de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada