Avui estava convocada a una mani amb el lema "Que la crisi la paguin els rics!".
Des de Kaosenlared han fet aquest seguiment.
Alguna cosa comença a moure's dins l'esquerra alternativa i extraparlamentària. No ens enganyem: encara li queda molt abans que no pugui fer tremolar les bases del sistema.
Segur que abans que l'esquerra prengui prou embranzida com per a canviar coses serà reprimida. En podem estar segurs. Sempre ha estat així.
Tanmateix, un pensa que amb la crisi que ve, amb un 15, un 20% d'atur, amb gent que perdrà bous i esquelles, amb l'espectacle indecent del "rescat" de la gran banca i l'abandó a la seva sort de milers i milers de treballadors, alguna cosa passarà.
El panem et circenses fins ara ha funcionat, però avui comença a mancar el panem, i el circenses fa temps que no te gràcia.
Tanmateix, un també pensa que ja no sap distingir molt bé si el que estem vivint és un canvi del sistema o només una etapa final. En definitiva: qui resistirà el sotrac? les petites empreses? o les grans transnacionals? No ens trobem, en realitat, en un gran moviment de concentració de poder econòmic en mans de súper grups financers, industrials, polítics?
Alegrement alguns estan certificant la mort del capitalisme. No serà més aviat que està purgant-se? que està eliminant la competència dels capitalistes més dèbils i que, en acabar aquest procés, el que sorgiran seran nous poders en forma de súper transnacionals?
No serà que estem entrant en una forma nova de capitalisme, potser ara ja deslliurat completament de qualsevol control legal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada