Dos mil treballadors de Nissan s'han manifestat avui en contra de l'ERO. Les mobilitzacions fa dies que duren i ahir mateix també es manifestaven.
Un dels crits que s'han pogut escoltar ha estat "Si això no s'arregla, guerra! guerra! guerra!"
Guerra! En tot cas, això no s'arreglarà fàcil: el fet que Nissan tanqui està directament relacionat amb l'aturada de ventes del sector de l'automoció que, al seu temps, està relacionada amb l'aturada financera: els bancs no donen crèdits per a comprar cotxes ni per a comprar res, en general.
La solució de portar a la fàbrica de Barcelona la producció del cotxe elèctric sembla que es desinfla doncs, pel que es veu, Nissan la reserva per a les factories del Japó. El cert és que portar aquesta fabricació a Barcelona no solucionaria el problema de fons. Només el traslladaria a un altre lloc.
L'extrapolació del cas Nissan a un munt de sectors productius és directe: L'empresa que fabrica productes de consum veu caure les ventes; Cal aturar la producció, àdhuc tancar; La gent no compra aquell producte perquè o bé estalvia, o bé no pot accedir a crèdits per al consum.
Cal preveure que les mobilitzacions dels treballadors de Nissan, en el millor dels casos aconseguiran que el número d'afectats per l'ERO sigui menor, però no l'impediran.
No l'aturaran perquè Nissan només és una part del sistema, i és el sistema el que està en crisi.
Fallen els principis del sistema: els principis de maximitzar el benefici, augmentar la productivitat i la producció fins l'infinit, la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues ja siguin aquestes econòmiques, socials o ecològiques. Tot això és el que falla. Falla perquè ha esgotat el món: ha depredat al tercer món fins a matar-lo de gana i ara està menjant-se a sí mateix en forma de crisi al primer món.
I ara diuen que volen refundar el capitalisme! quins dels principis anteriors mantindran?
Vostès em perdonaran, però el capitalisme no s'ha de refundar. SI de cas s'ha de rematar. Un parell de trets al cap. Sense pietat. A sang freda. Amb la consciència ben tranquil·la doncs és el correcte i el que cal fer.
El món s'esgota. Els recursos de tota mena esdevenen cada cop més escassos, en particular el petroli. El canvi climàtic afegeix dificultats. Què fer? Una opinió personal: el socialisme en un sol estat, la URSS, va fracassar o, més aviat, va ser derrotat; el neoliberalisme, per la seva banda està morint ofegat pel seu propi èxit en un estrepitós suïcidi. Què queda? potser assajar noves utopies?
El que és segur és que cap canvi no vindrà sense patiment, i que qualsevol utopia que vulgui materialitzar-se no ho farà sense esforç i lluita.
Ara que el realisme ha fracassat és el moment de la utopia.
Tanmateix, el que és segur és que ara cal lluitar, però no per les utopies sinó per simple autodefensa.
Per això aquest proper dissabte 15 de novembre estan convocades múltiples mobilitzacions, a 75 ciutats i pobles arreu de l'estat, però també arreu del món. Serà una jornada de lluita a escala mundial.
En particular, a Barcelona les mobilitzacions confluiran en una assemblea oberta a tothom que hi vulgui participar, en la Plaça de Catalunya, a les 17:00h.
Per què el 15 de novembre? doncs perquè el 15 i 16 de novembre, el G20 (amb el ZP!) es reuniran a Washington per "refundar" el seu capitalisme.
Aquestes mobilitzacions tenen un plantejament comú (no diré un lema comú): que la crisi la paguin ells.
La crisi només ha començat, i no es tracta dels ERO de Nissan, Magneti, Simon, Frigo, Tyco, Seat, T-Systems... a les petites empreses, botigues i tallers, als autònoms... No, es tracta d'una crisi general que demana una resposta global. Es tracta de canviar el sistema. No només per la utopia, sinó, d'entrada, per sobreviure.
Per això, el 15 de setembre tothom al carrer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada