Raons x votar Esquerra

Argumentari servit per la Vicesecretaria d'Acció Política d'Esquerra:


1. Aquelles preguntes que et fan o que et fas

 A què aspira Esquerra el proper 9-M?
A tenir un grup parlamentari propi de lʼesquerra catalana al parlament espanyol.
La resta de forces dʼesquerra són, al Congrés, sucursals de forces polítiques dʼobediència espanyola. Esquerra va passar el 2004 dʼun representant a vuit i aspirem a revalidar la confiança que la ciutadania de Catalunya va fer després de vuit anys de governs de la dreta espanyolista amb la complicitat de Convergència i Unió.

 I a Madrid què se’ns ha perdut?
Fins que els independentistes no siguem majoria i mentre Catalunya pertanyi a Espanya haurem dʼanar a Madrid a defensar els nostres interessos. A reclamar allò que és nostre i a posar en evidència, com hem fet aquests darrers quatre anys, que pertànyer a Espanya és un mal negoci per als catalans i catalanes.
Sóm molt conscients que la feina important la tenim a Catalunya i és aconseguir una majoria social per a la independència amb lʼhoritzó fixat en el 2014 com a data dʼuna possible consulta a la ciutadania.
També podem dir, amb absoluta claredat, que si dʼEsquerra depèn, el PP no governarà mai.

 Però si vostès governen amb el PSOE, segur que votaran la investidura de
Zapatero
Esquerra a Madrid no ha governat amb el PSOE, no ha tingut un pacte estable de legislatura. Esquerra va establir acords puntuals i ha negociat llei a llei amb el PSOE durant tota la legislatura.
Aquests acords es van centrar principalment en els dos primers anys i Esquerra va ser lʼartífex dʼun gir cap a lʼesquerra en polítiques socials del govern espanyol fins que Zapatero va pactar lʼestatut amb CiU.
A partir de lʼengany de Zapatero, el PSOE comença a pactar-ho tot amb CiU, inclosa la frustrada Presidència de la Generalitat que Mas va voler negociar a Madrid a canvi dʼun Estatut absolutament rebaixat.
El PSOE ha legislat durant 2 anys amb els vots dʼEsquerra i 2 anys amb els vots de CiU.

 I què diferencia aquests dos darrers anys de legislatura dels dos primers?
En els dos primers es van aprovar lleis com el retorn dels Papers de Salamanca, es va derogar el transvasament de lʼEbre, es van aconseguir conquestes socials com que les persones del mateix sexe que vulguin es puguin casar. O, a més, vam aconseguir una modificació de la llei de finançament de partits que prohibeix els donatius anònims als partits polítics que fins la reforma proposada per Esquerra eren completament legals.
O vam ser el grup parlamentari que va negociar la nova Llei estatal del Sòl amb el PSOE que preveu per llei una reserva mínima del 30% del sòl públic a habitatge protegit. O la Llei dʼatenció a la dependència i a persones amb discapacitat, que universalitza progressivament lʼatenció a la gent gran i amb discapacitats, suposa que després de la universalització de la Sanitat a primers dels 80, és el pas més gran que sʼha donat en la consolidació de lʼEstat del benestar.
En la segona part de legislatura ja ho hem vist: Pressupostos de lʼEstat que no complien amb el que marca lʼEstatut. Llei de Memòria Històrica que condemna els represaliats del franquisme que si volen algun tipus de reconeixement han dʼanar pel seu compte als tribunals a reclamar. La llei de retorn dels Papers de Salamanca segueix al 50% de la seva aplicació perquè encara segueixen a lʼarxiu de la ciutat castellana els documents de particulars i associacions. La llei de reforma de la Seguretat Social ha estat tímida. Tot i tenir 12.000 milions dʼeuros de superàvit, en els darrers Pressupostos de lʼEstat, el Govern de Zapatero segueix al 0,69% del PIB en
inversions en política social lluny del 2 per cent de mitjana europea.
I podríem seguir. Dels dos primers anys de legislatura, Esquerra nʼha estat part activa.
En la segona meitat hem denunciat els incompliments i hem plantat cara, per exemple, sent lʼúnic grup català que en la negociació dels Pressupostos per a 2007 i 2008 ─que no complien lʼEstatut─ hem presentat i mantingut fins al final una esmena a la totalitat per reclamar que es complís la llei, que es complís lʼEstatut. El 2007 i el 2008 hem votat en contra dels Pressupostos del PSOE.

 Els seus socis de govern a Catalunya, a Madrid no han fet res. Això és contradictori amb què segueixin governant amb ells.
El PSC a Madrid sí que ha estat la gran decepció. Tot i comptar amb 21 diputats han estat completament invisibles perquè han actuat sempre com a diputats del PSOE i no del PSC. Els 21 diputats del PSC al Congrés dels Diputats han arribat fins i tot a votar en contra de sis lleis que el PSC havia votat a favor al Parlament de Catalunya. O han avalat amb el seu vot que lʼEstatut valencià separi el valencià del català qualificant-lo dʼidioma valenciano. O que hagin votat en contra del retorn íntegre dels Papers de Salamanca. O que alguns departaments de la Generalitat del PSC (com justícia i en algun moment Agricultura per exemple) hagin hagut de recórrer a Esquerra perquè defensés esmenes a les lleis estatals ja que els diputats del PSC a Madrid no es
podien desmarcar del PSOE. El PSC va renunciar en el seu dia a tenir Grup Parlamentari a les Corts espanyoles i això, a la pràctica, ha fet que els diputats del PSC quedin absolutament subordinats al PSOE al Congrés.
Amb Iniciativa hem fet pinya en molts moments de la legislatura. Però el cert és que el fet que comptin amb només dos diputats i que a més estiguin integrats dins el grup estatal dʼIzquierda Unida ha fet que en determinats temes hagin actuat en clau estatal com a diputats dʼIzquierda Unida. Dos exemples: la Llei de la memòria històrica i els darrers Pressupostos de lʼEstat que, a canvi de no sabem encara què, els dos diputats dʼICV van retirar lʼesmena a la totalitat i van acabar votant favorablement als comptes; tot i que no incloïen cap compensació per als afectats del caos de Rodalies, ni garantien el compromís de compliment de lʼEstatut en quan a inversions de lʼEstat a Catalunya, o rebaixaven el fons dʼatenció a la immigració creat a instàncies dʼEsquerra el 2005 destinat a donar uns recursos extra als ajuntaments i a lʼeducació per donar
resposta a lʼarribada de nous immigrants.
És cert que a Madrid lʼactuació dels socis del Govern dʼEntesa no ha estat la que Esquerra hauria desitjat, sobretot dels 21 diputats del PSC. Això no és contradictori amb governar amb ells a Catalunya perquè al Principat tenim un programa de Govern, un full de ruta amb objectius traçats que sʼhan de complir i que la presència dʼEsquerra al Govern és la millor garantia que així es faci, sempre amb lʼobjectiu de treballar per demostrar que allò que ens gestionem nosaltres funciona millor, que amb la independència viuríem millor.
És per això que durant aquests quatre anys hem estat lʼEsquerra catalana útil a Madrid. I quan ens hem hagut de plantar ─com després de la retallada de lʼEstatut─ ens hem plantat, hem estat lʼEsquerra digna de Catalunya a Madrid.


2. Coherència i utilitat del vot a Esquerra

ZAPATERO? RAJOY? CATALUNYA!
El debat que interessa Catalunya no és el debat Zapatero–Rajoy. Ni qui guanya el debat. Zapatero? Rajoy? Catalunya segur que no.
El debat que interessa Catalunya no és el Zapatero–Rajoy. El debat que interessa Catalunya i els seus ciutadans és aconseguir un finançament just i proporcional a l'esforç que fem amb els nostres impostos.
El debat que interessa a Catalunya és si l'Estat es compromet de debò a invertir en infraestructures allò que ens pertoca i fer que les infraestructures que encara són propietat de l'Estat funcionin bé, com la Renfe i no només la xarxa de Rodalies sinó també els Regionals.
La bipolarització a què ens volen sotmetre Zapatero i Rajoy és l'Espanya en blanc i negre. La seva prioritat no és Catalunya, és Espanya. No ens hem de deixar entabanar per falsos debats, en que parlaran dels seus interessos, que com hem pogut comprovar no són els nostres.

NOMÉS ESQUERRA PLANTA CARA AL PP
Durant la majoria absoluta del PP dʼAznar, del 2000 al 2004, Esquerra, amb un sol diputat, Joan Puigcercós, va plantar cara al PP i es va fer respectar.
Lʼelectorat va premiar aquella feina fent crèixer Esquerra dʼ1 a 8 diputats.
Mentre el PSOE hi pactava lleis tan regressives democràticament, com la Llei de partits, mentre el PSC beneïa i deia amen a tot pacte PSOE-PP, mentre CiU va donar suport al govern Aznar a canvi dʼoxigen pel darrer govern Pujol... Mentre tot això succeïa, Esquerra no en va deixar passar ni una. Esquerra tota sola va plantar cara al PP.
Esquerra ha continuat plantant cara a un PP que des de lʼoposició ha fet bandera dʼun anticatalanisme barroer. I Esquerra continuarà en el futur plantant cara al PP. Ni PSOE, ni PSC, ni CiU, només Esquerra és la garantia per barrar el pas al PP.
Allí on Esquerra és forta el PP és testimonial o extraparlamentari, com a les províncies de Girona i Lleida, les úniques de tot lʼEstat on el PP no té cap diputat, perquè Esquerra els hi va prendre el 2004. I esperem que enguany Girona i Lleida continuïn sent “terra alliberada”.
Sentireu a molts polítics que malparlen del PP. Que si tu no hi vas, ells tornen, que si són dʼextrema dreta, que si són els hereus del franquisme. I aleshores perquè tots hi acaben pactant?
Els altres partits es deixen intimidar pel PP. El PSOE acaba fent la política espanyolista del PP perquè el PP no sʼenfadi. Els de CiU acaben fent la política econòmica del PP perquè són companys de dreta, perquè tenen el mateix model de societat.
Només Esquerra està lliure de complexos respecte el PP. Esquerra és el malson de Rajoy.

CiU VA DONAR SUPORT AL PP. I HO POT TORNAR A FER. NO ARRISQUIS EL VOT.
El famós “Plantarem cara” de la campanya de CiU del 1996 es va dissoldre com un terrós de sucre lʼendemà de les eleccions amb el pacte del Majestic.
Durant 8 anys CiU va donar suport a un PP, primer amb majoria relativa, i des del 2000 amb majoria absoluta, aprovant 7 dels 8 pressupostos de lʼèpoca Aznar. I si no van aprovar el 8è és perquè Aznar els va prorrogar.
El diari ABC entrevistava a principis de la darrera setmana de campanya el cap de llista de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, qui afirma: “Si Rajoy gana, no impediremos que gobierne pactando con el perdedor”.
Més clar, lʼaigua: Duran no impediria, podent-ho fer, que el PP governés lʼEstat.
Esquerra sempre combatrà democràticament el PP, i farà tot el possible per impedir que pugui fer efectives des del govern les seves polítiques anticatalanes.

QUE GOVERNI LA LLISTA MÉS VOTADA, SEMPRE, SENYORS DE CIU?
La teoria de CiU que governi la llista més votada però, és ben curiosa, doncs malgrat la retòrica sobre aquesta qüestió, allò cert és que, CiU governa a 18 municipis de Catalunya sense ser la força més votada:

Cabrera de Mar
Sant Quirze del Vallès
Ullastrell
Vallromanes
Castellbell i el Vilar
Corbera de Llobregat
La Granada
Palau-solità i Plegamans
Puigdàlber
La Roca del Vallès
Sant Celoni
Sant Pol de Mar
Aiguaviva
Blanes
Quart
Pont de Molins
LʼArboç
Els Pallaresos

En els quatre primers casos (Cabrera de Mar, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell i Vallromanes) la força més votada va ser Esquerra. I qui governa és CiU, deixant Esquerra a lʼoposició.

PROU DE RAUXA ESPANYOLA, VOLEM EL SENY DE LA INDEPENDÈNCIA
És insultant que el senyor Pizarro vulgui donar-nos lliçons de catalanisme, copiant un parell de frases de Josep Pla sense entendre ben bé que volen dir. Pizarro és un oportunista, un beneficiari del pelotazo com tants altres que ja coneixem.
El que hem de fer és fer el mateix que van fer els nostres pares i els nostres avis: tocar de peus a terra. És de seny continuar a Espanya? Amb una gent que no ens vol? No parlem dels familiars que puguem tenir a la resta de l'Estat, sinó dels militars que insinuen cops d'Estat amb l'excusa de l'Estatut, de l'Església que financia la COPE i l'odi als catalans, dels polítics que es burlen de la decisió del Parlament de Catalunya i retallen el nou Estatut.
Aquesta gent no ens vol. És de seny continuar amb gent que, a la que pot, ens agredeix? El que hem de fer nosaltres és tocar de peus a terra i reconèixer que ja n'hi ha prou i que hem de posar seny: deixar-ho estar amb Espanya, per què encara prendrem més mal.
El més de seny és la independència. Prou de la rauxa que suposa seguir lligats de mans i peus als capricis de Zapatero i de Rajoy. Prou de la rauxa que suposa no defensar-se dels que ens maltracten.
Catalunya no pot continuar pel camí de la irresponsabilitat de l'espanyolisme del PP i del PSOE. Ni en el temps del general Franco, que no podíem parlar en català ni dir ni piu, ens van acceptar. Ens voldran ara? El millor és la veritat, la sinceritat. Deixar-ho estar. La independència. Marxar per poder construir un futur en llibertat com totes les nacions del món dignes dʼaquest nom.
Ja nʼhi ha prou de la rauxa de lʼEspanya que no compleix els seus compromisos, de lʼEspanya del trens que arriben tard, de lʼEspanya que deixa Barcelona a les fosques, de lʼEspanya que abandona les infraestructures de Catalunya.
És lʼhora del seny de la independència.

ESQUERRA ÉS “3 en 1”: PLANTA CARA AL PP, CONDICIONA EL PSOE, ARROSSEGA CiU
Esquerra, el partit més antic de Catalunya, fundat per Francesc Macià, sempre ha plantat cara a la dreta espanyola, fos la CEDA de lʼèpoca republicana, fos la Falange franquista o lʼactual PP. I continuarem plantant cara a aquesta dreta anticatalana, en solitari si cal, doncs ja sabem que PSOE, PSC i CiU no tenen tants escrúpols i sovint hi pacten.
Esquerra, el partit més antic de Catalunya, fundat per Lluís Companys, sap arribar a acords amb lʼesquerra espanyola, el PSOE, ja des de lʼèpoca republicana, malgrat que massa sovint el PSOE no està a lʼalçada.
Esquerra continuarà utilitzant la seva força per condicionar al màxim possible al PSOE, en polítiques socials, de radicalitat democràtica... com hem fet aquesta legislatura.
Fent sovint, des de fora, el paper que el PSC és incapaç de fer des de dins. El PSC no és capaç de condicionar al PSOE perquè van a Madrid amb por. I Esquerra no té por.
Esquerra, el partit més antic de Catalunya, també ha sabut històricament arrossegar a la dreta catalana. Als anys 30 Esquerra arrossega la Lliga de posicions monàrquiques a republicanes, pel bé de Catalunya. Esquerra va arrossegar a CiU a una reforma de lʼEstatut que Pujol havia rebutjat sempre. I Esquerra continua arrossegant a la dreta catalana, com demostra que per primer cop CiU mou fitxa i comença, tímidament, a parlar del dret a decidir. Sense una Esquerra forta res no es mou, tot continua rovellat.

ESQUERRA ÉS EL VOT ÚTIL, L’ÚNICA VEU DE L’ESQUERRA CATALANA A MADRID
Lʼúnica veu de lʼesquerra catalana a Madrid és Esquerra. Perquè ni el PSC ni Iniciativa tenen grup propi al Congrés. Ni el PSC ni Iniciativa poden defensar amb veu pròpia les seves propostes. Ho han de fer a través del PSOE i dʼIzquierda Unida i cap dʼaquests dos partits tenen Catalunya com la seva prioritat.
Lʼúnica força que pot defensar els postulats de lʼesquerra catalana a Madrid, sense interferències, amb total independència de cap força espanyola, és Esquerra.
Per això Esquerra és el vot útil de lʼesquerra catalana, perquè som lʼúnica veu de la gent dʼesquerres i catalanista. Una veu que Madrid ha dʼescoltar encara que no vulgui.
Perquè parlem clar i català.


3. Vot útil d’esquerres al PSC? Vegeu els incompliments de Zapatero

 El primer i més flagrant incompliment: “Apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya”. La promesa solemne dʼaprovar lʼEstatut pronunciada en campanya electoral des del Palau Sant Jordi el 13 de novembre de 2003 va quedar en la meitat de la meitat del que va aprovar el 90% dels representants polítics al Parlament de Catalunya.

 Tot i la retallada substancial de lʼEstatut, a més hi ha un desplegament mandrós del text estatutari, com demostra lʼabsència de garanties per a un traspàs en condicions del servei de Rodalies. O les incògnites amb el nou sistema de finançament en què no hi ha cap garantia que el Govern espanyol accepti un model que rebaixi el dèficit fiscal actual situat en 2.600 euros per català i catalana a lʼany o el que és el mateix, el 10% del Producte Interior Brut.

 Manca de transparència i de respecte a les resolucions parlamentaries aprovades al Congrés i el Senat reclamant la publicació de les balances fiscals, element bàsic per a saber què paga en impostos cada territori i què rep en contrapartida en inversions de lʼEstat.

 Lʼincompliment de promeses o deixar-les a la meitat ha estat la constant els dos darrers anys de legislatura, després del pacte de lʼEstatut entre Mas i Zapatero. El president espanyol ha estat condicionat permanentment al què diran, a què dirà el PP.

 Aquesta excusa del PP ha servit en molts moments de la legislatura per rebaixar continguts en diverses lleis. La més flagrant, la Llei de la Memòria Històrica, una promesa del mateix Zapatero durant la seva investidura recordant el seu avi afusellat pels franquistes per republicà. La gran cosa de la Llei de la Memòria ha estat afirmar que el franquisme va ser il·legítim. La Llei ha condemnat els represaliats de la dictadura franquista a una doble humiliació: esperar 30 anys
lʼarribada dʼaquesta llei i condemnar-los a un viacrucis judicial, en què si volen un reconeixement exclusivament moral, hauran dʼanar a títol individual als tribunals amb les dificultats que això suposa per a persones dʼavançada edat.

 LʼEspanya plural de Zapatero ha quedat retratada amb la nul·la pluralitat existent, per exemple, en institucions controlades pel Partit Socialista com el propi Congrés dels Diputats. Ni traducció parcial de la pàgina web del Congrés, ni permís per efectuar intervencions inicials i breus en català dels parlaments al Parlament espanyol.

 Incompliment de lʼacord parlamentari de juny de 2004 de no dificultar la presència internacional de les seleccions esportives catalanes. La millor demostració de lʼincompliment, lʼexclusió intencionada de la Federació Catalana de Patinatge de la Federació Internacional en lʼassemblea de Fresno.

 Oblit total en el Pla Estatal dʼInfraestructures del Corredor Mediterrani. Aquest eix de comunicacions és la porta dʼentrada a Europa i es troba completament saturat i obsolet. Els territoris que composen lʼEix Mediterrani generen prop del 60% del PIB estatal i el 70% del conjunt dʼexportacions de lʼEstat.

 No haver tingut present alcaldes i institucions de les comarques de Girona en el traçat de la línia de Molta Alta Tensió i el traçat del TGV, tot i els diversos mandats parlamentaris que així ho reclamaven.

 Haver aprovat un Estatut del País Valencià que legitima els secessionistes lingüístics amb lʼoficialització dʼun suposat ʻidioma valencianoʼ.

 Incomplir la data dʼarribada del TGV a Barcelona. Incomplir la seva promesa que abans del 21 de desembre de 2007 faria pública la proposta del Govern espanyol sobre la gestió de lʼaeroport del Prat i la resta dʼaeroports catalans.

 No aplicació completa de la Llei de retorn dels Papers de Salamanca ja que resten encara a lʼarxiu de la ciutat castellana els documents de particulars i entitats.
Només van retornar a Catalunya els pertanyents a la Generalitat republicana.


4. Feina feta a Madrid: objectius assolits

 Derogació del transvasament de lʼEbre.

 Mínim reconeixement institucional del català a Europa.

 Llei de retorn dels Papers de Salamanca.

 Retirada de les tropes espanyoles de lʼIraq.

 Demostració de la falta de pluralisme lingüístic de lʼEstat i les seves institucions amb la batalla pel reconeixement del català al Congrés. Alhora, partides anuals de 12 milions dʼeuros als Pressupostos de lʼEstat per a la promoció exterior i en les noves tecnologies del català.

 50 esmenes de millora incorporades a la llei contra la violència de gènere.

 10 esmenes de millora incorporades a la llei dʼigualtat.

 Modificació de la llei dʼestabilitat pressupostària que dificultava a les comunitats autònomes augmentar la despesa social en els seus pressupostos.

 El primer Grup parlamentari a plantejar la necessitat que lʼEstat aturés el dèficit sanitari que patim i que lʼEstat sufragués part dʼaquest desequilibri.

 Aprovació a partir dʼuna Proposició de Llei dʼEsquerra de la nova llei de finançament de partits polítics que impedeix els donatius anònims i injustificats a les formacions polítiques.

 Primer grup parlamentari que va arribar a un principi dʼacord de la nova Llei del Sòl que garanteix un mínim dʼun 30% de construcció dʼhabitatge protegit.

 Participació activa en la negociació del nou Estatut de lʼAutònom que facilita, entre altres, la incorporació de familiars a la pròpia empresa.

 Participació determinant en lʼaprovació de la nova Llei dʼeducació que derogava la LOCE del Partit Popular amb estreta col·laboració entre el Departament dʼEnsenyament de la Generalitat i el ministeri estatal.

 Nova Llei dʼuniversitats que garanteix lʼautonomia universitària catalana i el repartiment de beques tenint en compte el cost de la vida de cada territori.

 Primer grup en la negociació dʼun principi dʼacord amb lʼExecutiu espanyol per a la Llei dʼautonomia personal i dʼatenció a les persones amb situació de dependència.
Des de la universalització de la Sanitat a primers dels vuitanta no sʼaconseguia universalitzar un dret com lʼatenció domiciliària a les persones grans o que no es poden valdre per si soles.

 Aprovació de les esmenes plantejades a la Llei de qualitat de lʼaire que incorporen el principi que paga més qui més contamina. Primera inclusió dʼaquest principi en els impostos de matriculació dels vehicles fomentant així la reducció de la contaminació atmosfèrica.

 Inclusió en la Llei de desenvolupament sostenible del medi rural dʼesmenes dʼEsquerra que fomentaven que lʼagricultura ecològica sʼinclogui dins de les explotacions beneficiàries de manera prioritària dels suports inclosos en la llei i la potenciació del paper de la dona en aquest tipus de conreu, entre dʼaltres.

 Col·laboració en les gestions de reconeixement del poble gitano, del poble sahrauí o de les persones propietàries de diners de la República que el franquisme va deixar sense validesa legal.
Pressupostos de l’Estat 2005

 400 milions dʼeuros dʼinversions addicionals a Catalunya, el País Valencià i les Illes en els primers Pressupostos de lʼEstat amb especial incidència en municipis governats per Esquerra.

 Aquests primers Pressupostos incorporaven fons dʼacollida a la immigració amb 30 milions dʼeuros per als ajuntaments catalans.

 Fons dʼatenció a la dependència per començar a garantir el desplegament efectiu i amb el finançament corresponent de la Llei que sʼaprovaria un any més tard.

 Exempcions fiscals per a les empreses que reinvertissin els beneficis en modernitzar-se.
Pressupostos de l’Estat 2006

 350 milions dʼeuros addicionals en esmenes introduïdes per inversions per a Catalunya, les Illes i el País Valencià, en especial en molts municipis governats per Esquerra.

 Pla de xoc per al sector tèxtil dotat amb 800 milions per a tot lʼEstat comptant que la major part del sector es concentra País Valencià i Illes.

 Fons de rescat de peatges. Per primera vegada en la història en uns Pressupostos de lʼEstat, insuficients, però van servir per al rescat inicial del peatge de Mollet.