escassedat

Una gran placa de gel es desprèn de l'Antàrtida. Es tracta, sembla ser, d'una conseqüència del canvi climàtic. Els científics es mostren sorpresos i preocupats perquè no esperaven que passés tan aviat.

Mentrestant, a casa nostra, el govern prepara per l'octubre un possible transvasament del Segre cap al Llobregat. Només en el cas que la situació d ' "excepcionalitat" produïda per la sequera s'agreugi.

Les pluges de la setmana passada han permès retardar l'inici del pla d'emergència i les restriccions durant quinze dies.

Les previsions, però, no apunten a més pluges a curt plaç. El Meteocat no dona gaires esperances

A mi em preocupa una cosa: i si l'"excepcionalitat", en realitat, no ho és? i si aquests cinc anys llargs de sequera segueixen durant, posem, un parell o tres d'anys més? i si plou menys, àdhuc, que ara?

El conseller del ram ha felicitat la ciutadania pel seu esforç d'estalvi d'aigua. No hi ha de què, conseller. No s'estalvia per fer-lo content a vostè, sinó perquè aquest sí, de debò, és un problema greu. Un problema que limitarà la nostra qualitat de vida.

Jo no crec que portar aigua del Segre sigui cap solució. En la meva visió de les coses la solució passa per un canvi molt important en la forma d'obtenir l'aigua i de distribuir-la. Les poblacions, les llars individuals, els edificis de pisos haurien de ser capaços de: captar i emmagatzemar aigua del seu entorn de forma no depredadora, ja sigui l'aigua de pluja, ja siguin aigües subterrànies, o d'altres fonts; l'aigua hauria de ser reciclada: les aigües grises (les que són el resultat de bany, dutxa o lavabos) un cop filtrades i tractades es poden utilitzar en, per exemple, neteja de roba, inodors o regs...; les instal·lacions comunitàries haurien de disposar de serveis de rentadora comuns i eficients.

Però passa que no és tan senzill canviar el model de consum i de transport d'aigua fina a les llars. En molts casos, les opcions que plantejo seran inviables. El nostre país, avui, està auns quants anys de canviar aquest model de consum d'aigua ni que avui s'emprengués decididament el canvi.

No és tan fàcil. És el mateix que passa amb el transport públic enfront del privat. Prou que s'estalviaria molta energia fent us del transport públic, però, ai las, el transport públic és marcàdament insuficient. El nostre país funciona perquè el transport privat és el que porta el per majoritari de la mobilitat.

És curiós, no? l'aigua, o l'energia, la captació de la qual, el seu emmagatzematge i la seva distribució serien òptims si la població funcionés com una gran xarxa de col·laboradors privats, és un model que contrasta amb el del transport on interessa, sobretot la compartició dels vehicles de transport públics.

És just al contrari de com és ara, on el transport es basa en una població que es mou en milions de vehicles privats que consumeixen i contaminen molt, i on l'energia i l'aigua les forneixen monopolis que en determinen la seva producció, i el preu, i on l'emmagatzematge i el transport encareixen el cost, doncs estan lluny dels consumidors.

És una qüestió de models. Fa poc vaig llegir que l'escassedat que s'apropa ens aboca a un món socialista, no per cap retòrica ideològica, sinó per necessitat: caldrà compartir de forma racional perquè serà la única forma de que tothom pugui accedir a part dels recursos.

Potser sí. Tanmateix, però, abans caldrà fer caure als que avui fan negoci amb l'aigua, l'aire i l'energia. No serà fàcil. Un altre problema: caldria que el grau d'intel·ligència dels particulars fos prou alt com per entendre que compartir és més beneficiós, també econòmicament, que vendre.

És una batalla que ens interessa, perquè avui, aquest monopolis de l'aigua o l'energia han descobert que els seus beneficis són igual de grans ( o més grans) si venen car el seu producte als qui el poden comprar, encara que siguin pocs, que si el venen barat a molts.

Per ells no compta la set dels nens. El que compta és el resultat econòmic.

Avui qui parla de compartir està sota sospita. Suposo que perquè compartir no seria beneficiós pels monopolis. Els mateixos monopolis que són, en bona part, els causants de l'escassedat actual i futura.

El temps dirà qui guanya aquesta partida. Però si perdem, ens matarem per un got d'aigua.