Aquesta setmana havia saltat la polèmica per les declaracions de Santi Vidal. Un embolic que, ves quina cosa, coincidia en el temps amb la presa de decisió de la CUP sobre el suport als pressupostos de la Generalitat.
Quines coincidències, oi? En altres circumstàncies hauria estat combustible per a un gran foc. Tanmateix, l'afer Santi Vidal s'ha resolt amb la seva dimissió. per la seva banda, la CUP ha seguit el seu procés intern de presa de decisió i han decidit prestar un suport crític i amb data de caducitat. Si al setembre no hi referèndum, el govern de Catalunya caurà. Per a prestar aquest suport es faran dos vots afirmatius, i els vuit vots restants seran abstencions.
La CUP no està satisfeta amb el contingut social. Ara bé, és innegable la millora en el contingut social del pressupost: "Les partides socials concentren el 74.7% del total pressupostari, el percentatge més alt de la història", afirma Oriol Junqueras. Sigui com sigui, i tenint en compte la seva transcendència, L'independentisme, des de la CUP fins el PDCat, passant per ERC ha estat capaç de fer un pressupost defensable per tots, amb l'objectiu clar del referèndum i amb un potent vessant social.
Estem, doncs, en el compte enrere. Puigdemont ha fet servir l'expressió, de major dramatisme, "temps de descompte". Hi ha un pla i aquest pla acaba d'entrar en la seva fase final.
Aquesta setmana va començar el dimarts amb la conferència de Romeva, Junqueras i Puigdemont al Parlament Europeu. Es va veure tacada pel cas Santi Vidal, però avui rep una altre injecció d'empenta amb la decisió cupaire d'aprovar els pressupostos. El Dragon Khan emocional ha estat important, però després de sumar i restar, el resultat és definitivament positiu: Catalunya va presentar la candidatura a nou estat el passat dimarts, i avui s'ha donat pas al mecanisme que ha de permetre fer efectiva aquesta candidatura. Bé.
Hi haurà referèndum d'autodeterminació perquè en algun moment dels propers vuit mesos s'aprovarà la llei de transitorietat que serà la declaració d'independència de fet. I aquesta independència de fet serà referendada pel poble de Catalunya com a molt tard al setembre.
La resposta de l'estat espanyol no es farà esperar. Seguirà la línia d'intimidar, del joc brut, d'intentar provocar divisions, de la repressió... en fi, ja els coneixem. Això serà dur. L'única cosa bona que té és que ni es plantegen fer una campanya seriosa pel "no" a la independència que, per exemple, pugui incloure una oferta per a fer dubtar als indecisos. Això no passarà. És l'únic que no contemplen. Lògicament, doncs, la campanya del Sí ha d'aprofitar la incompareixença del contrari i tractar d'arribar a tothom amb un missatge inclusiu, potent i engrescador.
Així sigui. Per acabar, una recomanació: "Una enhorabona i set avisos", l'editorial d'urgència de Vicent Partal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada