Parlament sobirà. Gràcies, diputats.

Fa una estona que Joan Tarda declarava que ell creu que la formació de nou govern a l'estat espanyol és més possible avui. Per què? el raonament és que amb l'aprovació de les conclusions de la comissió pel procés constituent pel Parlament de Catalunya, aquest enceta formalment amb un acte de desobediència la via unilateral; i que això provocarà, com a reacció immediata, la cohesió i l'acord de les forces espanyoles nacionalistes (PP, PSOE, C's i qui sap si algú altre) entorn de l'única cosa en la que els nacionalistes espanyols es posen d'acord: en negar el reconeixement nacional a Catalunya.

Podria ser: a pocs minuts de l'aprovació de les conclusions al Parlament Soraya Sáenz de Santamaria (PP) i Pedro Sánchez (PSOE), en sengles compareixences, ja han començat a amenaçar i a qualificar l'acte com a "gravíssim" i que és "motiu de cesse", que diria Núñez.

Per mi és una gran notícia. Ja era hora. Ja tocava. És un pas més important que el del 9N. Es tracta d'un acte de desobediència al TC, explícit, signat per 72 representants del poble de Catalunya. El Parlament és sobirà i el TC no és una autoritat superior. Queda demostrat per la via dels fets. Punt.

És un pas, més decisiu del que potser ara podria semblar.

Ara bé, igual com es donen passes endavant, també es pot recular. La reacció primera de l'estat sembla que serà encausar a la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la segona autoritat de Catalunya. No té més importància: l'autoritat o es reconeix, o s'imposa; però l'autoritat del TC no es reconeix i crec se'n cuidaran molt d'imposar-la per la força. No ho van fer el 9N i tampoc ho faran ara. No és per aquesta via que l'estat pot fer recular l'independentisme. Més aviat intentaran la via de l'ofec econòmic i la destrucció dels serveis socials ("les hemos destrozado el sistema sanitario"). Per aquesta via tenen més opcions. O no?

Aquesta és la meva pregunta. Em congratulo per l'acte de sobirania del Parlament, però em demano com seguir? quin pas ve ara? estem preparats pel bloqueig? Jo entenc que així és. Que tot aquest temps que ha passat des del 27S ha servit per posar en marxa els mecanismes efectius per desconnectar, per realitzar, de forma pràctica, la desconnexió. Per posar una imatge, que el tren ja està en marxa i només queda "prémer el botó" per a fer el canvi d'agulles i tirar per una via pròpia.

Estem en aquest punt? tant de bo.

Mirem al futur: aquest mes de setembre tindrem, un cop més, una diada nacional reivindicativa ("a punt!"),i pocs dies després, la qüestió de confiança de Puigdemont.

Mentrestant, al país del costat, suposant que el ple d'investidura es faci a primers d'agost, tindran un parell de mesos per fer un govern, o sigui que al setembre estaran discutint-se per fer govern.

Els escenaris que es dibuixen per a la tardor, doncs, poden ser diametralment oposats: Pot ser que, efectivament, el govern català hagi fet els deures i tingui tota la maquinària preparada, que el setembre es resolgui la qüestió de confiança amb la ratificació del President, i que a l'octubre l'estat espanyol es precipiti a terceres eleccions. Somni humit, si voleu.

També podria ser que no estiguin a punt les estructures d'estat i que, a més, Puigdemont perdi i anem a eleccions anticipades catalanes; a més, que el PPSOEC's, es posi d'acord per fer un govern nacionalista espanyol. Quedaríem a l'espera de les eleccions catalanes i de si es mantindria la majoria independentista al Parlament. Suposant que es mantingués, seria un tornar a començar i, per tant, una reculada d'un any. Si no hi ha majoria independentista, la reculada seria encara més gran.

O un tercer escenari, amb una Catalunya més o menys preparada per a la desconnexió i amb un govern que ha superat la qüestió de confiança, però amb un tot just constituït govern tripartit nacionalista espanyol oposant-se-li. Seguiríem avançant, però amb una major polarització que segurament a qui afectaria més seria a CSQEP. Amb tot, un tripartit PPSOEC's no hauria de tenir molt més recorregut que el de fer front al govern de Catalunya i, fora d'aquest àmbit, seria molt inestable. "Difícil de veure. Sempre en moviment el futur està", que diria el mestre Yoda.

En fi. Felicitar i agrair als 72 diputats independentistes que han defensat la dignitat i la sobirania del Parlament, que ens representa a totes i tots. Ben fet. Però no ens aturem. I no l'espifiem. Com deia el poeta: "Tot està per fer, i tot és possible". Compte, doncs, amb això últim. Tot és possible: el millor i el pitjor.

Però avui, diputades i diputats (fins i tot els i les que s'han oposat), us dono les gràcies.