RUI, si o no?

Quin serà el culebrot de l'estiu? La formació del govern a l'estat? Noves eleccions al desembre? Potser aquest és el més cridaner però també hi han altres rèptils a tenir en compte: per exemple, el debat "RUI,sí o no?" que sembla que està ocupant temps als mitjans catalans.

D'això de la RUI, primer de tot, la definició: RUI vol dir "Referèndum Unilateral de Independència". O sigui: fer un referèndum d'independència NO acordat amb l'estat.

És molt interessant. RUI, sí o no? El 9N va ser una RUI?

El 9N no va ser una RUI. Una RUI, és dir, un referèndum, referenda; però el 9N no es va referendar res. Si de cas es va manifestar una voluntat. Ara bé, el 9N es va fer una cosa molt important: es va desobeir, de forma massiva. Es va tirar pel dret i es va actuar de forma unilateral i amb independència.

Es pot criticar tot el que es vulgui aquella consulta però els fets són els fets: va ser un acte de desobediència massiu. L'estat no el va aturar, i el resultat va ser incontestable.

La participació no va ser alta? cert. Es va topar amb el rebuig a la participació en la consulta per part de la majoria de l'unionisme. També es va plantejar una pregunta tipus arbre per fer més còmoda la participació de cert federalisme, però que dificultava la interpretació del resultat, i que vist amb distància no deixa clar si va servir per interpel·lar prou als que anava dirigit com per a motivar-los a participar.

En tot cas, el resultat va ser una victòria contundent de l'independentisme. La incompareixença del contrari no pot amagar aquest fet. El tractament barroer de l'unionisme, de sumar tota l'abstenció a la consulta al seu plantejament no resisteix cap anàlisi.

Cal remarcar el fet que una part de l'independentisme NO va anar a votar perquè no va veure en la consulta del 9N el referèndum d'autodeterminació. De fet, a les eleccions del 27S de 2015, JxSí i CUP van obtenir més vots que dobles Sí el 9N. És dir, efectivament el 9N no marcava el sostre per a l'independentisme, invalidant així l'argument unionista; i no només: també invalidava l'argument unionista el resultat de CSQEP, quan els seus portantveus van dir que no es podia sumar els seus vots ni a l'independentisme ni a l'unionisme perquè entre els seus votants hi han tant independentistes, com federalistes o unionistes.

Bé, en tot cas, més enllà de la precisió del resultat. EL valor polític del 9N és doble, torno a insistir, perquè es va tractar d'un acte de desobediència massiva; i segon, perquè va resultar en una victòria evident de l'independentisme.

A les posteriors eleccions espanyoles al desembre, el sobiranisme va guanyar a Catalunya -amb majoria absoluta llarga- amb molts votants independentistes que optaren per l'opció de posar un govern a Madrid favorable a una profunda reforma de l'estat i a un referèndum acordat. Però aquesta opció guanyadora a Catalunya i el País Basc, i amb bons resultats a Galícia i País Valencià, no es va veure acompanyada de resultats similars a les altres comunitats espanyoles. Amb la impossibilitat de formar govern es van repetir les eleccions al juny. Amb uns resultats que essencialment, eren els del desembre, però amb matisos: el PP millorava lleugerament i afegia tres escons; Unidos Podemos resistia en escons però perdia suport electoral; el PSOE perdia vots i escons.

L'aritmètica resultant, però, no ha permès dibuixar una majoria clara de ningú. El bloqueig està servit de nou i unes terceres eleccions al desembre són una possibilitat que cal tenir en compte. Podria ser que Íñigo Errejón s'hagi precipitat en afirmar qe "el canvi arribarà el 2020".

Caldrà veure l'efecte de les eleccions del juny a la política catalana. ERC aconsegueix millorar en vots, però no en escons, i DL (o CDC, o hauria de començar a dir PDC?) pateix un retrocés en vots però, tampoc en aquest cas, en escons. Igual com li passa a Podem i a C's, que perden vots, però no escons. Només el PP millora en vots i afegeix un escó, que perd el PSC, que també perd vots.

Val a dir que les majors pèrdues de vots corresponen a Podem i CDC, i els majors guanys a PP i ERC. Si això és una tendència ho dirà el temps.

En tot cas, amb aquest resultats el govern de Puigdemont sembla decidit a continuar amb el full de ruta independentista, tot i que al setembre haurà d'afrontar una moció de confiança. Sembla que els missatges que arriben des de la CUP, clau per a superar la moció de confiança, són conciliadors.

És en aquest context que salta la idea de fer un Referèndum Unilateral d'Independència per a "ampliar la base social de l'independentisme".

Un RUI serveix per referendar una independència, és dir, que cal haver fet una declaració d'independència explícita o implícita abans. Tota aquesta història ens porta de nou al 9N. Si volem llegir que l'acte de desobediència del 9N va ser una declaració d'independència implícita, aleshores resulta que portem un any i mig de transició a la independència de fet. Una independència força peculiar perquè sense estructures d'estat que li donin contingut això no va enlloc. Però és clau adonar-se que el punt de no retorn ja es va passar des de fa més d'un any.

Aleshores, la RUI tindria sentit? Si, si es posés en valor la declaració unilateral d'independència que va ser el passat 9N. El problema és que és molt difícil posar el 9N en valor quan no hi han estructures d'estat que la sustentin. Dit d'una altre forma. El 9N es va fer un important pas endavant. Els voluntaris i els votants vam avançar de forma decidida. Però resulta que els polítics es van quedar enrere discutint sobre com aprofitar, electoralment, allò. Hem perdut un any i mig de temps?

Ara ens diuen que fem una RUI. Sí? L'unilateralitat de la RUI només té sentit si hi han altres actes d'unilateralitat. Si això vol dir que, d'una vegada per totes, es deixa de fer cas de les bestieses del tribunal constitucional i que les estructures d'estat famoses entren en funcionament d'una vegada, i que les lleis de desconnexió són aprovades i es fan efectives...Si d'un vegada per totes el govern de Catalunya actua de forma unilateral i així ho reconeix la majoria del Parlament i tots, tots, els sobiranistes de veritat actuen en conseqüència, aleshores sí, fem la RUI si realment serveix per referendar la independència de fet.

Però que la majoria social ha de ser abans, que els organismes estatals catalans han de ser abans, que primer cal ser independents de fet. Estem en aquest punt? El govern entén que aquesta és la seva missió? Que aquest és l'objectiu d'aquesta legislatura? I encara un altre: El RUI no és el mateix que, ni més ni menys, el referèndum de ratificació de la nova constitució que apareix com últim pas del full de ruta? Doncs si és així millor seguir el pla, no despistar-se i fer feina efectiva.