Pàgines

dissabte, 25 de juny del 2016

Com si calgués rumiar-s'ho gaire.

la resposta de Gibraltar a l'oferta interessada de l'estat espanyol ha estat, com era d'esperar, que ni parlar-ne.

Els gibraltarencs prefereixen vagar per l'espai sideral com a britànics que formar part de la UE de bracet d'Espanya. És molt, molt, significatiu. Sobretot perquè si ha algun lloc on va guanyar rotundament l'opció de romandre a la UE va ser, precisament, a Gibraltar. Però és que una cosa és estar a la UE com a Regne Unit i una altre, de molt diferent, com a membre del club PIGS.

Perquè el que és fa insuportable no és estar fora de la UE. EL que es fa insuportable és estar dins d'un estat que, com s'ha demostrat amb les gravacions al ministre de l'interior, és molt lluny d'assolir uns mínims de qualitat democràtica; es fa insuportable ser a un estat en que la majoria dels ciutadans voten partits declaradament corruptes; es fa insuportable ser a un estat en que el feixisme franquista es va fer una transició a mida i avui segueix remenant les cireres de forma impune, com es veu amb els papers de la Castellana; es fa insuportable l'estat del cas del metro de València; l'estat dels AVES a cap lloc i dels aeroports sense avions. Es fa insuportable. Ni de broma els gibraltarencs volen entrar; i som molts els que desitgem sortir.

Els Gibraltarencs en van tenir prou amb escoltar "l'immillorable" oferta de Margallo per saber que no en volien saber-ne res. A Catalunya, els indepes fa molts anys que maldem per desfer-nos-en. Molts anys d'aguantar tota aquesta repressió, corrupció, brutícia i prepotència. Molt anys i, a més, per si no fos prou, avui a sobre tenim una "diada de reflexió" per a meditar el sentit de vot de demà, com si calgués rumiar-s'ho gaire més.

Aprofitaré la jornada de reflexió per treure'm la ràbia i la mala llet d'aquest últim escàndol de les gravacions del ministre. Mes val que em calmi. Millor votar amb il·lusió i amb projecte. Els indepes hem de guanyar demà per esvair dubtes.

Demà cal votar independentisme perquè és l'únic canvi possible. Un nou país. L'oportunitat única de fer les coses bé des del principi.

Demà toca tornar a guanyar!