Pàgines

dijous, 23 de juny del 2016

Democràcies: Espanya, escàndol; Regne Unit, referèndum.

A Espanya el govern actualment en funcions és corrupte i ha fet servir els recursos de l'estat per a fer una persecució política de l'independentisme, català en particular, i de les opcions més o menys reformadores.

Com a mostra: el cas de les gravacions del diari Público, de les que avui se n'ha publicat una segona tongada, o de l'informe revelat avui per Ràdio Barcelona que demostra que la policia va elaborar informes per criminalitzar l'independentisme català, seguint a personatges com Carme Forcadell i el seu entorn familiar.

Fa fàstic. Fa venir arcades viure un dia rere l'altre en aquest país corrupte. Saber que, pel fet de ser català, ets ciutadà de segona, ciutadà sota sospita. Saber que la democràcia ja ni tan sols arriba a orgànica. Saber que ja només estem a un pas de que la policia comenci a venir de nit a buscar als insurgents.

Però et plena d'orgull saber, també, que ets a la banda correcta de la historia, de la democràcia, de la llibertat. Que avui l'independentisme català és la força que planta cara, de veritat, a aquesta maldat. Que tenim la raó i l'empenta per fer de Catalunya un país lliure. Lliure, primer de tot, de mafiosos corruptes.

I sents enveja quan mires a països democràtics i civilitzats i observes, meravellat, com al Regne Unit avui estan decidint, en un referèndum, si segueixen o marxen de la Unió Europea. Sobirania nacional és exactament el que estan exercint els britànics.

Es quedaran o marxaran, però en pocs anys el Regne Unit ha donat un parell de lliçons de democràcia a tot el món amb sengles consultes, primer a Escòcia, i després al conjunt dels seus ciutadans.

El Regne Unit representa el millor i el pitjor de la civilització occidental. Però és una democràcia que ve d'antic i és el poble britànic el que assumeix aquesta tradició democràtica de forma natural i inherent, com quelcom que es porta als gens, i avui voten si seguir o marxar a la UE.

No em ficaré en els arguments a favor o en contra. La decisió que prenguin serà correcta. Avui Europa provoca vergonya aliena i necessita un revulsiu, un mastegot ben fort i el Brèxit podria ser-ne un de potent.

Tanmateix, si jo fos britànic i m'assabentés, per exemple, de l'escàndol democràtic que es viu a Espanya afegiria nous motius per marxar i perdre de vista una Unió Europea que tolera aquesta corrupció i aquesta immundícia.

Per altra banda, em sabrà greu si el Regne Unit deixa la UE. Els britànics són part indestriable de la idea d'Europa. El que passa és que avui la idea d'Europa està molt lluny de la UE, que és la seva implementació política. Potser ens convé a tots, si ha de servir per recuperar el nord, l'adéu temporal de la Gran Bretanya.

Però quina enveja, en tot cas. Quina enveja d'aquests països civilitzats i democràtics. Països amb valors nacionals (encara que després els seus governs actuïn com manades de llops). La ciutadania d'aquests països els comparteixen, entenen que són bons. Tenen uns ideals, positius, comuns.

I no com en aquest estat en que encara som presos. Deia Rajoy que la conversació gravada entre Fernández Díaz i Daniel de Alonso “no va a producir ningún efecto en la campaña”. Que això és de les gravacions és "una broma". Doncs mireu que us dic: normalment aquest senyor diu moltes bajanades però té una virtut, interpreta molt bé un sentiment majoritari a l'estat i el representa millor que cap altre. Em penso que té raó. Aquest escàndol li prendrà pocs vots al PP si és que li en pren cap.

No només això, estic convençut que seran molts els que pensaran que, si era per fotre a Catalunya, han fet ben fet. La democràcia hi pinta poc en aquest afer. En canvi hi pinta molt el nacionalisme supremacista hispà.

Perquè el pitjor de tot és que aquests polítics, i aquesta forma de fer que tenen a Espanya és, en realitat, la que millor els representa.