Un nen de tres anys ofegat a Turquia. Trens de refugiats que arriben a un camp d'internament a Hongria. Un home amb els braços escorxats per filats de ganivetes a Melilla.
Aquests atrocitats fa molt de temps que s'esdevenen. Ara la tragèdia pren la forma mediàtica dels refugiats sirians, però no fa tant era la dels immigrants a Ceuta i Melilla i fa més temps, la de les pasteres de l'estret. I podríem anar més enrere i trobaríem casos i més casos de refugiats, d'emigracions i deportacions.
Hi ha un dret fonamental que tenim tots els humans que és el dret a la vida, el d'anar a on sigui per tractar, senzillament, de poder viure: d'alimentar-nos, de tenir refugi. El dret a buscar un lloc on poder créixer, estimar, educar-nos i guarir-nos les malalties. El dret a buscar, i l'esperança de trobar, algun lloc on, si es pot, tractar de ser feliços. En certa manera és força ambiciós. Però, tanmateix, tots hi tenim dret.
Ara bé, el dret a emigrar s'exerceix, preferentment, com últim recurs. Se'm fa difícil qualificar-lo de dret al d'emigrar quan resulta que el desplaçament és forçat. Quan marxar és una fugida. Quan la guerra, el terrorisme, la repressió, però també la desertització, l'esgotament dels recursos, o l'empobriment, o la raó que sigui, fan que la vida sigui impossible.
No es pot dir, tampoc, que emigrar sigui un dret quan la fugida acaba sent tràfic de carn. Quan ets la mercaderia d'uns mafiosos. Quan la barca que creua la Mediterrània és més valuosa, pels traficants, que totes les vides que s'hi amunteguen.
Què es pot fer? Els refugiats són la conseqüència d'un problema previ. Entenc que la resposta al "què es pot fer" és, doncs, complexa i té moltes implicacions que demanarien parlar d'ètica, de política, de democràcia, de poder, d'interessos econòmics, de valors morals i religiosos, d'energia, de recursos... Aquesta anàlisi i el disseny de solucions és important fer-lo i debatre'l i, sobretot, dur-lo a la pràctica tan aviat com es pugui, aprofitant les oportunitats que apareguin.
Però també cal actuar sobre l'emergència. Sobre el que és crític. Perquè és crític actuar ja per salvar la vida dels refugiats que ara mateix estan surant a una barca enmig del Mediterrani, o asfixiant-se dins un contenidor.
És en aquest context de criticitat que hi ha la mobilització del “Aquí sí, Catalunya acull” #CATAcull de la plataforma STOP MARE MORTUM (manifest) que demana la creació d’una xarxa de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunya.
Davant l'urgència, crec que aquesta és una bona iniciativa.
Reprodueixo els detalls proposats per al pla #CATAcull (extret del blog d'Stop Mare Mortum)
Des de la plataforma es demana a la Generalitat i als ajuntaments:
"La coordinació entre totes les administracions responsables: Ajuntaments, Generalitat, Estat espanyol i Unió Europea.
Que s’augmenti el nombre de places d’asil a Catalunya. Les 28 que s’ofereixen és un nombre ridícul per a més de 7,5 milions d’habitants i per a les més de 1.600 sol.licituds que es preveuen enguany.
Que s’augmenti la qualitat de la plaça d’acollida.
Actualment el temps d’asil és de 6 mesos. Creiem que això és un temps insuficient perquè una persona superi l’experiència traumàtica de l’exili i pugui ser autònoma (aprendre la llengua, conèixer el país, trobar feina...). Després d’aquests 6 mesos la persona queda desprotegida. Per això creiem que hauria de ser d’un mínim de dos anys.
Crear uns serveis d’acollida i suport adequats a les necessitats ( psicòlegs, treballadors socials, intèrprets, advocats...) i individualitzat.
Accés universal als serveis públics (sanitat, educació, serveis socials, habitatge, serveis d’ocupació...).
Crear una Xarxa catalana de municipis acollidors. Volem que altres poblacions segueixin la línia de Barcelona, Sabadell o St. Feliu de Llobregat.
Crear una Xarxa de famílies acollidores amb els recursos necessaris i les garanties necessàries.
Dotar dels uns recursos adequats a les entitats que treballen amb les persones refugiades per poder atendre-les amb garanties.
Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació per al desenvolupament amb vocació transformadora.
Per a tot això pensem que el pressupost de 100.000 euros que la Generalitat ha destinat al Pla de Protecció Internacional de Catalunya del 2014 és insuficient i, per tant, demanem un augment de pressupost de caràcter urgent.
Per altra banda, Stop Mare Mortum elaborarà una proposta que farà arribar a tots els grups polítics per a que la portin als seus plens municipals"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada