Som Charlie Hebdo.

Terrorisme és l'atemptat  contra "Charlie Hebdo", la policia assassinada i el tiroteig d'aquest matí.

No són terrorisme les activitats als Centres Socials Okupats Autogestionats i, en particular, no era terrorisme el que s'estava fent a la Kasa de la Muntanya. Potser no era legal, però no era terrorisme.

Com tampoc és terrorisme el gag de Facu Díaz. Per molt que porti passamuntanyes i sembli un perillós terrorista. El cas és que no ho és.



En la mateixa línia, no són terrorisme ni les portades de "El Jueves" ni els gags del Polònia. Seràn, si es vol, més o menys bons, divertits, molestos o crítics, però no són terrorisme.

No és terrorisme que algú protesti, ni són terrorisme els escarnis, ni ho és fer fotos a la represió violenta de la policia. Els supòsits de la "llei mordassa" no són terrorisme. De fet, ja existeix una "llei anti-terrorista". Llei que algú, algun dia, haurà de revocar. Una llei que dona el marc legal per a que Arnaldo Otegi estigui, encara, empresonat. Fins on jo ho veig, Arnaldo Otegi no és cap terrorista. Més aviat em sembla un pres polític.

Cap de les coses anteriors és terrorisme. Terrorisme és el que ha passat a París. La diferència és òbvia, no?

Només era per tenir-ho en compte la propera vegada que sentiu, que ho sentireu, com algú banalitza aquesta paraula.

Per cert, des que es va tenir notícia de l'atemptat, tothom ha dit la seva. Coses amb sentit i coses sense sentit. S'estan construint relats per explicar, condemnar o justificar el que ha passat i cadascú triarà aquell que li escaigui més. De tots els comentaris que he escoltat un m'ha fet rumiar: el terrorisme "sempre guanya" perquè la resposta a un atac terrorista és, gairebé de forma automàtica, la limitació de llibertats individuals i col·lectives. La gent es mostra més disposada a acceptar canviar llibertat per seguretat sense adonar-se que és justament aquest canvi la victòria del fanatisme. No només dels fanàtics. També és la victòria dels que s'aprofiten dels fanatismes per retallar llibertats i drets.

Per no parlar dels fanàtics de la banda oposada que justifiquen el seu propi terrorisme amb els atemptats dels altres. Terrorisme també ho són els atacs que s'han produit aquesta nit contra mesquites.

Amb l'atemptat contra el Charlie, aquests fanàtics ens foten a tots. No només a les víctimes, que són els que han perdut tot.

Per això cal plantar-se. No ens fotran. No ens prendran la llibertat. Ni els uns ni els altres. Jo sóc Charlie, o a la manera nord-catalana: Som Charlie Hebdo.

Afegit 18:49. La policia ha assaltat el supermercat on s'havien amagat els terroristes. Han mort els terroristes i alguns ostatges. 

Més víctimes innocents i uns fanàtics que moren matant i que no seran jutjats.

De tots els finals aquest era el pitjor possible.  

Descansin en pau les víctimes.