Partida d'escacs (II)

El dissabte es va convocar la consulta i avui, dilluns, el constitucional l'ha suspesa atenent als recursos presentats pel govern espanyol.

Val a dir que s'han espavilat. Per un cop la "justícia" va de pressa. Tant de bo que sempre anés tant de pressa. Però mira. Només va de pressa quan es tracta de qüestions tan espinoses com aquesta de reclamar el dret a votar.

Bé. No passa res, seguim dins del guió. El següent pas serà, probablement, fer com si res i esperar a la resolució del constitucional que es preveu que serà ràpida.

Jo crec que encara hi ha una possibilitat de sorpresa. És dir, seria una greu manca de visió un no rotund i sense matisos a la consulta i a la convocatòria. No crec que passi. És d'esperar, com a mínim, algun matís.

O potser no. Pot ser que el constitucional ratifiqui al govern espanyol i no doni cap marge. Fins i tot que obri vies per a emprendre accions en contra dels preparatius de la consulta que s'estiguin duent a terme i contra les persones involucrades. Per què no?

La partida d'escacs es trobarà en un moment decisiu. Artur Mas haurà de prendre la decisió final de seguir amb la consulta tal com està plantejada, o bé alguna altre cosa, que ben bé podria ser plantejar la dissolució del govern i convocar unes eleccions anticipades.

Què serà? fa de molt mal dir.

La consulta del 9N és, de fet, un referèndum d'autodeterminació i així es com s'entén a l'estranger (Espanya inclosa). És la millor opció disponible. La de més qualitat democràtica, i la que té major consens, de moment. Caldrà veure quin serà el consens quan el constitucional resolgui en contra.

Votar sense fer cas del que digui el constitucional té el perill que si no guanya el sí a la independència d'una forma clara i sobre una participació d'almenys la meitat del cens, llavors sí que estarem en una situació compromesa tots plegats.

La meva intuïció és que participarà més de la meitat del cens i que la victòria del doble sí no admetrà discussió. Però només és la meva intuïció. Ben bé podria tractar-se d'un cas de "wishful thinking". O potser no, que els estudis d'opinió del CEO no deuen anar tan desencaminats.

Al final, però, la millor enquesta és el dia de la votació. Seran els votants els que tindran l'última paraula.

El moment sembla propici, les forces aplegades semblen suficients per la victòria del doble sí. Sembla el moment per a l'audàcia. Votar el 9N i obtenir la victòria del doble sí obriria les portes a la DUI, la conseqüent negociació (hostil) dels termes de la separació amb l'estat espanyol; i el procés constituent.

Tanmateix, i si hi han dubtes? i si, malgrat tot, els convocants jutgen que els senyals no són prou forts? Que no hi ha majoria suficient pel sí-sí? que el bloc del no s'abstindrà majoritàriament i que la participació no serà homologable. Són dubtes raonables.

Mas ha dit que la decisió que es prengui serà d'acord amb la resta de partits que estan a favor de la consulta. Com valoren el moment? Audaços o prudents? Em demano, però, si seria prudent contrariar la voluntat de tants i tants ciutadans que han fet del 9N la data clau. Em demano també si seria prudent anar a unes eleccions en les que seria necessària una majoria absoluta en vots d'una coalició que, de moment, no està definida; o d'un bloc de partits diferents amb programes diferents però amb un punt comú al programa amb l'agenda per la declaració d'independència. Això tampoc es preveu. La prudència podria ser mala consellera.

O potser no. Potser està tot previst i l'hermetisme que aquests dies exhibeixen Mas i Junqueras o, fins i tot, l'absència d'Herrera a l'acte de convocatòria, respon a un pla. Tampoc seria tan difícil de creure. Però m'hi resisteixo. Per Hanlon!

Incògnites. El següent moviment, però, és la resposta del constitucional.