Pàgines

dimecres, 22 de gener del 2014

El PP es carrega Catradio al País Valencià.

Els votants del PP deuen estar molt satisfets ja que el seu partit, el partit que ells voten i, per tant, els representa, està fent passos ferms i decidits en la via d'esquarterar, minoritzar i menystenir la llengua catalana.

ordenar el tancament dels re-emissors de l'ACPV que portaven el senyal de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià és una atac a la llengua catalana. Com diu avui Vicent Partal, es tracta d'una acció de genocidi cultural.

El PP s'ha carregat els mitjans públics en català al País Valencià. Tots. Els propis i els que venien de Catalunya. Per odi. Odi a tot allò que és català. També a tot allò que és valencià. A més, sembla que estan fent un "cordó sanitari" al voltant de Catalunya. Per evitar "contagis". Tenir una identitat nacional diferent de l'espanyola és dolent. I contagiós, pel que es veu.

El PP vol  esborrar els signes d'identitat nacional de Catalunya, País Valencià i Illes Balears.  Vol eliminar les nacions de l'estat i que només hi hagi una única nació, l'espanyola.

No fa pas tants anys que aquesta mateixa voluntat s'hagués resolt per les armes amb l'extermini dels díscols (parauleta de moda aquests dies). Avui l'objectiu segueix sent el mateix, però ai las! no hi han soldats que puguin de venir del nord d'Àfrica, ni un govern feixista a Itàlia, ni un de nacionalsocialista a Alemanya.

Com que per les armes no poden, trien anorrear les "altres" nacions  mitjançant l'anorreament dels seus signes d'identitat: la llengua, que és el més important; també la bandera com passa a les Illes Balears; o per la negació del propi nom: Comunitat Valenciana enlloc de País Valencià.

Tot i que potser el sistema més efectiu de tots sigui dur la nació a la misèria i a l'atur. I privatitzar els seus serveis públics.

I és que ¿qui vol practicar un genocidi amb sang i fetge, que només servirà per fer enfadar l'opinió pública internacional si es pot aconseguir el mateix amb un ofec constant i sense sang?

Certament, els votants del PP deuen estar més que contents. I segur que també molts votants del PSOE.

No tots, és clar, que segur que n'hi han que creuen que la "gallardía" es demostra entrant a matar de cara i que, seguint la recepta d'Espartero, ja han passat molts més de 50 anys des del darrer cop i ja va tocant. Però, vaja, crec que aquests no són majoria. Crec.

A tot això, estem esperant -santa paciència- que a Madrid tombin la petició de transferència de l'organització de referèndums pel 150.2. Sabem, positivament, que la tombaran, però estaria bé que ho fessin aviat. És una espera per poder anar a "la senyo" de l'opinió pública internacional amb un nou greuge, aquest cop ja definitiu.

Però aquest país no està per allargar massa les esperes: El pressupost de la Generalitat per enguany és, senzillament, una merda. Més retallades, més venda de patrimoni. Potser és el millor que es podia aconseguir. No ho se. Però el fet és que el pressupost es una merda. La gent pateix i patirà les retallades. A la gent que pateix no se li pot demanar que tingui encara més paciència. No a canvi de res.

Amb l'agreujant que -se sap- la creació de llocs de treball, la recuperació de drets socials; les ajudes als més desfavorits o dependents no milloraran immediatament. Ni a mig plaç. Els efectes d'aquesta crisi que, segons alguns ha tocat fons, romandran molt de temps. Això  va per llarg. Amb Independència de Catalunya o sense.

Estic convençut que amb la independència la recuperació serà més ràpida, perquè el que hem de fer és un país per les persones. Però aquesta esperança no em fa dubtar tampoc que aquí hi ha patiment per anys.

Mentrestant, esperar. No es pot demanar paciència, però no n'hi ha una altre. Paciència. I resistència. Resistència perquè els atacs són i seran rabiosos. Com aquest tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià. Veurem coses pitjors. Segur. Ara ja saben que l'independentisme va de debò.

Ara bé, si aquesta es la forma que tenen al PP de "fer amics" i campanya pel no, ens hem de felicitar. La independència està cantada.

I, mentrestant, l'encabronamenta i el patiment de molts compatriotes, també.