Nit de reis. Aquesta és la nit dels nens. Demà, quan es llevin, algun regal o altre haurà caigut.
El cicle de Nadal que va començar fa gairebé dues setmanes arriba a la seva culminació.
Encara sort. La crisi no ha estat prou excusa per a no caure en excessos alimentaris i de consum. Ep, que no em queixo! les festes són un dels moments de trobada de tota la família i, en una família que està escampada pel territori, aquests moments de "tots amb tots" sempre són especials i tenen un gran valor.
Aquests grans àpats familiars serveixen per veure'ns les cares, per posar-nos al dia. No donen per gaire més. Aquella intimitat familiar, les llargues converses entre germans, amb els pares, amb els oncles que abans teníem quan tots érem més joves no es poden donar amb grans grups.
Però és el que toca ara. Escampats pel territori, cadascú amb el seus projectes. Ara la família són "les famílies", però ens ajuntem una vegada més. De nou compartirem un àpat, unes converses, riurem i recordarem altres àpats, als que fa temps que ja no hi són, anunciarem els nostres projectes, ens animarem a seguir. Hi ha crisi allà fora, i ens ha colpejat, però aquí estem i plantem cara.
Els nens han escrit una carta als reis. Han expressat els seus desitjos. Demà, en major o menor mesura aquests desitjos s'acompliran. Per art de màgia. No és així com funciona el món.
El món demana esforç per assolir els desitjos, demana realisme per a no pretendre el que és impossible, demana coratge per assumir la frustració pels desitjos no acomplerts i demana il·lusió i força per lluitar pels propis somnis.
El món no és un lloc màgic. Ara bé, és un lloc extraordinari. És la nostra casa. És el camp de batalla dels nostres projectes. És l'herència dels nostres fills.
Als reis els demano, doncs: realisme, coratge, il·lusió i força.
Un altre món és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada