Les anticipacions del LEAP, que duu als gens una òptica eurocèntrica continental, tenen una certa tendència a castigar als EUA en particular i al món anglosaxó en general o, si més no, a mi em fa aquest efecte. En tot cas, veurem aviat si estan encertant. Sembla que les anticipacions dels dos últims anys hagin estat encaminades a arribar a aquest 2010 on, segons LEAP, arriba el xoc. Agafin-se fort.
Nota publica de GEAB N°43 (16 de març de 2010)
El GEAB N°43 està disponible! Les cinc seqüències de la fase de desarticulació geopolítica global
En aquest final del primer trimestre 2010, quan en els fronts monetaris, financers, comercials i estratègics, augmenten els signes de confrontacions a nivell internacional, quan la violència del conflicte social de la crisi es confirma en els grans països i conjunts regionals, el LEAP/E2020 està en condicions de subministrar-ne una primera seqüència anticipatòria del desenvolupament d'aquesta fase de desarticulació geopolítica mundial.
Recordem que aquesta fase podria ser el preludi a una reorganització permanent del sistema internacional si, d'aquí a mitjan aquesta dècada, les conseqüències del col·lapse de l'ordre mundial heretat de la Segona Guerra Mundial i de la caiguda del teló d'acer, estan totalment elaborades. Això implicaria una reforma completa del sistema monetari internacional, especialment per reemplaçar el sistema actual fundat en el dòlar, per un sistema basat en una divisa internacional el valor de la qual estigui fonamentat en una cistella de les principals monedes mundials ponderades pel pes respectiu de les seves economies.
L'any passat per a aquesta la mateixa època, en vigílies de la cimera del G20 a Londres, vam publicar en el Financial Times un missatge a tota pàgina on assenyalàvem que la «finestra d'oportunitat» ideal per a tal reforma radical estava entre la primavera i l'estiu de 2009, altrament el món entraria en la fase de desarticulació geopolítica global a finals de 2009 (1).
L'«Anell de Foc» dels deutes sobirans - Distribució gràfica dels Estats en funció del seu deute i del seu dèficit públic, ( en % PBI) - Font : Reuters Ecowin, 02/2010
El fracàs de la cimera de Copenhaguen el desembre de 2009, que posa fi a prop de dues dècades d'una dinàmica cooperació internacional sobre la qüestió (2), en un context de creixents conflictes entre nord-americans i xinesos, i de divisió occidental respecte a la mateixa, és un indicador pertinent que confirma aquesta anticipació dels nostres investigadors. Les relacions internacionals es degraden augmentant les tensions (zones i subjectes) mentre que la capacitat dels Estats Units per exercir la seva funció de conductor (3) o fins i tot simplement d'e ser «modelo» de qui hi ha sota seu orbita s'esvaeix cada dia una mica més (4). Cap al final del primer trimestre de 2010 podem, en particular, destacar:
. el constant deteriorament de les relacions xineses - nord-americanes (Taiwan, Tibet, Iran, paritat Dòlar-Yuan (5), caiguda de les compres de Bons del Tresor d'EUA, conflictes comercials múltiples...);
. les creixents dissensions transatlàntiques (Afganistan (6), OTAN (7), contractes dels avions cisternes de la Força Aèria d'EUA (8), clima, crisi grega);
. la paràlisi decisòria de Washington (9);
. la permanent inestabilitat del Mitjà Orient (10) i l'empitjorament de les crisis potencials Israel-Palestina i Israel-Iran;
. el reforç de la tendència a constituir blocs regionals (Àsia, Amèrica Llatina (11), Europa en particular;
. la volatilitat monetària (12) i financera (13) mundial que augmenta;
. l'enfortiment del temor en els riscos sobirans;
. el creixent paper crític dels bancs nord-americans associat a una reglamentació que mira a regionalitzar els mercats financers (14)
. etc...
Evolució de la rendibilitat (%) del Mercat de Valors de Nova York de 1825 a 2008 - Font : Value Square Asset Management / Yale School of Management, 2009
Alhora, en circumstàncies d'absència de recuperació econòmica (15), les confrontacions socials s'incrementen a Europa mentre que als Estats Units la xarxa social, dit de manera planera, es desmantella (16). Si bé el primer fenomen és més visible que el segon, el segon és més taxatiu. El domini de l'eina de comunicació internacional pels Estats Units li permet ocultar les conseqüències socials d'aquesta destrucció dels seus serveis de públics i socials, mentre ocorre un accelerat empobriment de la classe mitjana del país (17). Aquest camuflament es torna tant més fàcil perquè a diferència d'Europa la seva xarxa social està atomitzada (18): sindicalització feble, sindicats molt sectoritzats sense reivindicacions socials generals, identificació històrica del reclam social amb les actituds «anti nord-americanes» (19)... Avui en ambdós costats de l'atlàntic (i al Japó) els serveis públics (transports públics, policia, bombers.) i socials (salut, educació, jubilació...) estan en procés de desmantellament, quan no són simplement tancats; les manifestacions (20), algunes violentes, augmenten a Europa mentre que les accions de terrorisme domèstic o de radicalització política (21) són cada vegada més nombroses als Estats Units. A la Xina, el creixent control d'Internet i dels mitjans de comunicació és abans que res un bon indicador del creixent nerviosisme dels dirigents pekinesos en el que concerneix la situació de la seva opinió pública. Les manifestacions quant a l'atur i la pobresa continuen augmentant, contradient el discurs optimista dels líders xinesos sobre l'estat de la seva economia. A l'Àfrica, la freqüència dels cops d'estat s'accelera des de l'últim any. I a Llatinoamèrica, malgrat les anteriors xifres macroeconòmiques positives, la insatisfacció social alimenta riscs de canvis radicals de rumb polític com ja s'ha vist a a Xile.
Evolució de la despesa nominal (22) de l'OCDE (en % del PIB de l'any passat) - Font : MacroMarketMusings / David Beckworth, 11/2009
El cúmul d'aquestes tendències està formant molt ràpidament un «cocktail socio-polític explosiu» que condueix directament a conflictes entre els components de la mateixa entitat geopolítica: entre l'Estat federal i els estats a Estats Units, tensions entre Estat-membres a l'UE, entre repúbliques i federació a Rússia, províncies i govern central a Xina, entre grups ètnics, augment dels sentiments anti-immigrants per tot arreu, i l'apel·lar al nacionalisme o al regionalisme (23) per canalitzar aquestes tensions destructives. El conjunt es desenvolupa en un context d'empobriment de les classes mitjanes als Estats Units, el Japó i Europa (en particular en el Regne Unit i en els països europeus i asiàtics (24) on les famílies i les col·lectivitats són més endeutades).
En aquest context, el LEAP/E2020 considera que la fase de desarticulació geopolítica mundial s'estendrà segons cinc seqüències temporals, que es desenvolupen en aquest GEAB Núm. 43, a saber:
0. Inici de la fase de desarticulació geopolítica mundial - 4rt trimestre de 2009 / 2on trimestre de 2010
1. Seqüència 1: Conflictes monetaris i de xocs financers
2. Seqüència 2: Conflictes comercials
3. Seqüència 3: Crisis sobiranes
4. Seqüència 4: Crisi soci-polítiques
5. Seqüència 5: Crisis estratègiques
D'altra banda, en aquest número del GEAB, el nostre equip presenta els vuit països que estima més perillosos que Grècia en matèria de deute sobirà; presentant la seva anàlisi de l'evolució post-crisi de l'economia financera respecte a l'economia real. Finalment, el LEAP/E2020 presenta les seves recomanacions mensuals (divises, actius...) incloent alguns criteris per a una lectura més fiable de les informacions en el context particular de la fase de desarticulació geopolítica mundial.
-------
Notes:
(1) Joseph Stiglitz i Simon Johnson ja no diuen cap altra cosa quan estimen que la crisi està convertint-se en una ocasió fallida de reforma del sistema financer mundial que conduirà ràpidament a nous conflictes. Font: USAToday, 12/03/2010.
(2) Nord-Americans i europeus tenen posicions diametralment oposades sobre aquest tema i l'arribada al poder de Barack Obama només ha tornat més complicat el posicionament públic dels europeus (com ho han afirmat immediatament des del principi els «Obamafils») sense canviar el fonamental.
(3) El mateix passa respecte a la investigació, la posició dels Estats Units retrocedeix molt ràpidament. La classificació mundial de les millors institucions d'investigació només compta amb sis institucions nord-americana entre els quinze primeres contra quatre europees i dues xineses; i cap als primers tres llocs. Font: Scimago Institutions Rankings 2009, 03/2009
(4) Com ho mostra l'actitud d'Israel que està actuant de manera gairebé injuriosa respecte a Washington. Aquest és un indicador important ja que ningú millor que els aliats més propers per percebre el grau d'impotència d'un imperi. Els enemics o bé els aliats recents o llunyans són incapaços de tal percepció en no tenir un accés tan íntim al poder central, ni una perspectiva històrica suficient com per a poder percebre tal evolució. L'editorial de Thomas Friedman en el New York Times del 13/03/2010 il·lustra bé el desconcert de les elits americanes davant l'actitud cada vegada més atrevida del seu aliat israelià, i igualment la incapacitat del govern nord-americà la per reaccionar fermament a aquesta barra.
(5) El to puja considerablement sobre aquesta matèria el que el converteix un joc en una aposta de poder simbòlic com a econòmic per a Pequín i/o per a Washington. Fonts: China Daily, 14/03/2010; Washington Post, 14/03/2010.
(6) El replegament probable de nombroses tropes de l'OTAN de l'Afganistan el 2011 condueix a Rússia i Índia a desenvolupar una estratègia comuna, especialment amb Iran, per prevenir una tornada dels Talibans al poder. Font : Times of Índia, 12/03/2010
(7) A més de la caiguda del govern dels Països Baixos per diferències sobre la seva presència a l'Afganistan, ara és Alemanya la que porta la idea d'integrar Rússia a l'OTAN, una bona vella idea russa, amb el pretext que l'OTAN ja no és pertinent en la seva forma actual. Font: Spiegel, 08/03/2010
(8) Els europeus estan tots molt nerviosos davant de la decisió de Washington d'eliminar l'oferta europea de renovar els contracte pels avions cisterna de la Força Aèria d'EUA.. Aquesta decisió marca probablement el final del mite (molt popular en Europa) d'un mercat transatlàntic d'armaments. Washington només permetrà que les seves companyies guanyin tals grans contractes. Els europeus han de preveure seriosament proveir-se essencialment en la seva indústria de defensa. Font: Financial Times
(9) Inclús Los Angeles Times del 28/02/2010 es fa l'eco de les inquietuds de l'historiador britànic Niall Ferguson que opina que el «imperi nord-americà» pugues col·lapsar d'un dia per l'altre com va ser el cas de l'URSS
(10) El fet que el món àrab ara està fortament afectat per la crisi econòmica mundial afegirà una inestabilitat crònica a la regió. Font: Awid/Pnud, 19/02/2010
(11) Veneçuela s'equipa d'avions de caça xinesos. Una situació pròpia d'un guió de política ficció fa només cinc anys. Font : YahooNews, 14/03/2010
(12) Com ho hem anticipat en els anteriors GEAB, la «crisi grega» es dissipa, tornant a la realitat de les grans tendències de la crisi i com per casualitat, des de fa alguns dies es comença a veure de nou que les anàlisis posen en consideració la pèrdua dels Estats Units de la seva notació AAA en el que concerneix el seu deute; i la fi del rol de moneda de reserva del dòlar. Font: BusinessInsider/Standard & Poor's, 12/03/2010
(13) El gràfic de més endavant il·lustra la volatilitat cada vegada més major que caracteritza les places financessis i que, segons LEAP/E2020, és un indicador d'un risc sistèmic major. Si es mira la rendibilitat del New York Stock Exchange durant més de 180 anys, es comprova que en els anys de la dècada passada (2000-2008, certament, es podria afegir 2009) estan els resultats extrems, els millors i dels pitjors. La mida de les ordres passades als mercats financers mundials s'ha reduït en un 50% en cinc anys, sota l'efecte de l'automatització i dels mètodes de «alta-freqüència» que augmenten la seva volatilitat potencial. Font: Financial Times, 21/02/2010
(14) La recent advertència del Secretari d'Estat del Tresor nord-americà, Thimoty Geithner, referent als riscs del desviament transatlàntic en matèria de reglamentació financera és només l'últim indici d'aquesta evolució. Font: Financial Times, 10/03/2010
(15) L'exemple més recent, Suècia, que pensava haver passat la crisi, es troba de nou submergida en la recessió tenint en compte les molt males xifres del 4rt trimestre 2009. Font: SeekingAlpha, 02/03/2010
(16) La taxa d'atur d'EUA és ja pròxima al 20%, amb pics de 40%-50% per a les classes socials desfavorides. Per evitar fer front a aquesta realitat, les autoritats nord-americanes practiquen una gran manipulació de les xifres de la població activa i de la població a la recerca d'ocupació. L'article de Steven Hansen publicat el 21/02/2010 sobre SeekingAlpha i titolat «Which economic world are we in?» ofereix una perspectiva interessant sobre aquesta qüestió...
(17) Un anàlisi certament radical però molt ben documentat i bastant pertinent d'aquesta situació és desenvolupat per David DeGraw a Alternet de 15/02/2010.
(18) Font (inclòs els comentaris) : MarketWatch, 25/02/2010
(19) La sospita de «Roig» i de «Comunista» és la que hi ha en cada sindicalista que es manifesti per causes socials
(20) Igualmente als Estats Units els estudiants es manifesten contra les alces de les drets de matrícula; i on la població s'inquieta pel tancament de la meitat de les escoles públiques en una ciutat com Kansas City; mentre que a Nova York, són 62 les brigades de bombers que seran suprimida. Fonts: New York Times, 04/03/2010 ; USAToday, 12/03/2010 ; Fire Engineering, 11/03/2010
(21) Des de Joe Stack fins als Tea Parties, 2009 la classe mitjana americana tendeix a radicalitzar-se molt ràpidament des de mitjans de 2009.
(22) la despesa nominal és el valor total de les despeses en una economia no corregida per la inflació. És en realitat el valor de la demanda total. Es constata sobre aquest gràfic que la crisi assenyala un enfonsament de la demanda..
(23) El terme regional és utilitzat aquí al sentit geopolític, de conjunt regional (UE, Asean...).
(24) Así a Corea del Sud, el deute de les famílies continua agreujant-se amb la crisi mentre que les empreses acumulen de reserves de liquiditat en lloc d'invertir ja que no creuen en la recuperació. Font: Korea Herald, 03/03/2010
Dimecres, 17 de març de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada