Pàgines

dissabte, 20 de març del 2010

corrupcions

Alguna cosa deu anar molt malament al ministeri d'interior quan es confon a cinc ciutadans catalans en viatge de turisme amb un grup terrorista. Sembla un mal acudit. El que passa és que estan fent broma amb una cosa que no té gràcia com és l'assassinat d'una persona.

Igual com l'acudit de deixar anar a l'ex-director corrupte de la Guàrdia Civil. "Ja ha complert la seva condemna", dirà algú i sí, és cert, només que la seva condemna ha quedat en la meitat del que originalment tenia, "li han reduït per bona conducta","diu l'altre. Segur que sí. Una conducta excel·lent. Els calers segueixen sense aparèixer.

Però bé, aquest és el funcionament habitual, no? Encara sort que no li han donat un càrrec. Com en el cas Filesa de finançament il·legal de la campanya del PSOE de l'any 1989. A l'any 97 es va dictar sentència sobre aquest cas i el llavors senador Josep Maria Sala va ser condemnat a tres anys de presó, dels que en va fer dos fins que el Tribunal Constitucional (el mateix que porta gairebé quatre anys amb el judici contra Catalunya, altrament conegut com "el cas de l'estatutet") va anul·lar la sentència. El TC funciona per a segons quines coses:per exemple, tapar les vergonyes de PP i PSOE. Doncs bé, el senyor Sala és actualment secretari de l'àrea d'immigració del PSC. I és que cal retenir a la gent valuosa.

Als innocents els cau un marronàs (sort que s'ha aclarit!). Jutjats i condemnats (mira que costa condemnar a un alt càrrec!), en canvi, encara s'enduen premi gros.

És el que hi ha. La justícia no funciona igual amb tothom ni funciona igual amb tots el casos. No es jutja igual a un ciutadà corrent que a un alt càrrec. No es jutja igual un cas contra l'independentisme que un cas contra el feixisme. No es jutgen igual als treballadors en conflictes socials que els casos d'abusos de grans empreses. La capacitat de defensa d'uns i altres no és la mateixa. La influència política tampoc.

És el que passa quan es viu a un país on es percep que la corrupció no és l'excepció sinó la norma. Un país on la proporció d'imputats en casos de corrupció entre polítics i alts càrrecs supera de llarg la proporció d'imputats que es pot trobar entre el comú de la societat.

Poca cosa a fer. Quan sortiu al carrer vigileu la cartera.