la gran mentida dels 67.

Estava esmorzant amb la ràdio posada. Feien un debat. No se quina emissora. El debat anava sobre "el tema": la jubilació. Motivat, és clar, per la notícia que el PSOE vol retardar l'edat de la jubilació als 67 anys.

Anava escoltant i m'anava escalfant. Ha estat un reguitzell de llocs comuns: que si hi ha gent que amb 67 pot treballar i d'altre que amb 50 no; que la jubilació hauria de ser voluntària a partir dels 65, que si hi ha gent amb, alerta, "vocació", que voldria i podria treballar fins molt més grans, que el treball és una motivació per viure i que molta gent que es jubila perden empenta, contra-argumentat amb que la gent que ha fet treballs físicament molt durs viuen la jubilació com un alliberament.

Per vomitar.

Puc creure que aquests arguments tenen sentit, inclús puc compartir-ne alguns. Però centrar el debat sobre els 67 anys en aquest arguments és, directament, propaganda del règim.

Ara entrarem en un període de propaganda a diaris, ràdios i TV amb el qual els que manen -cosa que inclou a les direccions de la majoria de partits parlamentaris, direccions dels sindicats majoritaris, a la gran banca, a la gran patronal (CEOES i màfies similars), promotores i constructores...- tractaran de fer empassar al personal que retardar l'edat de jubilació fins als 67 és quelcom de bo, patriòtic, socialment responsable, inclús modern, ecològic, i xupiguay.

I una merda.

El debat -si és que cal una debat, a mi em sembla que no cal debatre res- cal centrar-lo, més aviat, en aquests punts:

Hi ha un deute colossal de bancs i caixes, promotors immobiliaris amb Europa (és necessari conèixer i difondre les xifres de Ricard Vergés. Aquí, els gràfics).
Aquest deute s'ha de retornar.
Els que manen, la llista de més amunt, s'han enriquit aprofitant aquest deute.
Els que s'han enriquit no pensen ser ells qui paguien el deute i han decidit que el pagarem la putaresta. En conseqüència, estan emprenent les accions que calen per a que això sigui així.
Quines accions? reduir la despesa social. Començant, de moment, per estalviar-se dos anys de pensions de cadascú de nosaltres. Seguirà amb la baixada de salaris. Continurà amb la pujada de preus. En definitiva, els que per algun motiu incomprensible seguim obeïnt quan és evident que el que cal és tallar caps, seguirem obeïnt i, a més, serem més pobres.

Es retallaran prestacions socials com la jubilació. D'altres prestacions socials, d'altres drets socials que no han estat conquerits i veiem com s'allunyen.

35 hores setmanals. En canvi, allarguen el període laboral quan el que caldria es repartir el temps de treball.

Salari per les mestresses de casa. Les mestresses de casa no es jubilen mai. I que ara em parlin de vocacions i socialització i totes aquestes punyetes. Aquestes treballadores estan més desprotegides que ningú. Depenen de la pensió del marit, o d'una pensió de viduïtat mínima.

Salari mínim interprofessional de 1000€. Un salari mínim com el de tants altres països europues, però, és clar, els salaris en general no són com els europeus, sinó força més baixos. Els preus, si més no a llocs com l'àrea metropolitana sí que són europeus, o més cars i tot. Tot això en el nostre país, en el que el 60% de la població ocupada cobra 1000€ o menys (40% de la població ocupada).

Podria seguir. Ni molt menys els drets socials s'esgoten amb els que avui estan reconeguts i en perill.

Tot això queda als llimbs de les reivindicacions. Ara ens diuen que no toca. Però l'únic que de debò no es toca són els comptes indecents que alguns s'han fet a Suïssa, ni els salaris escandalosos de polítics i alts càrrecs.

Sí, segur que el particular que ha contret un deute hipotecari ha de pagar-lo. Però en aquells deutes hi havia trampa: es va enganyar a la gent. "Sempre pujarà de preu i sempre hi haurà algú per comprar", "sempre podràs refinançar", "tens crèdit encara que no tinguis feina estable".

I sí,segur que es van cometre imprudències, però resulta que el deute escandalós no és el de les famílies, sinó dels promotors! els promotors es van endeutar fins a les celles demanant crèdits per a construir sense parar. Avui hi ha un stock de pisos buits que han tingut un cost elevadissim i que ningú no compra. Ves per on: "Sempre pujarà de preu i sempre hi haurà algú per comprar", "sempre podràs refinançar". Resulta que es creien les seves pròpies mentides! Però ara, en comptes de callar i pagar el deute com fan les famílies, resulta que, en connivència amb els altres que també manen, ens volen encolomar el seu deute.

Per això faran servir l'aparell de l'estat. Perquè El seu deute resulta que també és el de l'estat: les llicències d'obres han permés fer molta inversió pública... i inflar molts sous d'alts càrrecs i crear moltes fortunes. Vegis el cas Pretòria i tants d'altres casos de corrupció immobiliària. Com, de fet, els uns i els altres són els mateixos -la famosa porta giratòria entre empresa i poder polític per on entren i surten constantment alts càrrecs- tots ells actúen de forma solidària defensant els seus interessos. Els seus. No els nostres.

El seu interès és que el poble, els que obeeixen, paguin el deute dels que manen. La jugada és rodona. Perfecta. És clar, home, ells són els primers interessats en mantenir el sistema. Qui voldria matar la gallina dels ous d'or? Ara només cal convèncer als xaiets que això dels 67 és pel seu bé, i si no, els espantarem amb una grip F (de foteu-vos!).

Les cartes estan sobre la taula: els que manen -polítics, alts càrrecs, especuladors...- i tenen el poder contra els que vivim de la nostra feina -assalariats, professionals, petits empresaris, pensionistes, joves, mestresses de casa- . Ells o nosaltres.

Això no acabarà bé.