Pàgines

dilluns, 2 de novembre del 2009

enquestes

Ahir, diumenge, El Periódico i La Vanguardia van publicar sengles enquestes. A un any de les eleccions al Parlament de Catalunya, els resultats de les enquestes són prou interessants .

En tots dos casos s'apunta una tendència a la pujada de CiU, i al retrocés de les forces del govern d'Entesa. En particular, el major retrocés seria el que patiria ERC.

Només es tracta de sondejos i cal pensar que tots els partits n'hauran pres bona nota. Els partits, a més disposen de sondejos propis. El que està clar és que ni uns voldran deixar el govern, ni els altres perdran l'oportunitat de recuperar-lo. Aquest any que resta veurem molts moviments.

Tanmateix, avui faré un exercici de futurologia, d'aquells que acostumen a acabar amb prediccions errònies. Quin govern és més probable d'aquí un any?

A les enquestes anteriors hi ha una dada que em falta: l'estimació de l'abstenció. Podem suposar que seguirà la tendència i creixerà i estarà entre el 35% i el 40%.

Els votants que sí que van a votar es reparteix en tres terços més o menys igualats: CiU, PSC i la resta. Això obre molt de joc i moltes possibles combinacions.

De totes formes, crec que aquesta premissa és correcta: la "centralitat" electoral està en el bloc CiU-PSC.

No crec que CiU repeteixi l'error de les darreres eleccions: o nosaltres o tripartit. El PSC, per la seva banda, no podrà fer anar de forma convincent el vell eslògan "que ve el PP".

El pacte CiU - PP tindria suport de part dels votants de CiU, però també el rebuig d'una altre part important. El pacte CiU - ERC, el mateix.

El Pacte CiU-ERC, però, és menys possible que el pacte CiU-PP. Pensem que ERC seria un soci incòmode si, com sembla, al ZP el faran fora i pujarà el PP al govern espanyol. En definitiva, Mas podria estar temptat de reeditar una situació similar a la viscuda amb el darrer govern de Pujol, però sense Aznar de per mig. A més, crec que ERC mantindrà l'aposta estratègica per governs d'esquerres com opció prioritària. Difícilment CiU voldrà tenir un soci que la podria obligar a posicionar-se nacionalment de forma massa "poc entenedora" a Madrid.

Tanmateix, El govern d'Entesa ha demostrat que ERC pot ser un soci confiable: no hi ha hagut Dragon Khan i sí, en canvi, diverses lleis importants. El Dragon Khan potser vindrà ara per la banda del PSC, quan es destapin trames corruptes i en aquest fangar també hi pot caure CiU. L'estructura organitzativa d'ERC hauria de mantenir-la més lliure d'aquesta mena de casos de corrupció urbanística, però això no vol dir que es pugui descartar del tot. En tot cas, però, crec que CiU prefereix altres socis abans que ERC.

El desgast dels partits integrants de l'entesa pot fer difícil reeditar el govern, però no crec que a aquestes alçades sigui prudent descartar que per aritmètica sigui possible. Potser el tripartit no obté majoria absoluta, però això no vol dir que no pugui tornar a fer govern, depenent de com quedin els resultats. Això ultim, però, significaria que apareix algun nou partit al Parlament. (Reagrupament? la Nebreda? Ciudadanos?...)

A més hi ha el factor de la crisi: tant CiU com PSC poden decidir fer un "govern de concentració" per afrontar uns anys que es preveuen durs. Això últim podria ser més factible si el PSOE resistís al PP i repetís govern. Pensem que la sociovergència pot ser "de iure" amb un pacte de govern i consellers del PSC i de CiU amb Artur Mas president, o "de facto", fent el PSC el mateix paper que amb els darrers governs de Pujol (o com ja havia fet amb les majories simples de González, amb el suport de CiU a Madrid). És dir, una oposició "tova" o "de seda". Això no deixaria de ser una sociovergència camuflada. Res de nou.

Més probables: CiU-PP, i després CiU-PSC. Però igual suma el tripartit.

D'entrada, no descartaria cap possibilitat.