motor a la força

El discurs del president em semblava força bé. Montilla anava dient que calia fer un esforç per no caure en el victimisme malgrat que objectivament l'any havia donat peu. Va dir que calia fer un gran esforç en educació, cosa que comparteixo i considero prioritària i va dir també que el 2008 seria l'any del finançament i que caldria negociar fort a Madrid per tal d'obtenir-ne un bon model.

Anava bé, però va hi diu: "Catalunya necessita un bon finançament perquè vol seguir sent el motor d'Espanya".

I se'm va caure l'ànima als peus.

Això Catalunya li ho va dir personalment o la va trucar per telèfon? A Espanya ja li sembla bé això de que Catalunya sigui el seu motor? Més que res que em fa l'efecte que a Espanya ja en tenen uns quants de motors alternatius que funcionen força bé.

I als catalans això de fer de motors d'Espanya ja els sembla bé? Fer de motor d'Espanya té a veure alguna cosa amb les balances fiscals? o caldria dir amb l'espoli fiscal?

Fer de motor d'Espanya, exactament, a mi, em beneficia d'alguna forma o simplement vol dir que seguiré pagant més per tenir el mateix o menys?

Perquè "fer de motor d'Espanya" és una frase que em sona a discurs franquista?

A mi això de fer de motor d'Espanya, vista l'experiència dels darrers anys, casi que preferiria que no. En la meva opinió (és una opinió meva, a mi Catalunya no m'ha dit res, ni personalment ni per telèfon) Catalunya hauria de preocupar-se per moure's cap a fites i horitzons propis. Independentment, i mai millor dit, del que facin o deixin de dir o fer a Espanya, que en el millor dels casos ha estat un remolc pesat, o una rèmora; i en els pitjors, un fre, o una marxa enrera.

I que consti que això no ha estat culpa d'Espanya. No ho ha estat o, si més no, no ho ha estat del tot.

La culpa també ha estat, en molts casos, de polítics, elits socials i empresaris catalans que per al seu propi benefici van decidir que Catalunya -és dir, els assalariats catalans, els pensionistes catalans, els catalans en definitiva- havia de ser "el motor d'Espanya". I d'això se'n va fer bandera i per això avui tenim el record d'un passat "gloriós" en llocs com el parc de l'Espanya Industrial.

El motor d'Espanya. Els obrers que alimentaven i posaven en marxa aquell motor van descobrir que fer de motor d'Espanya significava renúncies i lluita obrera i també una guerra, una derrota i molts anys de repressió i rentat de cervell.

I avui encara hi ha -un "socialista"!- qui s'atreveix a dir que "Catalunya vol ser el motor d'Espanya".

Amb mi que no hi comptin. A Espanya millor ni esmentar-la. Els objectius de Catalunya -la meva opinió sense consultar a la dita senyora- no poden dependre ni han de prendre Espanya com a referència.

Potser als votants del PSC-PSOE ja els està bé "fer de motor d'Espanya". Tenen tot el dret del món, faltaria més. No només això: entre els uns: gran part de les elits dirigents i els altres: un bloc important -i transversal doncs hi ha molt votant de PP, CiU i IC també- del cos electoral que aproven, o no rebutgen, la idea, potser cal dir que te raó en Montilla i que una part important dels catalans volen ser "el motor d'Espanya".

Però també podria ser que no veuen la forma d'evitar-ho, o que s'ho prenen com a mal menor. O que són motor a la força, sense ganes de ser-ho. També Montilla parlava de desafecció creixent i irreversible. Per algun motiu ho diria.

Potser només ens falta una miqueta més per girar la truita i fer que aquest país vulgui deixar de ser el motor a la força d'altri, per a ser senyors lliures de les pròpies forces i directors del propi destí.