Pàgines

dilluns, 3 de setembre del 2007

rentrée

El món ha de saber-ho. Continua la campanya. A veure si ens en sortim. Recordem: es tracta de visionar el vídeo de la primera part del documental "Èric i l'exercit del Fènix" que està pènjat al YouTube. Si som molts, conseguirem fer entrar el video en el rànquing dels més vistos provocant un efecte d'allau i increment exponencial de visites que contribuirà a la difusió internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya.
Bé, segurament que no serà només gràcies a això que arribarà la independència, però mira, segur que una mica ajuda.
També ajudaria molt la vaga fiscal que diu el Pujol. Això de la vaga fiscal deu anar com l'objecció fiscal: deixar de pagar en l'IRPF la part proporcional destinada a pressupost militar. Doncs en el cas de la vaga fiscal seria, per exemple, deixar de pagar la part proporcional corresponent a infraestructura pressupostada i no executada. Si l'estat no acompleix la seva part del pacte, jo quedo alliberat d'acomplir la meva. Sí, es clar, l'estat sempre pot enviar-me inspectors, embargar-me els comptes i fer-me mil putades. I sí, també és cert que si tots fem vaga fiscal a veure si l'estat és tan valent d'enfrontar-se amb milions de contribuents justa i santament emprenyats.
Tanmateix, com va dir algú, no cal mi plantejar-se els plans que comencen amb un "si tots fem". Llàstima. Era una idea amb el seu punt d'èpica.
Com m'ha fet notar algú, però, venim d'un estiu on: Carod ha proposat un referèndum d'autodeterminació per al 2014; Ibarretxe, per abans de quatre anys; Pujol proposa fer vaga fiscal; i on qui més qui menys, tothom ha fet juraments, declaracions i crides a les armes.
El que passa és que també és cert que al març hi han eleccions i, és clar, ara toca marcar paquet.
Em sembla que serà més fàcil, més adequat, més plausible i molt més efectiu fer saltar pels aires els pressupostos del ZP. A veure si els diputats catalans a Madrid li claven un bon ventellot al pepe el sonrisas. Amb tot el carinyu del món això sí. Sempre amb un tarannà positiu. A veure si es veritat. A veure si entre diputats catalans i bascos claven un bon mastegot a aquests impresentables. I dic entre catalans i bascos perquè, l'aritmètica mana, es pot dir que es farà un referèndum d'autodeterminació demà passat, però pagant Sant Pere canta i amb IU + PNB + CC ja li surten el números al ZP. Fixa't tu.
I és que que tampoc tinc tan clar que els diputats catalans siguin capaços d'anar units. Ja no compto als diputats del PSC, que ni per casualitat li farien un lleig a al Jose i a la Carme. I se'm fa difícil pensar què passarà amb els d'Esquerra i CiU. Difícilment es pot defensar un país quan penses que als ciutadans se'ls en refot la pròpia sobirania, veritat Duran?
Ha passat el més gros de l'estiu. Hem sobreviscut a apagades, trens, aeroports i focs tardans. Ha estat l'estiu que vam viure perillosament. La calentura ha fet que alguns, potser sobre-excitats, potser per calmar al personal, deixessin anar la llengua. Però tornem. Tornem a la feina. Prou animalades. Aquest país necessita estabilitat. I una til·la. I calmar els ànims... O no.