El primer dia

Avui ha estat el teu primer dia d'escola. El primer de tots. Per primer cop has estat amb una mestra i uns companys.
T'hem dut a l'escola, la teva mare i jo.
Aquesta setmana estaves inquiet. Notaves que això d'anar a l'escola era alguna cosa important. Estaves molt dolç. Tu que sempre ets dolç, encara ho eres més. Ens abraçaves tot sovint. "mama, estima" li deies a la mare. Ahir et vaig preguntar "estàs preocupat per l'escola?" i, sense dubtar, vas dir "Sí". Mirant-me directament als ulls. Tan petitet com ets, però tot seriós!
Vam fer compres, vam anar a reunions de pares i vam preparar aquest dia. I avui, tots tres, agafats de la ma, hem anat a l'escola. T'he dut a coll més d'un cop. No les tenies totes.
Hem arribat i la porta encara estava tancada. Molts pares i mares, però, ja hi eren esperant.
Hem reconegut a amics i veïns amb els seus petits. Encara era massa aviat per fer amiguets. Poc o molt, però tots els nens estàveu inquiets.
Han obert i hem pujat a la teva aula, la dels "cuquis". Hem penjat la teva bossa al penjador amb el teu nom. T'hem presentat a la teva "senyo". Somreies, amb poca convicció, això sí. T'hem ensenyat els jocs, els dibuixos, els objectes i has agafat una tortuga. Estaves seriós. La teva mare t'ha promès que tornaria aviat. Seriós. Potser volies plorar, però no ho has fet. Tu no ets de plorar. T'has fet el despistat i la mama t'ha dit un altre cop "tornaré aviat". I tots dos t'hem fet un petó. I ens hem abraçat. T'has ajupit sobre la tortuga i ja no has mirat més.
La "senyo" ens ha convidat a sortir. Així ho hem fet.
Fora, la teva mare i jo pensàvem en tu. Com passaries aquestes primeres hores d'aquesta nova etapa de la teva vida. Contents, sí, però també una mica tristos. Em penso que estàvem tan trasbalsats, o més, que tu, petit. Com voldríem poder haver-te vist avui, les coses que hauràs fet, els jocs, els amics. Com ens hauria agradat estar avui amb tu.
Tanmateix, no pot ser. Et fas gran. Poc a poc, gràcies a Déu. I la d'avui era una fita que calia ultrapassar.
Tothom ho diu que ets molt grandot i espavilat. I ho ets. però avui, quan me n'anava, veia el teu caparró, els teus cabells rossos, ajupit sobre la tortuga, com volent jugar però amb cara de preocupat. Al teu voltant nens, pares i mares. I tu, potser desconcertat, potser espantat, potser amb la sensació de soledat. I t'he vist tant petit. Eres tant nen. Però no has plorat. Això no. El meu fill. El petit valent.
No pateixis, fill meu, que la teva mare tornarà aviat. Jo tornaré de la feina per la tarda i jugarem tots tres. Mentrestant, a fora, el món gira, cert, i es lliuren mil batalles arreu entre homes, àngels i diables. Però avui, per tu, per la teva mare, per mi, ha estat el primer dia d'escola del petit príncep.