Un altre cap de setmana llarg. Com la diada de la Mare de Déu de la Mercè cau en diumenge, s'ha traslladat la festa al dilluns. Sembla, però, que un cop més es complirà la tradició i tindrem la Mercè passada per aigua. Santa Eulàlia plora perquè ja no és la patrona de Barcelona.
La setmana ha passat. Ha estat, potser, la primera setmana a velocitat de creuer després de les vacances i l'inici del curs dels nens. Ha estat també el primer intent de constipat de la temporada.
Ahir, cap el tard, tornant a casa, amb una mica de pluja caient, amb les botigues plenes de gent, amb la carretera de Sants plena de cotxes i la gent plenant el carrer vaig tenir la sensació evident d'això que dic. Ja hi som tots. Les vacances fa molt temps que s'han oblidat. Hem passat l'equinocci i poc a poc ens endinsarem en la foscor, les nits cada cop més llargues... El mes que ve serà el canvi a horari d'hivern i aviat a dos quarts de set serà fosc com la gola del llop.
Passarem les tardes a casa i no sortirem al parc. Vindrà el fred. D'aquí no res les castanyes, tot coincidint amb les eleccions al Parlament. Vist amb la perspectiva d'una vida, però, resulta molt menys trancendent quin govern en resultarà que com passarem la tarda quan arribarà el fred. Quan sigui fosc a dos quarts de set.
Plora el nen. Ha fet una becaina llarga i s'ha llevat malhumorat. A fora és tapat i plovisqueja. Les tardes enfosqueixen aviat al setembre i els nuvols no ajuden a la claror. Ahir va entrar la tardor. Tardor de llibre. De manual. De les que fan afició. De les d'abans.
Prefereixo l'estiu. Sobretot l'estiu jove: el de finals de juny i primers juliol. Quan tot és llum. Quan la primavera encara es deixa sentir. El juliol queda lluny. Aviat l'octubre. I la foscor. Com passarem la tarda quan arribarà el fred? Quan sigui fosc a dos quarts de set?
La setmana ha passat. Ha estat, potser, la primera setmana a velocitat de creuer després de les vacances i l'inici del curs dels nens. Ha estat també el primer intent de constipat de la temporada.
Ahir, cap el tard, tornant a casa, amb una mica de pluja caient, amb les botigues plenes de gent, amb la carretera de Sants plena de cotxes i la gent plenant el carrer vaig tenir la sensació evident d'això que dic. Ja hi som tots. Les vacances fa molt temps que s'han oblidat. Hem passat l'equinocci i poc a poc ens endinsarem en la foscor, les nits cada cop més llargues... El mes que ve serà el canvi a horari d'hivern i aviat a dos quarts de set serà fosc com la gola del llop.
Passarem les tardes a casa i no sortirem al parc. Vindrà el fred. D'aquí no res les castanyes, tot coincidint amb les eleccions al Parlament. Vist amb la perspectiva d'una vida, però, resulta molt menys trancendent quin govern en resultarà que com passarem la tarda quan arribarà el fred. Quan sigui fosc a dos quarts de set.
Plora el nen. Ha fet una becaina llarga i s'ha llevat malhumorat. A fora és tapat i plovisqueja. Les tardes enfosqueixen aviat al setembre i els nuvols no ajuden a la claror. Ahir va entrar la tardor. Tardor de llibre. De manual. De les que fan afició. De les d'abans.
Prefereixo l'estiu. Sobretot l'estiu jove: el de finals de juny i primers juliol. Quan tot és llum. Quan la primavera encara es deixa sentir. El juliol queda lluny. Aviat l'octubre. I la foscor. Com passarem la tarda quan arribarà el fred? Quan sigui fosc a dos quarts de set?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada