Pàgines

divendres, 25 de març del 2022

Derrotar les elits

Havien de fer la Independència. Eren el govern del 52%.

Però s'han carregat la immersió lingüística.

De fet, segons ens diuen ells mateixos, la immersió lingüística no es respectava. Ens diuen que, en realitat, a moltes escoles del país que el castellà només representés el 25% de les classes seria una millora més que considerable.

Doble falta, doncs. Perquè es tenia una eina, i no es feia servir. I ara, ni tan sols es tindrà l'eina.

Tot això, per obra i gràcia dels que havien de fer la Independència, el govern del 52%.

Xirinacs ja ens ho havia avisat: és la traïció dels líders. És una constant en la història de Catalunya. Em nego a creure que sigui una constant en la història, en general, de qualsevol país. Sospito que aquesta manca absoluta de visió que demostrem els catalans quan ens posem a les ordres de les elits és una marca de la casa.

És l'única explicació, i copio l'escena de Trainspotting, que a dia d'avui continuem sotmesos als castellans (espanyols es fan dir), que són, al seu torn un país essencialment messell i subordinat a les seves elits (sí, fills meus, són els del "¡vivan las cadenas!")

I això ens passa per dues raons: la primera, que les nostres elits vetllen pels seus negocis, i els seus negocis volen estabilitat. Una cosa és manifestar-se i fer performances acolorides a l'11 de setembre, o ocupar l'aeroport per desocupar-lo immediatament, a temps per a que ningú perdi cap vol important, o votar sota una pluja de cops de la policia, amb un heroic lliri blanc a les mans, i després tothom a casa, ben calent per les bastonades, però amb l'orgull patriòtic pels núvols i la superioritat moral encara més amunt; i l'altre hauria estat, que les performances acolorides d'una tarda d'estiu haguessin estats talls continuats de carreteres i vies de tren prou intenses com per a provocar el desabastiment de productes i matèries primeres, o que l'ocupació de l'aeroport hagués estat indefinida, obligant a tancar l'espai aeri, o que els cops de la policia l'1 d'octubre haguessin tingut una resposta de força similar o superior. Aquesta és la primera raó: Les elits no volien merder.

La segona raó és que, em temo, la gent tampoc el vol, el merder. L'avantatge de tenir una elit tan cínica és que permet justificar la inacció, o la por, o la derrota.

La realitat és que era més fàcil, bonic i esperançador creure que es podia anar de llei a llei, que es podia fer la separació amistosa d'Espanya sense més que manifestar-se de forma massiva i acolorida per la tarda d'un dia de setembre i, sobretot, que votant en tindríem prou, i que els cops rebuts, i no tornats cent cops per cop, ens portarien a la victòria, política i moral.

Com n'hem estat d'innocents. O de cínics. O porucs. O hipòcrites. L'autoengany no existeix. No et pots mentir a tu mateix i creure't les teves pròpies mentides perquè, precisament, la gràcia de l'engany és que l'enganyat desconeix que és una mentida. No és possible l'autoengany: o ets innocent, o ets un cínic. Aleshores hem de convindre que en aquest país hi ha molta gent innocent, i no poca gent cínica.

Avui sabem, a més, que els més cínics de tots han estat els líders. I ho han estat perquè s'han aprofitat de la innocència de molta gent, i també del cinisme de molta altre.

Jo dic que serem independents. Que farem la independència. No tinc ni puta idea de com, però si se que caldrà pagar un preu de sang i patiment i derrotar a les elits, que també hauràn de pagar. En definitiva, el nacionalisme espanyol només acceptarà la separació de Catalunya quan retenir Catalunya representi un cost tan alt, en diners, en honor, en orgull nacional... que se'ls faci insuportable. Això és el que ens ensenya la guerra a Ucraïna. Amb estats autoritaris, no hi ha negociació possible. Només lluita. Persistent i sense treva. Acceptant tots els escenaris possibles. Tornant cada cop, cent cops per cop. Cal acceptar que hi haurà mort, destrucció i patiment. Serà inevitable perquè hi han elits que així ho han decidit.

Aquest és el punt on ens trobem. El món en que vivim. Deia Guardiola que la guerra a  Ucraïna és el fracàs dels polítics:

Em temo que no. Segur que hi han polítics que volen fer política per servir a la gent, i que, certament, aquests és deuen sentir fracassats. Però sospito que n'hi han molts més que, des del cinisme, avui només estan preocupats pels seus interessos, pels negocis i lobbies que representen i per la forma com aquesta guerra els afecta, o com en poden treure profit.

Alguna cosa hem d'aprendre d'aquests anys infames que ens toca viure. El món és un lloc brut, lleig, immoral, indecent i que està en mans d'elits essencialment mafioses.

No us enganyeu, les guerres sempre són dels poderosos contra la gent. Les guerres dels poderosos sempre les perd la gent. Les guerres de països contra països sempre són, en realitat, les guerres d'unes elits contra la gent. I és igual si el "teu país" guanya o perd. En realitat la gent sempre perd. I sabeu quina és la gran victòria de les elits? que hi ha gent que ha perdut però que es creu que ha guanyat perquè "ha guanyat" el seu país.

Vet aquí el que hem d'aprendre. Torno a dir: farem la independència i la farem quan derrotem a les elits. Les d'allà i les d'aquí. Acceptem-ho: ens caldrà derrotar també a la gent que es pensa que aquesta és només una guerra entre països. Reconeguem-ho: el preu serà molt alt. 

Però no hi ha alternativa. Aquesta guerra ens la fan i, com els ucraïnesos, o com els russos del Donbass, ens haurem de defensar.