Avui Pedro Sánchez ha vingut a Barcelona.
Ha vingut a visitar a un policia ferit durant els aladarulls d'aquest cap de setmana passat.
Ha vingut a visitar al «seu» home, al «seu» soldat ferit.
No ha vingut a visitar a cap de les quatre persones que ha perdut un ull, ni a la nena a la que la policia va partir el crani. Ni al noi al que li van rebentar un testicle. NI a cap altre dels centenars de ferits.
No. Ha vingut a visitar al «seu» home. Tots els altres no són dels seus. De fet, tots els altres són els enemics. Tots els altres són els dolents que han provocat que el «seu» home estigui ferit.
Per descomptat no ha parlat amb el Molt Honorable President Torra.
El missatge ha estat tan bèstia, tan brutal, que el mateix personal de l'hospital de Sant Pâu ha esbroncat a Pedro Sánchez.
Però és que som enemics. Pedro Sánchez ha vingut a Sant Pau a dir-nos-ho a la cara. A ell només li preocupen els seus i nosaltres, les catalanes i catalans en general, no ho som. De fet, som els enemics.
A Pedro Sánchez se li en refot el que els passi als nois que han perdut un ull, o a la nena a la que van obrir el cap, o al noi que li van rebentar el testicle. A l'enemic, ni aigua... És això, oi?
Així sigui. Aquest és el marc. A l'enemic, ni aigua. No hem d'esperar ni donar treva.
Tal faràs, tal trobaràs, Pedro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada