Jo no ho veia gaire clar, la CUP podia haver dit que no, però han mantingut l'abstenció de la primera sessió i han permès l'a investidura.
La CUP és la que més crítiques rebrà per aquesta abstenció. Des de l'ala dura de l'independentisme que demanava anar a noves eleccions per tractar d'incrementar la majoria independentista i allargar la situació de bloqueig de la Generalitat, fins a l'extrema dreta de Ciutadans que veia en unes noves eleccions la possibilitat de fagocitar encara més a PP i PSOE, passant per ECP que s'ha apressat a acusar a la CUP de "permetre un govern de la dreta", i de fer president a "un racista i un xenòfob". En fi.
Tal com ho veig jo, tant l'abstenció que finalment ha estat, com un 'No' de la CUP haurien estat lícits i tenien, tots dos, arguments a favor i en contra.
Tanmateix, permetre, o no, la investidura implica estratègies ben diferents.
Per la rapidesa en com han pres la decisió sospito que el debat de si permetre o no permetre la investidura ja portava temps dins la CUP i que, realment, els objectius estratègics estaven força ben definits. Tenint en compte això, suposo les assemblees cupaires han decidit que la investidura afavoreix la consecució d'aquests objectius estratègics. O els motius que siguin que hagin tingut en compte.
En tot cas, la CUP permet que tiri endavant l'estratègia de PDECat i ERC de recuperació de la Generalitat.
Investir a Torra té un valor polític per la forma com s'ha fet : amb els vots delegats de Puigdemont, Comín, Junqueras, Jordi Sánchez, Rull, Turull i Romeva. A més, és probable que, excepte Puigdemont, tots o alguns d'ells siguin proposats com a consellers. Per acabar de rematar-ho, demà Torra serà a Berlín per a fer una conferència amb Puigdemont.
El missatge és clar : el govern legítim és el que va ser segrestat o forçat a l'exili. El 155 no ha canviat aquesta percepció. El nou govern reconeix la primacia del govern legítim víctima dels colpistes. Són missatges polítics que reforcen a Puigdemont en la seva batalla al front internacional.
Per la seva banda, Torra té una missió fonamental. La Generalitat és la principal institució de l'estat a Catalunya, i aquesta institució, amb el 155 va passar a estar controlada per voluntats que l'han utilitzada per reprimir al poble de Catalunya, moltes vegades trepitjant i traïnt la voluntat de servei al país dels funcionaris de la institució. El 155 és profundament odiós i algú haurà de pagar per tot aquest mal quan arribi el moment de retre comptes, que arribarà.
El mal que fan els colpistes del 155 a la institució de la Generalitat i a les seves treballadores i treballadors és immens, sagnant i dolorós. Torra ha de procurar, primer de tot, que la Generalitat deixi d'actuar contra el poble de Catalunya, és dir, deixi de ser un instrument més de la repressió, per tornar a posar-se al servei del país. Pel bé del país, i per la dignitat dels mateixos funcionaris de la Generalitat. No serà fàcil. Pot ser que sigui impossible. Però és la primera tasca.
.
Només algú que cregui en unicorns de colors pot pensar que el 155 serà retirat. Com a molt ho serà nominalment, però no efectivament. La tasca de Torra és tractar de recuperar allò que es pugui, per una banda, i denunciar i desemmascarar el control il·lícit i il·legítim que l'estat espanyol seguirà exercint.
Hi ha, doncs, un president investit que farà un govern. Un govern que no podrà fer gran cosa més que denunciar l'ocupació. No ens podem plantejar falses expectatives.
Caldrà, doncs, construir una nova institucionalitat. Des dels municipis, des de l'assemblea d'electes, dels del Procés Constituent i des del Consell de la República. Sempre, amb la força de la mobilització ciutadana.
Necessitem un procés constituent. De fet, és el pas natural un cop s'ha arribat al punt en que la principal institució del país ha estat destruïda pels colpistes del 155. No hi ha una altre via.
Sigui com sigui, Quim Torra és el nou president de la Generalitat. Una Generalitat que ha de donar pas a una nova institucionalitat. Certament un moment molt difícil, trist i desagradable que el posa a ell, personalment, en perill de ser, també, segrestat per l'estat ocupant.
Hi ha qui acusen a Torra de ser xenòfob i de dretes. Potser sí que ho és. Però el que se segur és que està acceptant un compromís i uns riscos que tots aquests que l'acusen no han pres mai.
N'hi han que assenyalen amb el dit i acusen de manca de puresa, A Torra, a la CUP, a ERC, al PDECat, a Òmnium, a l'ANC... Però aquests que acusen mai seran capaços del coratge i el compromís amb el país de Carme Forcadell i Dolors Bassa, de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, d'Oriol Junqueras i Quim Forn, De Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, Ni tampoc del de Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel, ni el de Carles Puigdemot, Toni Comín i Lluís Puig... el coratge i el compromís de tants i tants d'altres compatriotes. Un compromís que avui ha acceptat solemnement Quim Torra.
Sí, ja ho se, anar a la presó o a l'exili no et fa tenir raó, no et fa superior èticament. Només et converteix en un presoner o un exiliat.
Però és que no és la presó. El que les fa i els fa grans a tots ells és el compromís. El compromís amb els propis ideals i el país. Estic parlant de compromís amb la llibertat, la justícia i la República i d'aquí els hi ve l'alçada ètica.
Aquesta és la diferència entre uns i altres : a uns me'ls puc creure, estigui o no estigui completament d'acord amb ells. A d'altres, potser els donaré la raó, potser tindré, fins i tot, més punts d'acord... però el que diuen i el que fan no va a l'hora i no em crec el seu compromís. Em sembla que aquest és el motiu últim pel que la CUP ha permès la investidura.
Som-hi, doncs.
Coratge i encert, President Torra. El seu serà un mandat més que difícil. Recordi que no està sol. En la defensa de la República ens trobarem. Ens trobarà a molts.
Persistim. Fins aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada