Avui estem a un mes just per a les plebiscitàries.
Un mes. Trenta un dies. Votarem per la Independència i espero que l'independentisme obtingui una victòria que no admeti discussions. En vots i en escons.
Una victòria que ho serà, de forma legítima i suficient, amb el 50% + 1 dels vots emesos.
Els referèndums es guanyen així, amb el 50% + 1 dels vots emesos. No ha de ser diferent ara. No veig perquè, com reclamava Espadaler, hagi de ser un 60% dels vots independentistes. Per què? Per què cal reclamar-li un 60% a l'independentisme per fer la independència, i no en canvi, un 60% a l'unionisme per mantenir l'status quo. Que potser els vots unionistes valen més? que potser hi han ciutadans de primera (els unionistes) i de segona (els independentistes)?
I, a més, qui posaria aquests mínims? L'estat espanyol ja ha deixat ben clar que li serà igual el resultat. Que tant li farà si la majoria és simple, absoluta o unanimitat. Que no acceptaran res.
I què és el que no acceptaran? No acceptaran que hi ha una majoria independentista? Ni tan sols després de comptar i recomptar i que es faci evident que aquesta majoria hi és? Posats a negar, que neguin el dia i la nit, que neguin la llei de la gravetat, que neguin que la terra gira al voltant del sol. Que ho neguin tot. Que siguin cecs. Millor.
Per guanyar de forma legítima i suficient n'hi ha prou amb el 50% + 1 dels vots emesos. Aquest és el mínim en un referèndum. Guanyar només amb escons seguiria donant legitimitat, però aleshores la suficiència quedaria en entredit.
Per això crec que l'objectiu del 27S és aquest: majoria absoluta independentista amplia, llarga, de vots emesos. Amb aquesta restricció la majoria en escons ve donada.
Guanyarem. A l'endemà s'encetarà, en certa forma ja s'ha encetat, el procés constituent unilateral que reclamen algunes veus de CSQEP. El reclamen però sembla que només està disposats a acceptar-lo si és amb les seves condicions, o si són ells que el propicien, o si és "unilateral" però amb el beneplàcit, o amb el permís, de Madrid. Espero, però, que l'evidència de que el procés és allà els farà participar, i a fons.
La llei espanyola només es trencarà un cop: amb la Declaració d'Independència. questa declaració d'Independència no serà immediata, si no que es produirà quan estigui completat el tram civil del Procés Constituent, és a dir, quan es disposi d'un esborrany generat des dels particulars, associacions, partits, institucions, entitats interessades en participar. Aquests seran els subjectes constituents. L'esborrany arribarà al Parlament i, en aquest moment serà quan es trencarà la llei espanyola amb la Declaració d'Independència i amb la llei de Transitorietat Jurídica de Successió entre Administracions.
Serà aquest el moment culminant. Serà quan caldrà mostrar més fermesa i quan caldrà obeir la llei catalana i desobeir l'espanyola.
Quanta gent caldrà que ho faci? quanta més millor, evidentment, una massa crítica. Però, sobretot, caldrà que es mostrin fidels a la llei catalana uns determinats llocs clau, unes determinades cadenes de comandament.
En definitiva, no se li demanaran heroismes a la gent. Però caldrà que determinades cadenes de comandament siguin fidels. Que una majoria d'aquestes cadenes siguin fidels. Serà tasca del nou govern assegurar aquestes cadenes de comandament. Serà així, i no amb actes d'heroisme ni escamots al carrer que es farà la independència. No es demanaran ni seran necessaris vessaments de sang. El que caldrà serà que la gent segueixi fent la seva feina normalment, però determinats fluxos de treball, d'informació, de recursos seran desviats. Els actes d'heroisme que es demanaran seran aquests canvis. Canvis petits, en la seva majoria, però que faran que el control deixi d'estar a unes mans per passar a unes altres.
Caldrà que una majoria de particulars, d'ajuntaments, d'empreses facin els ingressos, o els cobraments, per una finestreta en comptes d'una altre, que un imprès s'enviï a una adreça d'Internet, i no a una altre. Però és que això ja s'està preparant, avui. Això ja gairebé es a punt, avui. Molts ajuntaments,i les diputacions, ja estan fent això, avui.
No ens vindrà de nou. Els particulars i institucions molt importants ja vam desobeir el 9N de 2014 i la policia no només no va entrar a clausurar els locals de votació, si no que va vetllar per a que la jornada no tingués incidents.
I la massa crítica existeix. Torna a ser el 9N el que ens diu que la massa crítica està disponible: 40.000 voluntaris van posar en marxa un dispositiu que va deixar en evidència el poder l'estat a Catalunya. 2.200.000 ciutadans van votar en el major acte de rebel·lia que ha vist mai aquest país. I va ser un assaig general de presa de control.
L'independentisme està mobilitzat i ho estarà. D'entrenament revolucionari, fent servir un antic concepte cenetista, es podrien qualificar les successives i massives mobilitzacions dels 11S: La gran Manifestació del 2012, La Via Catalana del 2013, La V del 2014, La Via Lliure d'enguany. Han estat i són actes lúdics i festius, però també enormes demostracions de força i organització, també un entrenament, un acostumar-se a defensar, en veu alta, amb les mans i amb el cos, amb orgull, el projecte d'independència per Catalunya.
Aquests actes han estat i són força popular. Ha estat un gravíssim error de l'estat, i també de l'esquerra no independentista, el menystenir-les, uns des de la prepotència nacionalista espanyola, i els altres des d'una pretesa superioritat moral.
Arribat el moment, doncs, hi hauran les cadenes de comandament necessàries, els voluntaris necessaris i prou particulars com per que el poder de l'estat sigui minimitzat Catalunya. Des del 9N que sabem que el poder de l'estat minva a Catalunya a cada dia que passa. Com més fort és l'afany recentralitzador, més creix la pressió independentista.
La DUI serà la data clau. El moment de la veritat. El moment en que tots els preparatius hauran d'activar-se. Quan hauran d'arribar els primers reconeixements internacionals (algú dubta que s'estan preparant aquests reconeixements?). A l'estat espanyol no li en quedarà un altre que negociar el repartiment d'actius i passius un cop serà evident al món que el seu poder a Catalunya només és testimonial.
Però tot plegat depèn de que d'aquí un mes es guanyi amb claredat. Falta un mes. No sobra cap vot. Anem a totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada