Manquen menys de 100 dies per a les plebiscitàries. L’objectiu de l’independentisme és guanyar. Tothom està d’acord que cal sumar. La pregunta, però, segueix sent la mateixa: quin plantejament és el que maximitza el nombre de vots independentistes?
Molts esdeveniments aquests dies. Potser el més interessant ha estat el trencament de la federació de CiU, després de la consulta interna d'Unió Democràtica amb la seva recargolada pregunta. La direcció del partit va guanyar per la mínima, amb denúncia de tupinada a Lleida i, malgrat tot, sense poder anar més enllà del que, objectivament, és un empat tècnic.
Unió s'ha dividit entre independentistes i no se sap ben bé si "sobiranistes", unionistes camuflats, duranistes, o qualsevol altre cosa. Crec que al Polònia en dirien, de forma clarivident, "puta-ramonetistes".
Amb el trencament de la federació es confirma allò que independentisme i sobiranisme no volen dir el mateix. No confonguem amor i sexe.
CDC ja va a totes. Fa una estona Artur Mas ha explicat, en una conferència a Molins de Rei, què és això de la llista del President: en realitat no ha de ser del President, si no que emplaça a ANC, Òmnium i AMI a que siguin ells els que defineixin la llista.
Déu n'hi do. ANC, Òmnium i AMI són clarament molt més transversals que CDC o que ERC.
Mas insisteix en la idea que ja va presentar a la seva conferència del passat 26 de novembre: Es tracta de crear una llista de la societat civil. Avui ha explicitat que la definició d'aquesta llista es cedeix també a la societat civil.
CDC té capacitat d'influència dins ANC, Òmnium i AMI. Però no de forma orgànica si no per militàncies compartides. D'aquesta forma, també hi té influència ERC, i segur que també en tenen la CUP, ICV-EUiA, Procés Constituent, Plataformes de confluència com BeC. Segur que encara hi trobaríem a l’ANC gent amb carnet del PSC, que d’aquesta manera també hi tindria “influència”. Per descomptat, també tenen capacitat d'influència tants i tants independents d'assemblees locals de l'ANC que potser són, de fet, els que tenen més influència.
Amb l'anterior vull dir que si l'ANC recull el guant i fa una proposta de llista, jo no acceptaré que se'm digui que és una llista camuflada de CDC. Aquest argument el rebutjaré. De la mateixa forma que el rebutjaria, referit a ERC, si la proposta hagués vingut de Junqueras. Crec que amb aquesta proposta CDC fa, sincerament, un pas enrere, i cal tenir-ho en compte.
Per la seva banda, Junqueras va proposar quelcom de semblant: una llista de la societat civil però d' esquerres. Aquesta idea sembla que podria arribar a ser explorada per la CUP. Personalment, però, crec que avui és més probable que la CUP acabi construint una candidatura independentista d'esquerra anticapitalista al marge de la llista de la societat civil que proposa Junqueras (tanmateix, i si...?).
En tot cas, el que de debò se'm fa difícil veure són dues llistes civils, només que una "proposada" per Mas, i l'altre per Junqueras.
Un plantejament amb dues llistes civils. No m'agrada. Però l'escenari no té perquè quedar-se congelat. Segur que es mourà. Avui es propicien dues llistes civils. Cert. Però i si, de forma autònoma, aquestes dues llistes acaben confluint en una de sola? Aquest relat sí que me'l puc creure.
Com sigui, però, amb una, dues o tres llistes separades, el que cal és sumar i que s'obtingui una victòria independentista el 27S que no admeti discussió. Escons, per descomptat, i també en vots. Serà la forma que a partir del 27 el procés constituent no es pugui aturar.
I arribats a aquest punt, no crec que sigui raonable dir que el procés constituent el lidera un o altre partit.
El procés constituent, per definició, no pot ser liderat per un partit, sigui quin sigui. Ha de ser el màxim d'inclusiu i obert.
Crec que els moviments d'aquests dies van en aquesta direcció. Només s'exclourà del procés aquell que es vulgui auto-excloure.
És un fet que no són pas pocs els que per raons diverses sembla que ja han decidit auto-excloure's. Hauran d'explicar-ho molt bé. El puta-ramonetisme pren moltes formes. I fa mal. Però avui a qui més mal fa és a qui el practica. La gent no és burra.
Manquen 99 dies pel 27S. Això no ha fet més que començar. Atents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada