Un nen de tretze anys ha matat el seu professor amb, sembla, un arma blanca i també ha ferit a companys. Aquest matí. A un col·legi de Barcelona.
Primer de tot, solidaritat amb la família del professor mort. No hi han paraules.
També amb els ferits. Sembla que, afortunadament, no hi han ferits greus.
I el nen que ha comès l'homicidi?
Es desconeix gairebé tot, i suposo que al tractar-se d'un menor, no se'n sabrà res. Per tant, no se sabrà res sobre què ha portat a aquest nen a fer el que ha fet. No se sabrà si el seu desenvolupament era l'adequat, si patia algun trastorn, si la seva família presentava algun problema socioeconòmic, si potser patia algun tipus d'assetjament al seu entorn, o a la mateixa escola... Res d'això se sabrà.
L'opinió pública no ho sabrà., o no n'hauria de saber gran cosa, per una qüestió legal, de protecció del menor. Per tant, tot el que es digui seran especulacions.
Justament, per això, m'han cridat molt l'atenció aquestes declaracions del ministre de l'interior: "alguna cosa està fallant". "Això ens ha de fer reflexionar a tots sobre quin és el tipus de societat que estem construint i quins valors estem inculcant als nostres joves" (enllaç).
Em sorprèn. Em sorprèn com el ministre generalitza el fet particular. Em sorprèn com aprofita la tragèdia per ficar la falca del discurs ultra. No té vergonya?
El ministre ja sap tot el que ha de saber. Ha jutjat i condemnat: el que ha passat és culpa d'una educació deficient, de falta de valors morals... Jo crec que ha estat a un pel de dir que amb Franco això no passava.
Potser encara ho dirà el Wert.
El cas és que avui ha mort un home i no em puc explicar perquè. Potser serà millor doncs, el silenci respectuós. Ja s'han dit, i mira que és trist, massa bajanades en tant poc temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada