ministres mentiders

Ahir el ministre Margallo deia que si no s'haguessin donat els crèdits a Grècia, les pensions "haurien pujat un 38%".

Evidentment, és mentida.

És mentida, però la diu. La diu seriosament adreçant-se als mitjans de comunicació.

Coi, et venen al cap un munt de preguntes. O sigui, les prestacions d'atur hauríen pujat un 50%? i les pensions, un 38%? de veritat? doncs que es facin mirar les prioritats, perquè, que jo sàpiga, a Espanya hi ha un 25% d'atur, si fa no fa, i les pensions no són exactament com per tirar coets.

Es clar, llavors diran allò dels "compromisos internacionals" i que calia fer aqusts préstecs... Home, doncs també que es facin mirar quins compromisos són aquests que passen per davant dels pensionistes i dels aturats. Que jo sàpiga a la Sagrada Constitució van afegir uns versets nous que obligaven a pagar els deutes als creditors amb la sang dels teus fills si fos cas, però no deien res de l'obligació de donar préstecs.

Ah! espera! la clau és la paraula préstec! efectivament, la idea era fer un préstec per cobrar-ne els interessos... Molt espavilats, o potser no tant: si alguna cosa caldria haver après del pet de la bombolla immobiliària és no prestar a qui no et pot tornar el préstec. Digue'm usurer.

Perquè el que és evident és que Grècia no podia tornar els calers. O potser Margallo i companyia es pensaven que algú dictaria versets per a la Constitució Grega semblants als de l'espanyola, sobre allò dels deutes i la sang dels fills. Ves per on, resulta que o no deuen tenir aquests versets tan interessants o, qui sap, igual sí que els tenen però han decidit que no en faran cas! Ai, senyor!

Bé, és igual, perquè és mentida que els calers prestats a Grècia s'haguessin destinat altrament a pensions o prestacions d'atur. És mentida. I encara són més mentida els hipotètics increments anunciats pel ministre. Són mentides de la mida d'un campanar.

Però el tiu aquest va i les diu i es queda tan fresc.

Ho fa per dos motius: primer, els peperus, en general, creuen que la gent no pepera és idiota. Ho creuen de forma natural. No és una cosa que vingui d'n procés empíric, o estadístic, o de raonament ideològic. No. És una convicció íntima. Una manca d'empatia cap als que consideren poc mes que races inferiors. No peperu igual a caca. Per tant, ens prenen per idiotes. Segon. Les cúpules dirigents del PP, com el ministre Margallo, consideren que el votant del PP és, essencialment, un fan, un ultra-sur, un tiu que vota al PP encara que el candidat sigui Rajoy. Això, ai las! sí que respon a un raonablement fiable estudi estadístic: vegi's el resultat de les darreres votacions a les eleccions al "Congreso".

Tenint en compte els dos factors anteriors,queda explicat que Margallo i, en general, els dirigents del PP menteixin com ho fan: Els seus votants els faran la ona diguin el que diguin. I els seus no-votants no mereixen cap consideració per part seva. Punt.

Tot això no deixa de ser una crítica al ministre i la seva capacitat de dir bajanades però, de fet, té algun fons: de les dues característiques anteriors, el menysteniment del PP per als votants d'altres partits és marca de la casa, però l'altre, el funcionament dels votants propis com un club de fans, com seguidors d'un equip de futbol, com gent que sent els colors i que seran incondicionals de forma acrítica és bastant comú. Molt més estès i intens als partits de dreta, però també es troba força estès entre els partits auto-denominats d'esquerres. Una llàstima. El vot hooligan és un dels defectes més grans del, de per si, força defectuós "sistema democràtic" que patim.

Nota mental: a la República de Catalunya caldrà trobar la forma de fer que la democràcia sigui de qualitat, que la gent pugui demanar comptes als seus representants i canviar-los si no són honestos o no fan bé la seva feina. A la República , l'educació hauria d'ensenyar valors i impedir la generació de personatges tan prepotents i mentiders com Margallo. Un tiu com Margallo, a la República, només hauria d'aparèixer a les tires còmiques dels diaris, o als shows comics de la tele, una cosa així del rotllo dels monòlegs del Buenafuente. Tindria molt d'èxit. Segur.