Estic convençut que ens trobem en un moment històric clau en el que es decidirà el destí del nostre país per moltes generacions.
Soc optimista i crec que gaudim de l'oportunitat d'obtenir la independència per al nostre país. En gran part depèn de nosaltres aconseguir-ho. Aquest és el moment que molts havíem estat esperant molt de temps.
Per això, ara no es pot defallir. Ara és quan hem de serrar els dents i fer passes decidides endavant.
Aquesta afirmació ve al cas perquè em sembla notar que certa idea s'està obrint pas: la de que el proper 9 de novembre no es votarà. Que l'estat espanyol prohibirà la consulta -que ho farà- i que la Generalitat acatarà aquesta decisió.
Doncs jo crec que no. Crec que es votarà el 9 de novembre.
El 9 de novembre les urnes han de ser al carrer i tothom que vulgui ha de poder votar. Ha de poder votar aquesta doble pregunta que segurament sobrevalora l'opció d”una tercera via que ni hi és ni se l'espera, però que benvinguda sigui si així hi ha més gent que se sent interpel·lada a expressar la seva opinió.
Tothom que vulgui ha de poder votar. També aquells que no volen separar-se d'Espanya, i que votaran No directament, però que saben que ells i tots tenim el dret a votar i a expressar la pròpia opinió, i el dret de tots a defensar la pròpia identitat de forma pacífica.
Per descomptat, el dia 9 de novembre els que farem un doble sí també votarem. No se quins pensaments i quines emocions tindré aquell dia. Segurament dependran de les condicions en les que s'estigui votant i de com s'arribi a la fita.
Però sigui com sigui, el que és segur és que s'ha de votar. El dia 9 de novembre es vota. Amb acord o sense acord de l'estat. Si no es vota és perquè ha passat alguna desgràcia: que un meteorit hagi xocat amb la terra, o que l'estat empra la força, tanca col·legis electorals i segresta les urnes. Els únic motius que haurien de poder impedir el vot haurien de ser d'aquesta magnitud.
En cap cas pot ser la manca d'acord de l'estat el motiu per deixar de votar. No és acceptable. Justament per no haver d'acatar les ordres de l'estat en aquesta decisió és que es va fer la declaració de sobirania del 23 de gener de 2013.
Aquesta declaració va ser immediatament "declarada nul·la" pel tribunal constitucional espanyol, i en contra-rèplica el Parlament de Catalunya va afirmar que es mantenia vigent.
La declaració de sobirania és vigent per a la única cosa que serveix: fer la consulta amb acord o sense acord de l'estat. Es va pensar amb aquest objectiu i ara arriba el moment d'exercir-la.
Amb acord o sense, el 9 es vota. No hi ha pla "B". No hi ha alternativa. Només la violència, que mai serà catalana, podria impedir aquesta votació.
I no hi haurà violència.
Si és necessari que Esquerra entri al govern per garantir que el 9 es vota, que entri. Si cal una mobilització ciutadana, que es faci. Si cal exposar-se a les detencions, cal assumir el risc. És l'hora de jugar-se el tot pel tot. El moment de cremar les naus. L'hora de la veritat.
Potser alguns senten ara vertigen, o por. És lícit. És humà. el 9 de novembre representa el pas del Rubicó. Segur que fa por. Però justament el valor és superar la por. És el moment de serrar les dents. De fer passes decidides endavant.
Jo estic segur que el poble estarà a l'alçada. El proper 11 de setembre a Barcelona dibuixarem una gran "V" entre Diagonal i Gran Via, amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries. "V" de Vertigen, com no, però sobretot de Valor, de Vot, de Vida. Per descomptat també una churchilliana i rotunda "V" de Victòria.
Tenim l'oportunitat única de decidir com ha de ser el nou país. Som uns privilegiats. I aquest privilegi, si ho saben veure, també és extensiu als espanyols. Jo crec que ho sabran veure. En tot cas, és una oportunitat que han de saber aprofitar ells. De Catalunya estant, més ja no es pot fer, i crec que tampoc es vol fer més.
El poble estarà a l'alçada l'11 de setembre i el 9 de novembre també ho estarà.
El 9 de novembre votarem, Sí i Sí.
Tinguem confiança en nosaltres mateixos.
Soc optimista i crec que gaudim de l'oportunitat d'obtenir la independència per al nostre país. En gran part depèn de nosaltres aconseguir-ho. Aquest és el moment que molts havíem estat esperant molt de temps.
Per això, ara no es pot defallir. Ara és quan hem de serrar els dents i fer passes decidides endavant.
Aquesta afirmació ve al cas perquè em sembla notar que certa idea s'està obrint pas: la de que el proper 9 de novembre no es votarà. Que l'estat espanyol prohibirà la consulta -que ho farà- i que la Generalitat acatarà aquesta decisió.
Doncs jo crec que no. Crec que es votarà el 9 de novembre.
El 9 de novembre les urnes han de ser al carrer i tothom que vulgui ha de poder votar. Ha de poder votar aquesta doble pregunta que segurament sobrevalora l'opció d”una tercera via que ni hi és ni se l'espera, però que benvinguda sigui si així hi ha més gent que se sent interpel·lada a expressar la seva opinió.
Tothom que vulgui ha de poder votar. També aquells que no volen separar-se d'Espanya, i que votaran No directament, però que saben que ells i tots tenim el dret a votar i a expressar la pròpia opinió, i el dret de tots a defensar la pròpia identitat de forma pacífica.
Per descomptat, el dia 9 de novembre els que farem un doble sí també votarem. No se quins pensaments i quines emocions tindré aquell dia. Segurament dependran de les condicions en les que s'estigui votant i de com s'arribi a la fita.
Però sigui com sigui, el que és segur és que s'ha de votar. El dia 9 de novembre es vota. Amb acord o sense acord de l'estat. Si no es vota és perquè ha passat alguna desgràcia: que un meteorit hagi xocat amb la terra, o que l'estat empra la força, tanca col·legis electorals i segresta les urnes. Els únic motius que haurien de poder impedir el vot haurien de ser d'aquesta magnitud.
En cap cas pot ser la manca d'acord de l'estat el motiu per deixar de votar. No és acceptable. Justament per no haver d'acatar les ordres de l'estat en aquesta decisió és que es va fer la declaració de sobirania del 23 de gener de 2013.
Aquesta declaració va ser immediatament "declarada nul·la" pel tribunal constitucional espanyol, i en contra-rèplica el Parlament de Catalunya va afirmar que es mantenia vigent.
La declaració de sobirania és vigent per a la única cosa que serveix: fer la consulta amb acord o sense acord de l'estat. Es va pensar amb aquest objectiu i ara arriba el moment d'exercir-la.
Amb acord o sense, el 9 es vota. No hi ha pla "B". No hi ha alternativa. Només la violència, que mai serà catalana, podria impedir aquesta votació.
I no hi haurà violència.
Si és necessari que Esquerra entri al govern per garantir que el 9 es vota, que entri. Si cal una mobilització ciutadana, que es faci. Si cal exposar-se a les detencions, cal assumir el risc. És l'hora de jugar-se el tot pel tot. El moment de cremar les naus. L'hora de la veritat.
Potser alguns senten ara vertigen, o por. És lícit. És humà. el 9 de novembre representa el pas del Rubicó. Segur que fa por. Però justament el valor és superar la por. És el moment de serrar les dents. De fer passes decidides endavant.
Jo estic segur que el poble estarà a l'alçada. El proper 11 de setembre a Barcelona dibuixarem una gran "V" entre Diagonal i Gran Via, amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries. "V" de Vertigen, com no, però sobretot de Valor, de Vot, de Vida. Per descomptat també una churchilliana i rotunda "V" de Victòria.
Tenim l'oportunitat única de decidir com ha de ser el nou país. Som uns privilegiats. I aquest privilegi, si ho saben veure, també és extensiu als espanyols. Jo crec que ho sabran veure. En tot cas, és una oportunitat que han de saber aprofitar ells. De Catalunya estant, més ja no es pot fer, i crec que tampoc es vol fer més.
El poble estarà a l'alçada l'11 de setembre i el 9 de novembre també ho estarà.
El 9 de novembre votarem, Sí i Sí.
Tinguem confiança en nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada