La dimissió de Cañas

Que el senyor Cañas hagi dimitit de diputat per la seva imputació per un presumpte frau a Hisenda de 430.000 euros no hauria de ser notícia. Molt menys encara una conducta exemplar. En cap cas.

Si aquest fos un país amb valors democràtics més profunds, la dimissió de Cañas no deixaria de ser un afer desagradable, pel fet que una greu sospita s'hauria alçat sobre un representant del poble, a una institució com el Parlament, la més important del país.

A un país amb valors democràtic més profunds, repeteixo, la imputació de Cañas no deixaria de ser un escàndol i la seva dimissió l'acte reflex immediat, sense alternativa possible.

Però aquest és un país on els valors democràtics són força millorables, malgrat que ens agradi dir el contrari, on la tolerància envers els casos de corrupció ens porta a uns malbarataments ingents i, sobretot, a una desconfiança sistèmica que és una de les causes profundes de molts dels mals que patim, en la meva opinió.

Cañas mereix respecte i la presumpció d'innocència. És innocent fins que no es demostri el contrari i jo me n'alegraré si se'n demostra la innocència. Perquè un representat del poble ha de ser digne d'aquesta confiança. I la dignitat i confiança dels Parlamentaris és la dignitat de la Institució. Espero, doncs, que Cañas surti net d'aquest afer. Pel bé de tots.

Però no hauria de ser exemplar la seva dimissió. En tot cas seria el pas conseqüent i inevitable a la imputació. dos i dos fan quatre. Si t'imputen, dimiteixes.

Resulta, però, que aquest pas conseqüent i inevitable -que així ho seria a un país amb valors democràtics més profunds que el nostre, i intolerant amb la corrupció- a la pràctica no ho és: ni conseqüent ni inevitable.

Lamentablement, doncs, la dimissió de Cañas és exemplar. És exemplar quan no havia de ser-ho.

Seria bo, molt bo, seria tot un signe de voler fer bé les coses que tots aquells diputats, alcaldes, tinents d'alcalde, càrrecs de les diputacions que estan imputats -tots ells representants del poble- presentessin la dimissió d'una vegada. O que els "dimitissin".

No tinc dades a ma, però m'atreviria a afirmar que a la majoria de partits trobaríem càrrecs electes imputats. A la vegada gairebé tots els partits afirmen que "Els càrrecs imputats han de dimitir".

Només demano, doncs, coherència.

Jo vull un nou país. La República. Per fundar-la calen estructures d'estat, segur, però tant o més important que les estructures físiques i organitzatives, el que cal és un poble digne, amb representants i institucions dignes d'aquest poble.