Francesc. Sant Pare argentí i jesuïta. El nou inquilí del Vaticà és una incògnita. Hi ha qui l'assenyala com un reformista. Proper, òbviament, a l'església llatinoamericana i als moviments socials. En contra, s'ha encetat una campanya de desprestigi en el que se l'acusa de tebior amb el règim militar argentí (inclús de connivència) i d'una actitud més aviat conservadora pel que fa a moral cristiana: per exemple, va mostrar un rebuig frontal al matrimoni homosexual aprovat fa pocs anys a Argentina; en canvi, sembla que considera l'us del preservatiu com una qüestió menor.
Em sorprèn que cap cadena de TV hagi recuperat una pel·lícula que, segurament, a més d'un ens ha vingut al cap en conèixer aquesta nominació: "La misión", amb Jeremy Irons i Robert de Niro. Dos capellans jesuïtes que lluiten per salvar la vida, molt més que les ànimes, dels indis d'una missió catòlica a la selva americana. Es tracta d'una lluita molt més física que espiritual i em recorda, salvant totes les distàncies hollywoodianes, la tasca que Pere Casaldàliga ha dut a terme al Mato Grosso, al Brasil. Pere Casaldàliga és un dels noms importants de la Teologia de l'Alliberament. Aquest corrent que compta amb el suport, la simpatia i el compromís (fins al martiri) de molts religiosos, en particular de jesuïtes, americans.
Caldria veure quina es la postura de Francesc envers la Teologia de l'Alliberament. Per mi, aquesta és la clau. Amb tot el respecte, però, no em faig gaires il·lusions. No s'atura el Titanic a cops de rem. Malgrat declaracions com que vol "una església pobra pels pobres"; o la mateixa tria del nom, Francesc, per Sant Francesc d'Assís, el sant que segurament es mereix més que cap altre ser el patró dels moviments ecologistes i anti-capitalistes d'arreu del món.
Son molts els milions d'éssers humans que tenen a Francesc com una referència fonamental i molt important. És una gran responsabilitat. Per tant, doncs, des de la distància ideològica, molta sort, Santedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada