Sobirana irritació

Algú li hauria de dir al senyor Pere Navarro que cansa.

Però cansament no és la paraula. La paraula és irritació.

A la direcció actual del PSC el cos els demana votar en contra de la declaració de sobirania. És perfecte. Res a dir. Només faltaria que un partit democràtic no pogués posicionar-se sobre aquesta qüestió, o sobre qualsevol altre. Tant bo i democràtic és votar a favor com fer-ho en contra.

Però el que no és acceptable és voler enganyar. La via federalista que proposen és una quimera. Ni en somnis el PSC podrà influir al PSOE per a poder encetar una reforma federal de la constitució que reconegui explícitament la plurinacionalitat de l'estat. Ja ho ha dit Rubalcaba: "el concepte d'Espanya" no es toca. L'oferta "socialista" passa per -fa riure- reformar el senat.

El PSC menteix quan parla de via federalista. El PSOE no està per aquesta via. Però, a més, en l'hipotètic cas que el PSOE pretengués fer una reforma del "federalitzant" del Senat, hauria de comptar amb el suport del PP. EL PP és el garant últim de la immobilitat constitucional. Per cert, avui el PP compta amb majoria absoluta al congrés espanyol. Perquè hauria d'"ajudar" al PSOE?

El que li passa al PSC és que no creu que Catalunya sigui un subjecte jurídic sobirà. No ho creu. Per això la insistència en fer una "consulta legal" amb el "permís de l'estat". El PSC no vol dir que ells no creuen que Catalunya sigui subbjecte jurídic sobirà. No s'atreveixen a dir-ho. Tenen por i esperen que el seu particular "Primo de Zumosol", el PSOE, els estalviï del tràngol d'haver de prendre partit. O potser és una tàctica d'engany i estan jugant al poli bo i al poli dolent.

Si Catalunya és un subjecte jurídic i sobirà no cal demanar permís per a fer cap consulta. La legitimitat del Parlament és la que avala la legalitat de la convocatòria. En democràcia, la legitimitat és la que justifica la legalitat. En resum: Catalunya és sobirana? Sí o no? T'ho creus o no t'ho creus?

I que fa el PSC? vol demanar permís. Per què? Perquè no creuen que Catalunya sigui sobirana. Punt. Tenen dret a pensar això i a defensar-ho, evidentment. Però per una banda diuen que Catalunya és sobirana i té el dret a decidir, i per l'altre, el fet és que volen demanar permís. Fets, i no paraules, senyors del PSC. No lliga el que diuen amb el que fan.

El PSC no votarà la declaració de sobirania. Si la vota serà perquè s'ha rebaixat tant que no és un declaració de sobirania. No és negociable. Una rebaixa inacceptable seria, per exemple, afirmar que Catalunya és un subjecte jurídic i sobirà per, a continuació, plantejar l'exercici d'aquesta sobirania amb una consulta sotmesa a la legalitat espanyola. Si et sotmets a la legalitat espanyola, aleshores la legalitat espanyola impedeix la consulta. Ni la permet ni la permetrà. No hi ha consulta i s'ha acabat. Punt i final.

El PSC té por, o potser és tacticisme unionista, i menteix. Al menys que tinguin la dignitat de dir en veu alta que ells no creuen que Catalunya sigui sobirana. Que ho diguin en veu alta que no creuen que Catalunya és una nació. No ho faran. No tenen pebrots, o potser és el seu joc. Però cansa. No, més aviat és irritant. Què irritant que és la mentida.