Tot estant de vacances (I)

Aquesta setmana passada hem estat fora i amb Internet racionat. En aquest espai de temps s'han produït un parell d'esdeveniments que m'han fet escriure. Avui, un cop de nou a casa, penjo els escrits al bloc.

El primer escrit és del dilluns. Amb el fum i l'olor de cendra del foc de l'Emporda a Barcelona. En aquells moments se sabia que el Govern s'estava plantejant acollir-se al "rescat" autonòmic.

Vet aquí el text:

23/07/2012. Foc.

De camí a Ribes, en sortir de Barcelona, el fum cobreix el Besòs.

Anys de dèficit fiscal, d'espoli, porten al govern a plantejar-se el "rescat".

Mentrestant, retallades a sanitat, educació i... bombers.

Anys de ràbia. Al 92 ja es parlava d'un espoli d'un billió de pessetes. 20 anys d'espoli després, avui, de quant parlem? en quant xifra la Generalitat el'espoli? quants diners es volen demanar de "rescat"?

I, mentrestant, el foc crema a l'Empordà. Pagesos, voluntaris i Bombers, de banda i banda del Pirineu, bombers catalans, lluiten per apagar-lo.

I, mentrestant, els diaris de Madrid, a les portades, es feliciten a plana completa pel triomf d'un espanyol a la Fòrmula 1. És natural. Aquest no és el seu país. A veure quan ho entenen alguns.

I, mentrestant, al Twitter és impossible obviar els tuits de nacionalistes espanyols que se n'alegren que Catalunya es cremi. És impossible obviar-los. Mireu Apuntem.cat. És natural. Aquest no és el seu país. Més aviat som els seus enemics. Els rebels mai assimilats. A veure quan ho entenen alguns.

Espero que, per dignitat nacional, CiU no s'abaixi els pantalons i demani cap "rescat". No es pot demanar ajuda als qui ens volen sotmesos. A més, que no serà ajuda. Serà un xantatge. Absurd monstruós i sagnant, anys d'espoli i ara, amb el país exhaust i cremant, demanar ajuda als que han expoliat? és el síndrome d'Estocolm?

I és cert que a aquest expoli han contribuit i se n'han beneficiat catalans. I és cert que hi han despeses inútils: que aquest és un país on una administració a dos nivells, Generalitat i ajuntaments, és més que suficient, no com ara, on hi han, a més, administració de l'estat, diputacions, consells comarcals... i segur que em deixo alguna cosa més.

Tot això és cert. I el resultat és que el foc crema l'Empordà. Crema un sotabosc que les retallades no han permès netejar. Crema el sotabosc i crema la ràbia.

És el moment de dir prou.