I a mida que la sessió avançava es mantenia el baix nivell amb lleugeres oscil·lacions. La borsa es trobava en valors de 2003. Una altre setmana negra?
Però a mig matí, Súper Mariano va dir: farem un "banc dolent".
Un banc dolent? és que n'hi han de bons?
Un "banc dolent" és un "banc" que no treballa per al públic, si no per els altres bancs. I és un banc, públic, que té la missió de comprar els actius tòxics (és dir, els préstecs i les hipoteques irretornables) dels altres bancs a un preu que permeti a als bancs venedors "salvar els mobles".
Aleshores, el "banc dolent" haurà d'espavilar-se per cobrar el que pugui dels préstecs i, en el cas de no poder cobrar-los, assumir les pèrdues. Com que és un banc públic això vol dir que les pèrdues ens les "mengem" els contribuents.
Dels paràgrafs anteriors: què vol dir "salvar els mobles"? bona pregunta. M'encanta fer-me aquesta pregunta. Justament avui Súper Mariano també ha dit que s'intervenia a Bankia i que es reformaria tota la seva cúpula. El president de Bankia,l'ex-ministre del PP Rodrigo Rato ha estat dimitit, rellevat, o l'han fet fora, com vulgueu. Això sí, cobrant una indemnització d'un milió dos cents mil euros, aproximadament.
Repeteixo, què vol dir "salvar els mobles"? atenent a l'exemple de Bankia, a quin preu comprarà el "banc dolent" els actius tòxics? o, dit d'una altre forma, per quant ens sortirà la broma als "contribuents"?
I perquè ens diuen "contribuents"? La víctima d'una estafa és un "estafat", no un "contribuent". En fi, suposo que cal fer servir el vocabulari tècnic.
"Menjar-nos" els actius tòxics significarà, per als "contribuents" més del que ja estem veient: més imposts, menys serveis públics, menys protecció social. Ja sabeu: és allò de la socialització de les pèrdues (els contribuents) i la privatització dels beneficis (els bancs que es desfan dels actius tòxics).
El "banc dolent", però, té una cosa bona (quina paradoxa!): es descobrirà la magnitud de la tragèdia. La merda acumulada pels bancs sortirà, finalment, a la llum.
Si els governants (el "banc dolent") no fossin, en realitat, amants, amics, germans, familiars... còmplices, en definitiva, dels propietaris dels bancs que vendran els actius tòxics imposarien un preu draconià per a comprar els actius tòxics i obligarien als bancs a assumir una part important de les pèrdues. La suficient com per a que tinguin que tancar. Però que s'oblidin d'indemnitzacions. O això, o fallida i presó per als estafadors.
Però, ai las, resulta que els governants (el "banc dolent") son els amants, amics, germans, familiars... els còmplices, en definitiva, dels propietaris dels bancs que vendran els actius tòxics. Per tant, cal pensar que el que es prepara és una gran estafa per als "contribuents".
Però, en fi, almenys ara veurem quina és la magnitud de la tragèdia. Qui sap, igual la situació és tan bèstia que ni amb un banc dolent...
Però, per a que veieu com funcionen aquests estafadors, i recuperant el relat de la sessió a la borsa, ¿sabeu que ha fet la borsa quan s'ha rebut la notícia del "banc dolent", combinada amb la de la intervenció de l'estat a Bankia?
Correcte. Ha pujat! S'ha enfilat gloriosa cap al cel! Ho han aconseguit!! Barra lliure!!!
Això sí, el que aquests depredadors guanyen, els altres ho perdem... convé no oblidar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada