Amb 5.000.000 d'aturats de l'estat espanyol el dia d'avui només pot prendre un caire reivindicatiu. Aquests millions d'aturats ho són per un sistema que, en canvi, segueix proporcionant grans beneficis a bancs i multinacionals? perquè?
A la vegada, la protecció social, oficial o familiar, combinada amb la malfiança envers tot allò que faci tuf a política, fa que, malgrat tot, la majoria segueixi pensant que les alternatives són pitjors.
Aquesta actitud majoritària, però, és perillosa, i cal combatre-la. Fins i tot en el cas que hom no estigui per lluites més o menys utòpiques, el que és segur és que deixar en mans dels professionals de la política o del sindicalisme allò que pertoca sense cap mena de consideració possible a la sobirania del poble, a l'autonomia dels treballadors és molt mal negoci.
I encara més quan la aquests professionals ens estan fent pagar la crisi al poble i als treballadors. Aquest crisi no l'hem provocat nosaltres i no som nosaltres els que l'hem de pagar. Aquesta crisi anuncia un canvi de model. NO podem permetre que el nou model segui encara més lesiu per a la classe treballadora.
Més enllà de totes les consideracions ideològiques que es vulguin fer, aquest primer de maig ha de ser un dia en el que, al menys, hem de recordar que som treballadors i treballadores, i que el nostre treball, el de tots, a casa i fora de casa, és la nostra força i és la nostra dignitat.
Per dignitat, i per la dels nostres fills, aquest món ha de canviar.
Avui hi han convocades activitats diverses. Aquí hem faig ressò de la que convoca el col·lectiu Ara Nosaltres, i en reprodueixo el seu manifest per un 1 de maig diferent, alternatiu i combatiu:
Aquest joc consta de guanyadors i vençuts. En aquest joc nosaltres sempre perdem. Sembla que la nostra situació sigui fruit de la mala sort en el joc de la vida. NO, Això és el que ens volen fer creure.
Que no tinguem mitjans per a subsistir, que el lloguer sigui impossible, que perdem la feina, que a partir d’ara ens jubilarem més tard i haurem de cotitzar més anys, no és fruit de les nostres errades o de la mala sort, NO.
Es tracta d’un sistema que ens fa còmplices en la seva producció de desigualtat. A aquesta forma de fer-nos còmplices en la nostra pròpia explotació li diem PRECARIETAT i EXPLOTACIÓ. Aquest és el seu joc. Es tanquen hospitals i s’acomiaden a mestres per a salvar bancs. Es tolera la corrupció mentre gent és a la presó per robar menjar. NO, diem no a les retallades i aquesta estafa, aquesta situació té responsables, i són els mateixos de sempre -Polítics, grans empresaris i banquers- treballen per al seu propi benefici a costa de la nostra vida precària.
Ha arribat l’hora que aquest joc acabi. Ara ens toca a Nosaltres!
Juntem-nos totes les que vivim aquesta precarietat, el 1 de Maig comencem: els i les joves,els desocupats, els hipotecats, els que no ens jubilarem, les que no tenim futur, els i les metges, els professors i els alumnes, els pares i les mares. Tothom tenim alguna cosa a dir!
Jardinets de gràcia 17.00 Linea 3,5 Diagonal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada