Manters a Calafell i el Vendrell

Avui els ajuntaments de Calafell i el Vendrell han retirat la seva proposta de reservar un espai de tolerància per als "manters".

la idea era que en aquesta zona de tolerància, els mossos no hi entrarien i els deixarien vendre. A canvi, els manters es comprometien a no sortir d'allà.

Una proposta així per força havia de provocar un incendi. Evidentment, si jo soc comerciant i pago impostos, no m'ha de fer cap gràcia veure com l'ajuntament reserva un espai per a una activitat que escapa dels deures contributius. Un basar al més pur estil dels socs àrabs. Una zona franca xarona per a DVD i música pirata.

Ara bé, què ha pogut portar als ajuntament de Calafell i el Vendrell a arribar ni tan sols a plantejar quelcom així? oficialment la qüestió es planteja com una manca de policia. Serà veritat. Sembla que la conselleria ha ofert més policia i que amb això els dos ajuntaments n'han tingut prou per fer-se enrere.

Així que el que diré segurament no és veritat. En definitiva és més que probable que la majoria dels venedors ambulants que han posat el Vendrell i Calafell en el centre de l'huracà siguin "professionals" de llarga experiència en el ram. Però no he pogut deixar de pensar que hi ha una crisi de cavall allà fora i m'ha semblat veure una rel·lació entre aquest afer dels manters i un increment en l'economia submergida.

Dit d'una altre forma, potser és un problema d'ordre. Però el soc àrab, els manters, els intercanvis i una economia en negre o alternativa que no declara però que és fonamental per a la supervivència són quelcom que va a més, o aquest és l'efecte que em fa. No crec que només sigui un problema d'ordre. I anem amb compte si el plantejament que en volen fer des dels diferents governs es reduir les respostes espontànies, alternatives, o en negre, a la crisi, a un problema d'ordre. Anem a compte que no oposin porres a iniciatives justes.

Per cert, que els brots verds de l'economia de començament de l'estiu sembla que s'han assecat amb les calorades dels últims dies. D'això en parlaré un altre dia. Però estem a una setmana de veure quantes persianes romanen "tancades per vacances" en començar el setembre. Encetem un nou curs i no va de broma: seguim enmig de la tempesta perfecta. El dia 29 hi ha vaga. Caldrà lluitar.